Resultats de la cerca

Des del segle XV existí una literatura de transmissió oral sobre termes heroicopopulars, nascuts de les emigracions de l’època, dins la qual destaquen les balades dels herois Nōdbandag i Mīr Čākar i la balada epicolírica dels amants Dõstē i ŠSimrē En la segona meitat del segle XVII destacà en poesia Ğā Darrak, però fou la narració, sobretot de tema religiós, el gènere que adquirí més importància destaca el relat mi'rāǧ, sobre l’ascensió de Mahoma al cel Actualment hom continua conreant la literatura balutxi, sobretot amb poemes didacticoreligiosos, imitats generalment de la…

De la seva producció novellística destaca All the King's Men 1946 premi Pulitzer 1947 on, com a Band of Angels 1955, The Cave 1959 i Flood 1964, reflecteix els problemes del sud dels EUA Com a assagista collaborà en la influent Southern Review 1935-42 i en l’elaboració de tres volums del grup New Criticism De la seva producció poètica, per la qual fou guardonat amb el premi Pulitzer el 1958 i el 1979, cal esmentar Promises 1957, Audubon a Vision 1969 i Chief Joseph 1983 Destaca també el volum de narracions The Circus in the Attic 1948

De jove residí a l’Argentina i collaborà en diverses publicacions periòdiques catalanes amb articles i reportatges Destaca la seva participació a La Illustració Catalana i La Veu de Catalunya De retorn a Barcelona, el 1917 fundà  TBO , setmanari infantil en castellà de reconeguda popularitat Atesa la seva vocació periodística, la coneixença de diversos àmbits geogràfics i la fascinació pels viatges, les seves obres ofereixen agilitat d’estil i cura pel detall Destaca la publicació de narracions com De tots colors 1918, Cops de ploma 1918, El colom de Noè 1921, La font de Penya Falconera 1926…

Es formà al Conservatori de Nàpols, on fou company d’estudis de V Bellini i on uns quants anys més tard exercí de professor de cant El 1826 fou nomenat arxiver i bibliotecari d’aquesta institució, tasca en la qual destacà notablement gràcies a la seva política d’adquisicions, que permeté ampliar el fons de la biblioteca Posteriorment s’orientà cap a l’estudi de la història, amb un especial interès per la preservació i exaltació de la tradició musical napolitana Publicà alguns llibres, però mai no destacà com a historiador, ja que la seva obra, basada en fonts que provenen de llegendes i no…

Format amb el seu pare i amb Juan Alfonso García, posteriorment estudià a les ciutats de Granada, Madrid i Palma Ben aviat destacà com a organista i pianista, i el 1970 obtingué el Premio de Composición Manuel de Falla Compromès fermament amb la innovació musical, en la seva trajectòria, durant la dècada dels vuitanta, sobresurt l’ús d’una tècnica musical sorgida de la teoria de les fractals, un procediment que li permeté desenvolupar la seva concepció de la construcció sonora Del conjunt de la seva obra destaca la sèrie Zayin , composta entre el 1983 i el 1997 a instàncies de l’…

Escòcia tingué una literatura de temàtica comuna i de desenvolupament parallel al d’Irlanda des del segle VI literatura irlandesa Els poetes medievals escocesos són coneguts pel Llibre del degà Lismore segle XVI, recull integrat per poetes i per balades anònimes relatives als fenians i a Cúchulainn Entre els bards escocesos es destaca Iain Lom segles XVII-XVIII El període d’or de la poesia escocesa fou al segle XVIII, amb Alexander Mac Donald, autor, a més, d’un diccionari gaèlic-anglès, i amb una collaboració angloescocesa més estreta El 1890 fou fundada l’An Comunn Gaidhealach ‘La Societat…

Inicià els estudis de música i de cant amb el seu pare, antic cantant i professor Posteriorment amplià la seva formació a l’Escola de Música de la seva ciutat natal i al Conservatori de París, on fou deixeble de la mezzosoprano C Croiza El 1940 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa, on actuà amb el pseudònim de Camille Moreau Destacà especialment amb Pelléas et Mélisande , que cantà arreu de França i que enregistrà fonogràficament en algunes ocasions Destacà també com a solista en diversos concerts, especialment amb el Rèquiem de G Fauré Un cop retirat dels escenaris, inicià una…

Compaginà el pilotatge –fou subcampió de Catalunya de rallis el 1975– amb la tasca de copilot, en la qual destacà Debutà el 1972 com a copilot de Cèsar Perejoan Alpine, Eladio Doncel Porsche, Eugeni Baturone Alpine i Salvador Cañellas SEAT, amb el qual formà parella fins el 1978 Fou campió d’Espanya de rallis 1972 i tercer classificat 1975-77 El 1978 deixà les curses i passà a exercir d’assessor esportiu a la mateixa SEAT, i es dedicà a l’organització logística de l’equip de rallis primer, i dels diversos campionats de circuit després També destacà en la creació de…

Membre del Club Deportiu Sant Joan de Barcelona, destacà durant la dècada de 1970 Fou campió d’Espanya 1974 Amb la selecció espanyola participà en diversos encontres internacionals Guanyà la medalla d’or per equips en el Campionat del Món de salvament aquàtic de Barcelona 1974 i la medalla de bronze 1972 En l’àmbit individual aconseguí la medalla de plata en la prova de 150 m de salvament amb embarcació en el Campionat del Món 1978 També defensà la selecció de Barcelona, amb la qual aconseguí el Campionat d’Espanya en nombroses ocasions Destacà el seu paper en els…

Nascut en una família humil, dedicà tota la seva vida al flamenc, gènere en què destacà com a cantaor i també com a investigador i divulgador Sense ell, molts tipus de cant flamenc s’haurien perdut Quan començà a cantar es feia anomenar "Niño de Rafael", però posteriorment es canvià el nom pel de "Niño de Mairena" i finalment es quedà amb Antonio Mairena Proclamà que els seus principals mestres havien estat Manuel Torre i Joaquín de la Paula Entre els diversos premis lloant la seva tasca de divulgador i cantaor destaca la prestigiosa Llave de Oro del Cante, que li fou concedida l…