Resultats de la cerca

El 1736 publicà a Cervera Historia del Santo Cristo de Igualada y noticias de esta villa

Resident a Falset Priorat Autor del tractat De reformatione populi , que publicà a despeses pròpies de l’impressor Pere Montpesat 1534

Estudià dret a Tolosa i a Lleida i, després, retòrica a Salamanca Primer professor de dret romà a l’estudi general de Lleida, passà a Barcelona a exercir l’advocació fins el 1584 que fou elegit auditor de l’audiència reial i, poc després, advocat fiscal Obtingué el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona Escriví unes glosses In usaticum ''Alium namque ' i un tractat De Iure Fisci, libroX constitutionum Catalonicarum, commentarii , seguit d’una Brevis summa et explicatio iurium regalium, quae Rex Aragonum et comes Barcinonensis exercet cum debita moderatione in bonis et personis…

Catedràtic de l’Estudi General Lullià 1716-32, traslladà a casa seva els estudis universitaris mentre durà l’ocupació de la universitat per les tropes de Felip V Essent relator de l’audiència, fou enviat a Eivissa 1734 en comissió per tal de restaurar l’ordre públic, i hi organitzà el tribunal judicial i l’arxiu Més tard fou alcalde major de la Porció Temporal de Mallorca i oïdor de l’audiència

Autor d’una Defensa 1742 de les conclusions lullistes de Cristòfor Sarrà

Nebot d’Antoni Figuera i Garcia És autor d’un Llibre de coses memorables que han succeït en Mallorca, que comprèn de l’any 1730 al 1758 i que ha servit de font a historiadors posteriors, com Campaner

El 1908 installà a Caldes de Montbui un laboratori d’anàlisis químiques Fou un dels primers elaboradors de iogurt als Països Catalans El 1930 fundà l’Associació de Cultura de Caldes, que presidí, i impulsà la creació de diverses entitats musicals d’aquesta vila

Dugué a terme una extensa activitat de recerca i divulgació de la història de la farmàcia catalana i dels seus aspectes socials i professionals Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya 1969, membre corresponent nacional de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Catalunya i acadèmic de la Internacional d’Història de la Farmàcia Fou professor d’història de la farmàcia 1967-78 a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona i secretari de redacció de Circular Farmacèutica 1962-93 Publicà, entre altres molts treballs, Una visita de boticas en Cataluña Año 1774…

Estudià a la Universitat de Barcelona, obtingué un postgrau en administració d’empreses per l’IESE, i a la mort del seu pare, Antoni Esteve , ocupà la presidència del grup Esteve , que dirigí amb els seus germans Joan i Montserrat Ocupà, a més, càrrecs en l’empresariat farmacèutic president de la patronal Farmaindustria 1975-77 i 1987-89, que representà fins el 1994 a la Pharmaceutical Manufacturers Association També fou membre del Consejo Asesor para la Ciencia y la Tecnología 1987-2001 i vocal del Consell de la Fundació Catalana per a la Recerca 1989-2000 Fou membre de les Acadèmies de…

El 1929 es feu càrrec de l’establiment de farmàcia fundat pel seu rebesavi Tomàs Esteve i Gavanyac a Manresa 1787 i regit successivament per Tomàs Esteve i Florença, Tomàs Esteve i Pla i Josep Esteve i Seguí El 1931 fundà a Manresa el Laboratori Esteve , on obtingué la vitamina D a partir de l’ergosterol, l’antisifilític neoarsenobenzè, la primera sulfamida preparada a l’Estat espanyol i productes sintètics d’acció vascular El 1942 el laboratori fou traslladat a Barcelona El 1966 constituí la filial Indústries Químiques Esteve SA INQUIMES Fou president de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona…