Resultats de la cerca

Les restes més importants són del període predinàstic o eneolític, classificades en Naqāda I o Amratià i Naqāda II o Gerzeà La gran riquesa del jaciment tombes i objectes permeté a F Petrie, l’excavador 1895, d’establir el sistema de cronologia relativa dit Sequences Dates SD, i ha donat nom, així mateix, a una època i a un tipus de cultura naqādiana Són importants també les restes del període arcaic, ja històric, trobades per J de Morgan el 1897 Consisteixen fonamentalment en tombes de la dinastia I 3100-2890 aC, entre les quals es destaca la mastaba de maó 54 metres de llarg…

Fou fundat per Rudolf Bing, director general de l’Òpera de Glyndebourne, i Henry Harvey Wood, responsable del British Council a Edimburg, amb el propòsit de dinamitzar i enriquir la vida cultural europea després de la Segona Guerra Mundial Amb el temps ha esdevingut un dels festivals artístics d’estiu de referència, complementat per diversos festivals especialitzats que es desenvolupen durant les mateixes dates i que la ciutat acull com a Festivals d’Edimburg El mateix any de la fundació del festival, vuit companyies excloses del programa oficial iniciaren el que seria un dels…

Aquest cabussó, que apareix indistintament a la costa i a les llacunes litorals, pot considerar-se un migrador, i un visitant hivernal molt rar a Catalunya i a les Balears Està entre nosaltres entre el setembre i el febrer, i alguns individus hi romanen durant un període relativament llarg Les observacions són sempre d’exemplars isolats, llevat la d’Alcúdia, en què se’n veieren dos de junts Les citacions continentals són badia de Roses 200180, delta de l’Ebre 091173 i 200180 i llacuna del Remolar al delta del Llo bregat 10-201279 i diverses dates entre el 240980 i el 231280,…

Segons la mateixa llegenda, passà per allà el bisbe de Barcelona Sever, que fugia dels seus perseguidors, el qual féu el miracle de fer florir i granar de sobte les faveres que plantava en aquells moments Medir Interrogat pels perseguidors, els digué que el bisbe Sever havia passat quan ell plantava les faves, cosa que, presa com a burla, fou la causa del seu martiri Pere Serra i Postius escriví sobre això Lo pagès sant del Vallès 1733 El seu culte se centra a la capella de Sant Medir , dins el terme de Sant Cugat del Vallès, on és visitat cada any, el dia de la festa 3 de març, per colles…

Aquesta església és situada al veïnat de la Sala de Baix, el qual, juntament amb el de la Sala de Dalt, forma el lloc de la Sala inclòs dins el terme de Foixà Esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 com a “ ecclesia sancte Marie de Sala” , en els nomenclàtors del final del segle XIV és esmentada com a “ ecclesia parrochialis sancte Marie de Sala” El delme d’aquesta parròquia era posseït a parts iguals pel castell de Foixà i el monestir de Santa Maria d’Amer L’edifici actual de l’església és del segle XVIII, com indiquen la llegenda que hi ha a la llinda “ Haec est domus Dei…

Aquesta església, com a sufragània de la parròquia de Creixell, també depengué del monestir de Sant Pere de Casserres Existia ja el 1277, any en què és consignada en una inspecció dels visitadors de Cluny feta a l’esmentat monestir Del segle XVI endavant va augmentar la feligresia, motiu pel qual es reconstruí l’edifici Aquest, d’estil renaixentista, té a la porta de la sagristia la data del 1612 i al centre de l’arc del cor la del 1681, cosa que podria indicar les dates extremes de l’obra principal Té un bonic portal renaixentista amb dues columnes estriades que sostenen un ampli frontó…

La Fortesa no es documenta fins el 1202, en una donació que Ramon de Boixadors fa al monestir de Montserrat comprometent-se pels tres termes que li pertanyen Boixadors, Llavinera i Fortesa Des d’aleshores sempre consta en possessió dels Boixadors El 1282 la Fortesa és esmentada com a vila En aquestes darreres dècades del segle XIII és inclosa amb normalitat en els registres vicarials al costat dels altres nuclis de població de la zona Torremiga, Sant Pere de Zalavinera, Zalavinera Grossa, Za Fortesa, Boixadós El 1422 Guillem d’Oluges hi ostenta uns drets que pretén vendre a Ramon Berenguer…

Es tracta d’un text en la tradició profètica d’Anselm Turmeda, escrit per un autor mallorquí anònim amb referències a la revolta de les Germanies Tant per raons lingüístiques com per l’exactitud de les referències a fets posteriors ha de ser considerat un text apòcrif, amb voluntat d’incidir en el present del segle XVI a través d’un model molt prestigiós aleshores s’ha d’inscriure dins la densa producció literària que hi hagué a Mallorca a l’entorn de les Germanies 1521-23 La còpia més antiga conservada, amb uns comentaris de Jeroni Pont i Desmur, és del 1606 S’han consignat com a dates…

Les autoritats del departament dels Alps-Costa Blava declaren parcialment controlats alguns dels incendis que des de la darrera setmana de juliol cremen a Provença, considerats dels més devastadors dels darrers anys En total, s’estima que hi ha hagut entre 4000 i 7000 ha cremades Més de 4000 bombers i personal militar són desplegats per combatre els focs, i el nombre de sortides d’avions antiincendis supera el centenar El nombre d’evacuats totals supera els 10000 Els principals focus es troben a les localitats d’Artigues, a l’interior, i a la costa, a l’est de Sant Tropés La Londe-les-Maures…

Corresponen als temps que precedeixen els solsticis d’hivern i d’estiu i coincideixen sovint amb les dates de retorn i de partença del pasturatge transhumant Consisteixen en complexos rituals de diversa mena, provinents dels ritus de fertilitat i de culte a l’esperit del gra, sovint de caràcter festiu i desimbolt Als Països Catalans, les acaballes de la sembra s’escauen entre l’equinocci de tardor i el solstici d’hivern de caràcter marcadament domèstic, atès el clima, hi són relacionats costums com la fecundació de les cabres i la matança del porc primera quinzena de novembre Les…