Resultats de la cerca

Des del 1911 es dedicà a la cinematografia i fou un dels realitzadors més importants de l’etapa prerevolucionària Director polifacètic, però, es destacà en la comèdia i els films d’aventures De les seves nombroses pellícules cal destacar Vojna i mir ‘Guerra i pau’, 1915, Pikovaja dama ‘La dama de piques’, 1916, Otec Sergej ‘El pare Sergi’, 1918, Aelita 1924, Prazdnik Svjatogo Jorgena ‘La festa de Sant Jordi’, 1930 i Bespridannica ‘Sense dot’, 1936

Vida i obra Personatge de difícil identificació, només se’n coneix una composició, Pus so destret nom tenguats a follia es tracta d’una cançó d’estil trobadoresc amb una clara influència de Jordi de Sant Jordi , i notables coincidències amb Ausiàs Marc , tal com manifesta el senyal de la dama Lirs cars vermells , i en la qual insisteix en el tòpic del vassallatge retut pel poeta a la dama i en la noblesa del llinatge d’ella Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Príncep o senyor de Blaia a la desembocadura de la Garona, davant Bordeus, del qual es tenen migrades notícies des del 1125 si bé se sap que el 1148 prengué part en la croada, sens dubte en l’expedició capitanejada per Guillem VI d’Angulema, i que possiblement morí a Terra Santa Les seves sis cançons d’amor es caracteritzen per una diàfana naturalitat i un llenguatge molt clar i sense audàcies en les comparacions i imatges, la qual cosa en fa un típic representant del trobar leu o poesia plana i simple És propi d’ell cantar un amor llunyà, una dama allunyada que, segons afirma, no ha vist mai…

Vida i obra És autor de tres composicions caracteritzades per la destacada presència de referències mitològiques Es tracta d’un maldit adreçat amb certa violència a un home el nom del qual s’amaga sota el senyal Sac de pecats , una cançó amorosa on elogia de manera elegant Isabel Suaris, dama de certa anomenada entre els poetes de l’època, com Bernat ↑ Fenollar , i una poesia farcida, és a dir, escrita en castellà i llatí, en lloança d’una dama de la qual s’elogien les aptituds musicals Bibliografia Aramon i Serra, R 1961 Massó i Torrents, J 1936 Vegeu bibliografia

Potser ciutadà de Lleida, armat cavaller el 1430 i que adoptà el cognom matern de Subirats La seva producció es redueix a dotze composicions líriques i un lletovari extens, dedicat a un amic malalt Concorregué al Consistori de Tolosa, i en les seves cançons amoroses desenvolupà amb elegància i encert formal temes de tradició trobadoresca La dama cantada en algunes de les seves poesies sembla ésser la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I, i la seva composició més reeixida és una breu cobla d’original estil madrigalesc adreçada a Elionor de Pau, dama al servei de Violant de Bar

Participà en les activitats teatrals universitàries com a director i actor La seva novella Los bravos 1954 s’insereix en el realisme social Posteriorment es decantà cap a una narrativa de temàtica més intimista, centrada en l’exploració del món interior dels personatges D’entre els seus llibres de narracions es destaquen Cabeza rapada 1958, Las catedrales 1970, A orillas de una vieja dama 1979 i Las puertas del edén 1981 D’entre les seves novelles cal citar En la hoguera 1957, La que no tiene nombre 1977, Extramuros 1979, Cabrera 1981, Jaque a la dama 1982 i El griego 1985 Ha dirigit diversos…

Era casat amb una dama de nom Narbona

Era filla d’Arnau de Saga i de Guillema, senyors de part de Berga i altres béns del Berguedà, vinculats a la família Berga comtat de Berga El 1265 es casà amb Arnau de Cabrera, castlà del castell de Cabrera Osona i senyor de Voltregà i altres indrets a Osona, fill de Berenguer de Cabrera i de Guillema, també amant de Jaume I, desbancada després per la nora Sibilla Foren pares de cinc fills El 1275, ja amant del rei, deixà el marit després d’intentar en va una anullació del seu matrimoni El mateix any el rei li feu importants llegats a València, en especial el castell de Tàrbena, i també li…

Segons la tradició, un cosí d’aquest, Sext, s’enamorà d’ella, que, sentint-se ultratjada, es donà mort amb un punyal Brut, brandant-lo davant el poble, l’incità a la rebellió contra els Tarquinis ~509 aC Esdevinguda proverbial, com a exemple de fidelitat, la figura de Lucrècia ha inspirat notables artistes Ticià, LGiordano, Rubens, il Veronese, etc, literats Shakespeare i músics Händel Als Països Catalans, a més de l’escultura de Campeny, cal destacar el drama neoclàssic de J Ramis

Fou conquerit per una expedició austríaca Tichy, JJöchler i el xerpa Pasang Dama el 1954