Resultats de la cerca

Fill d’un governador de Túscia i Úmbria, ocupà càrrecs oficials praefectus urbis el 414 Embarcat a Portus Augusti el 417, descriví el seu viatge de retorn — de les gorges del Tíber a Luna — en el poema De reditu suo , escrit en dístics elegíacs Ultra les descripcions dels espectacles naturals i dels records erudits que sovintegen dins l’obra, és notable l’admiració i l’amor manifestats per la grandesa de Roma, que sabé cantar amb un cert ànim pagà, advers al cristianisme

Sobre materials aplegats pel seu pare, Dionisio de Alcedo, publicà el Diccionario geográfico-histórico de las Indias Occidentales ó América Madrid 1786-89 Malgrat les prohibicions de la seva divulgació fetes per Carles III i per Carles IV d’Espanya a causa de les descripcions de les riqueses americanes, l’obra fou traduïda a l’anglès Londres 1812-15 Amb la bibliografia compilada, Alcedo compongué un útil catàleg d’autors de temes americans, la Biblioteca Americana, que no es publicà fins el 1964

El 1891 publicà el seu primer llibre de poemes, Guitarr och dragharmonika ‘Guitarra i acordió’, al qual seguí Nya dikter ‘Nous poemes’, 1894 Després d’una època de crisi molt forta, publicà Stank och flikar ‘Bocins i trencadisses’, 1896 i Nytt och gammalt ‘Nous i antics’, 1897 Finalment fou internat en un sanatori, on romangué fins el 1905 La seva poesia, que de vegades segueix les passes de Verlaine, es destaca per la musicalitat, les descripcions realistes i una vena autèntica popular

Convertit al cristianisme, fou preceptor de Paulí de Nola i de l’emperador Gracià, durant el regnat del qual assolí el consolat 379 Gràcies a la seva facilitat versificadora ha deixat un gran nombre de poesies Liber eglogarum ‘Les èglogues’, Ephemeris ‘Efemèrides’, Parentalia ‘Les parentals’, etc La seva obra més important és el poema Mosella , narració en hexàmetres d’un viatge a través d’aquest riu, que per la riquesa de les seves descripcions fou comparat amb l’obra de Virgili pels contemporanis

Conté descripcions àmplies i detallades de filons, instruments, canals, màquines i forns relacionats amb la tècnica metallúrgica i de mineria, acompanyades de dibuixos i esquemes molt elaborats Agricola hi parla de l’existència d’una crisi del pensament científic, i propugna una descripció sistemàtica, analítica i acurada de les dades observades Juntament amb atacs metodològics i tècnics a l’alquímia, Agricola emprengué una reivindicació de la tècnica metallúrgica i de les arts mecàniques en general com a sabers indissociablement vinculats a la producció científica

Estudià a Leiden i dedicà una gran part de la seva vida a les observacions microscòpiques, comentades en forma de notes, que encara eren inèdites a la seva mort Quan les publicà el seu compatriota Boerhaave 1737, sorprengueren el món culte, que hi trobà no sols descripcions de fets desconeguts, sinó interpretacions curioses, com la de la presència en miniatura de l’ésser adult en l’ou de la mare, teoria compartida per Vallisnieri i altres autors i coneguda amb el nom de preformacionisme

Després d’haver treballat amb el virrei arquebisbe Diego Ladrón de Guevara, a Lima 1710, i al Tribunal de Cuentas de Lima 1712, fou nomenat president de l’Audiència de Quito 1728-36 i de l’Audiència de Panamà 1741-47 Els darrers anys de la seva vida es dedicà a escriure diversos informes i descripcions de les terres americanes Cal remarcar el Compendio Histórico de la Provincia de Guayaquil 1741 i la Descripción Hidrográfica y Geográfica del distrito de la Real Audiencia de Quito inèdit

Es féu famós amb una traducció de les Geòrgiques de Virgili 1769 Publicà Les Jardins 1782, L’Homme des Champs 1800, L’Imagination 1806, Les Trois Règnes de la Nature 1808 i traduccions en vers de l' Eneida 1804 i d' El Paradís Perdut 1805 Els romàntics el criticaren per les seves perífrasis i falses elegàncies i per la seva mètrica freda i compassada tanmateix, la seva ciència del vers i el seu gust per les descripcions precises el feren un dels precursors del Romanticisme

Vida i obra Noble, formà part del govern municipal d’Elx Escriví Antigüedades y glorias de la villa de Elche 1705, una obra destinada a destacar la fidelitat dels Perpinyà a la casa de Maqueda Aquesta història d’Elx consta de quinze capítols i s’hi inclouen descripcions de parròquies i convents, de festes, llegendes locals i personatges destacats Utilitza com a fonts els cronistes del regne de València, documents d’arxiu i el seu testimoni personal Bibliografia Escartí, VJ i Sansano, B 1995 Vegeu bibliografia

A Catalunya es troba, entre d’altres llocs, a Taüll, on decorava la clau dels arcs triomfals als absis de Santa Maria i Sant Climent Museu d’Art de Catalunya i al timpà de la portada de Sant Pere de Rodes, obra del Mestre de Cabestany Museu Marés, Barcelona