Resultats de la cerca

Fill de Bernat I , el qual succeí després d’haver-hi collaborat, segons que sembla Tingué divergències amb el seu parent Berenguer Ramon I de Barcelona, que foren resoltes per la intervenció de l’abat bisbe Oliba vers el 1023 Cometé moltes depredacions contra els béns eclesiàstics, però assistí a la solemne dedicació de Ripoll el 1032 i feu diverses donacions a les esglésies de la capital del seu comtat Fou el constructor principal del castell de Besalú vers el 1029 Sembla que fou el primer comte de Besalú que encunyà moneda amb el seu nom Es casà amb Adelaida

Conjumina la dedicació al teatre amb l’escriptura de novelles, com la innovadora Dentadura postissa 1975, Crònica dement 1983 i El cortesà 1989 El 1972 rebé els premis Ignasi Iglésias i València per sengles obres teatrals Fou responsable de l’última etapa de la revista Trellat , director del Teatre Estable del País Valencià i ha escrit, també, crítica d’espectacles teatrals Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, juntament amb Josep-Lluís Seguí, i Darrers dies a Menton 1984 completen la seva obra dramàtica Altrament, s’ha dedicat a la cinematografia amb el curt Sega cega

Treballà al servei mèdic de la Residència Blume 1971-2010 fins que passà a coordinar la unitat de Rehabilitació Cardíaca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on atén els esportistes que presenten alteracions relacionades amb l’esport de gran dedicació De la mà de Carles Bestit Carcasona, inicià la cardiologia en el Futbol Club Barcelona, club en el qual ha treballat durant més de vint anys Des del 2012 coordina amb la doctora Badell la Fundació Cors Units Ha publicat Cardiologia en el deporte 1998 i edita Salud integral del deportista 2000

Fou alumne del Conservatori de París, on estudià amb Maurice Maréchal Es perfeccionà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena de Sergio Lorenzi i formà part del Quartet Chigiano Ha fet una carrera important com a solista i també com a intèrpret de música de cambra, primer amb el pianista Christian Ivaldi, al qual s’afegiren posteriorment Gérard Caussé i Sylvie Gazeau, collaboració que donà origen al Quartet Ivaldi Des del 1979 és professor del Conservatori de Lió El seu repertori inclou obres barroques i contemporànies, amb especial dedicació a aquestes últimes Ha enregistrat obres de Luciano…

Germà de Jan Tinbergen Collaborador de Konrad Lorenz amb el qual compartí el premi Nobel de medicina el 1973 en investigacions sobre psicologia animal, la seva dedicació a l’estudi comparatiu d’aquesta disciplina el portà a establir el valor de l’estímul com a signe, en el sentit que els senyals transmesos pels animals inclouen seqüències de conducta, i l’anomenat “mecanisme innat d’alliberament”, relacionat amb l’existència d’una unitat coordinadora en el sistema nerviós Professor de zoologia, des del 1949 a Oxford, entre les seves obres destaquen The Study of Instinct 1954 i The Animal in…

Es graduà en belles arts i en educació per a l’art a la Universitat de Washington el 1975 Tres anys més tard publicà el seu primer llibre, Indian Baskets of the Northwest Coast , i així començà una vida de dedicació a l’art, a la natura i a les cultures en ràpida regressió d’arreu del món El seu treball ha aparegut en revistes tan prestigioses com Smisonian , Life o National Geographic , i ha publicat una vintena llarga de llibres, entre els quals destaquen Le Grande Faune 1986, Light on the Land 1991, The Art of Photographing Nature 1993, Migrations 1994 i Tribes 1997 El 1996 fou nomenat…

La presa de Nicòsia 1570 i l’atac contra Venècia 1571 per part dels turcs induïren la monarquia hispànica, els Estats Pontificis i Venècia a coalitzar-se Lliga Santa i a formar una flota —amb participació de naus catalanes i de marineria dels Països Catalans— de prop de 280 vaixells i de 30000 homes, que partí de Messina, dirigida pel capità general, Joan d’Àustria , sota comandament virtual de Lluís de Requesens i de Zúñiga La flota turca, superior, fou derrotada La lluita durà unes cinc hores, i hi moriren uns 35000 homes —un terç, de la Lliga—, però Turquia se'n refeu aviat, gràcies, en…

Conegut sobretot per la seva dedicació a la literatura infantil i juvenil Utilitzà sovint el pseudònim Jordi Català La seva prosa, fidel als gèneres de la narrativa d’aventures i de la novella rosa, té una clara influència del to sentimental i moralitzant de Josep Maria Folch i Torres Fou collaborador de revistes com La Illustració Catalana , Virolet i En Patufet , i, en aquesta última, publicà un bon nombre de contes dins la collecció de la mateixa revista Collaborà també a la “Biblioteca Gentil” El 1948 publicà El meu poble , un conjunt d’esbossos descriptius sobre Sant Boi de Llobregat…

D’aquest edifici no ha restat cap vestigi arquitectònic L’any 1077 apareix esmentada com a afrontació del mas Puig d’Olius, que el comte d’Urgell Ermengol IV, conegut per Ermengol de Gerp, i sa muller Llúcia donaren a Santa Maria de Solsona i a la seva canònica En la carta de consagració i dedicació de Sant Esteve d’Olius, del 21 de desembre de 1079, és citada l’església de “ Sant Michaelis de Campo ” Formava part de les possessions de Sant Esteve Al principi del segle XIV Jaume de Morea, avi dels nobles Lloberes, família destacada de Solsona per llurs actes benèfics i per les seves…