Resultats de la cerca
Es mostren 917 resultats
Santa Margarida de la Ràpita (Vallfogona de Balaguer)
Art romànic
És l’actual capella particular dels senyors del castell de la Ràpita, del qual tenim referències des del 1105 Fou a l’edat mitjana la parròquia del terme del castell de la Ràpita Tot i que no es documenta fins al segle XIV, el seu origen ha de ser anterior El 1391 el capellà de la Ràpita contribuí amb 13 sous i 7 diners a la dècima de la diòcesi d’Urgell L’església actual és un edifici de tradició romànica, molt reformat al segle XVIII
Torre de Sant Pere de l’Arç o Sant Pesselaç (Calonge de Segarra)
Art romànic
Torre de defensa del petit nucli de Sant Pesselaç, situat en un extrem del municipi de Calonge, al seu límit amb la Molsosa L’existència d’una fortalesa al lloc d’Arç es documenta al segle XI L’any 1040 el bisbe d’Urgell cedí a Sant Vicenç de Cardona, com a dotació de l’esmentada canònica i entre altres possessions, la vila i la torre d’Arç Per notícies més tardanes hom constata que el lloc d’Arç pertanyia al domini dels vescomtes de Cardona
Can Roqueta
Jaciment arqueològic
Assentament i necròpolis de l’edat del bronze i primera edat del ferro del terme municipal de Sabadell (Vallès Occidental).
Les excavacions realitzades a partir del 1995 revelaren l’existència de 103 estructures, que corresponen a fons de cabanes i de sitges datables entre l’edat del bronze inicial i la primera edat del ferro Les restes indiquen una ocupació intermitent, pròpia d’un règim de vida semisedentari, basat en la ramaderia i l’agricultura d’artiga Molt a prop, a la finca de Can Piteu, s’hi documentà una necròpolis d’incineració de l’època del bronze final i primera edat del ferro amb més de 1200 tombes
Johan Grimonprez
Art
Artista belga.
Viu i treballa a Nova York i Gant El seu treball se centra en l’anàlisi del paper dels mitjans de comunicació en la configuració de la cultura, la història i la realitat A la Documenta X del 1997 mostrà Dial H-I-S-T-O-R-Y 1995-97, una videoinstallació que recull una exhaustiva cronologia dels segrests aeris, on denunciava l’espectacle mediàtic i l’impacte de les imatges en les nostres sensacions, coneixement i memòria L’any 1998 el Centro Galego de Arte Contemporánea presentà una exposició sobre el seu treball
Sant Nazari de la Vola (Sant Pere de Torelló)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Curull Fou una capella eremítica vinculada a la parroquial de Sant Andreu de la Vola L’església no es documenta fins a l’any 1357, però l’advocació de sant Nazari, molt poc corrent en temps moderns, pot fer creure que es tracta d’una església existent en època anterior al 1300, i que si no és documentada és pel fet que aquest sector, dependent inicialment del castell de Curull, no compta amb tanta documentació com el castell de Torelló
Santa Eulàlia de Pardines (Prats de Lluçanès)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, tingué des de molt aviat funcions parroquials que conserva en l’actualitat Les primeres notícies són de l’any 915, quan unes terres estaven situades al castell d’Oristà, en terme de Santa Eulàlia, al lloc anomenat Pardines L’any 1053 es documenta com a parròquia, mentre que el 1074 es feu una deixa per a l’obra del temple Del temple o temples primitius no queda res, car l’any 1790 hom collocà la primera pedra de l’església actual, que fou inaugurada el 1792
Castellet de Montsó (Àger)
Art romànic
No han pervingut restes vistents d’aquesta petita fortalesa Solament la persistència del topònim en un turó proper a la masia de Mossenye ens en recorda l’existència S’accedeix a aquest lloc pel camí de Colobor i prenent després un trencall que hi passa ben a prop Nosaltres identifiquem aquest topònim actual amb el castell de Monçoust , que es documenta el 1169 en el testament d’Exabel, senyor de Pedra, el qual llegà a l’abadia d’Àger el delme i les primícies d’aquest lloc, que era en poder del sagristà del monestir
Santa Julita d’Abella (les Paüls)
Art romànic
El petit nucli d’Abella és situat al sud-oest de les Paüls, just sota el tossal d’Abella El topònim d’aquest indret prové del nom de persona romà Abellasia Un Galí d’Abella documenta la seva existència vers el 1020 El nucli formà sempre part de la baronia d’Espés No es disposa de cap referència documental de la seva església, tot i que la santa titular n’indica una notable antiguitat L’església ha estat molt modificada, però tot i així alguns trams del mur de migjorn recorden el seu origen romànic
Aleix Cort i Vives
Literatura catalana
Narrador, poeta i periodista.
Professor de ball i arquitecte tècnic La seva obra poètica es recull a Vora la ciutat dels àngels 1988, premi Ribas i Carreras 1987, Arrel de boig 1993, premi Ventura Gassol 1992 i És de nit quan comença el dia 2000, entre altres llibres Ha publicat dos reculls de narracions Aubam-ba-buluba balam-bam-bú Llibre de ball 1995, premi Documenta 1994, Camaleotròpiques 1999 i un Diccionari del ball 1999 també una sèrie infantil sobre el personatge d’en Tonet i la novella El lleó i el far 2007
Joan Muntaner i Bujosa
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra De formació autodidàctica, fou cronista de la ciutat i de l’antic Regne de Mallorca 1949-69 Collaborà amb articles en diferents publicacions, com ara Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana, Montesion, Documenta, La Nostra Terra i Estudios Lulianos En aquest sentit, destaquen la collecció de documents sobre la història de les belles arts en el BSAL Entre el 1936 i el 1968 fou secretai de la Societat Arqueològica Lulliana i, entre el 1968 i el 1969, bibliotecari d’aquesta institució El 1956 rebé el premi Ciutat de Palma d’investigació Collaborà en el Corpus de Toponimia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina