Resultats de la cerca

És integrada per músics d’arreu d’Europa, que es reuneixen quatre cops l’any sota la batuta de directors convidats Edmon Colomer  en fou el primer Posteriorment, entre d’altres, ha estat dirigida per Neville Marriner, Gennadij Roždestvenskij, Philippe Entremont, Vladimir Ashkenazy, Christian Zacharias, Vasilij Petrenko, Pablo González, Alberto Zedda, Michał Nesterowicz, Gianandrea Noseda des de 1997, el director principal i Jaime Martín des de 2011, el director titular Ha actuat amb cantants i solistes de primer nivell, com Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Alícia de…

És coeditada entre l’editorial esmentada i el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona Els seus directors són Rafael Aracil i Josep Termes, i el cap de redacció, Agustí Colomines La revista dedica atenció fonamentalment a la història, però els darrers anys ha ampliat el seu abast temàtic a les arts i el pensament Té una periodicitat quadrimestral

Succeí El Liberal 1881-1906 i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i que li donà un gran impuls Durant la guerra civil l’empresa fou collectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederació Regional del Treball de la CNT Deixà d’aparèixer el 8 de febrer de 1939

Treballà al Reichsbank 1920-29, al Banc de Pagaments Internacionals 1930-34, i dirigí el Reichsbank 1937-39 Destituït, passà a ocupar alts càrrecs dins empreses i bancs Unilever, Daimler Benz AG, Deutsche Unionbank, etc Del 1958 al 1969 fou president del Deutsche Bundesbank, des d’on afavorí la revaluació del marc Fou, també des del 1958, un dels directors del Banc de Pagaments Internacionals

El 1923 formà la primera gran orquestra de jazz , en la qual collaboraren músics de renom, com LArmstrong, CHawkins, BWebster i REldridge Fou el primer músic de jazz a utilitzar arranjaments escrits combinats amb la improvisació individual, estil que tindria una gran influència en orquestres posteriors A mitjan dècada dels trenta, dissolgué l’orquestra i treballà com a arranjador per a altres directors, com B Goodman

Dirigit primer per Simó Alsina i Clos —s’encarregà de la part artística Ramon Escaler—, posteriorment en foren directors Antoni Ferrer i Codina i Artur Guasch i Tombas Hi collaboraren, entre altres, Conrad Roure, ABori i Fontestà, FUbach i Vinyeta, etc Gaudí d’una certa popularitat, que li permeté d’aparèixer fins el 28 de desembre de 1907 A partir del 1890 publicà anualment un “Almanac”

En sortiren sis números, editats per Santiago Segura i dirigits per Xavier Nogués i Josep Aragay Tingué gran categoria artística pels dibuixos dels directors i dels collaboradors, com Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Pere Ynglada, Ismael Smith, Marià Pidelaserra, Feliu Elias, Remigi Dargallo i Pasqual Capuz Els texts eren de Francesc Pujols, Alexandre Plana, Josep Carner, Carles Soldevila, Ramon Reventós i Cristòfol de Domènech

En el seu debut, fou dirigida per l’alemany Helmuth Rilling, que es mantingué al capdavant de l’orquestra fins al desembre de l’any 2000 Directors de la talla de R King, K Penderecki, J López Cobos, N Marriner, PM Davies, E García Asensio, E Colomer o D Shallon, entre molts altres, hi han actuat com a directors convidats L’Orquestra Reial Filharmonia de Galícia ORFG ha tingut també la inestimable collaboració dels millors solistes, entre els quals figuren els violinistes FP Zimmermann i UA Mahté, el violoncellista M Rostropovič, la mezzosoprano T Berganza o les…

Procedent del teatre independent, debutà professionalment amb Mort accidental d’un anarquista 1981, de D Fo Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en muntatges com Al vostre gust 1983, de Shakespeare, Un dels últims vespres de carnaval 1985, de Goldoni o L’hort dels cirerers 2000, de Čekhov, tots ells dirigits per L Pasqual, L’Hèroe 1983, de Rusiñol Les noces de Fígaro 1989, de Beaumarchais, en les versions realitzades per F Puigserver, o el treball que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells 1994, de Pirandello, dirigit…

La nacionalització del cinema búlgar oferí els primers resultats amb l’estrena del llarg metratge Kalin Orelat ‘L’àliga Kalina’, 1950, dirigit per Boris Borozanov La producció dels anys següents fou majoritàriament dominada per films de temàtica històrica i estètica realista, fins que l’any 1957, Na Malkja Ostrov ‘A la petita illa’ de Rangel Valčanov aportà un corrent de renovació plàstica que s’estendria també cap a una certa diversificació de gèneres A la dècada dels anys seixanta, els realitzadors Metodi Andonov, autor de Bialata Staja ‘L’habitació blanca’, 1968 i Koz'at Rog ‘Banya de…