Resultats de la cerca

És un peix que habita tant vora les roques com als fons de sorra, i pot suportar perfectament l’aigua dolça o mig dolça no és gens estrany, doncs, que es trobi a la part baixa dels rius i llacunes litorals És una espècie molt cercada pels pescadors esportius, puix que la seva carn és excellent Modernament, juntament amb la baila, hom el considera integrant de la família dels morònids és un peix molt corrent a les costes dels Països Catalans

Són força grossos, i tenen tres capes musculars i una boca anterior al cervell i que s’obre a la cavitat de la trompa Comprèn dos ordres els haplonemertins, de coloració viva, que inclouen formes pelàgiques que neden o suren a mar oberta, formes d’aigua dolça, terrestres tropicals i subtropicals i formes marines litorals, i els bdellonemertins, amb probòscide no armada però derivada de l’armada, espècies comensals en les cavitats de cargols d’aigua dolça o de cloïsses marines

S’inicià en la competició l’any 1989 amb la Societat de Pescadors Esportius de Sant Feliu Sasserra, amb la qual aconseguí la medalla d’argent en el Campionat d’Espanya de clubs 2004

L’aparell digestiu presenta un intestí llarg, sacciforme i sense ramificacions, acompanyat a vegades d’una trompa tàctil Tenen un o dos protonefridis Generalment hermafrodites, la majoria presenten reproducció sexual típica, bé que hi ha casos de partenogènesi, i també existeix reproducció asexual per escissió transversal N'hi ha de marins i litorals, d’aigua dolça cursos d’aigua, estanys o aigües termals, de terra humida i cavernícoles, i uns quants són comensals externs d’animals marins o bé endoparàsits d’altres invertebrats marins crustacis, molluscs, etc Els gèneres europeus…

Especialitzat en la modalitat d’aigua dolça, desenvolupà la seva activitat a la Societat de Pesca Esportiva Fluvial i Marítima de l’Hospitalet de Llobregat, de la qual fou president Entre diferents càrrecs federatius, destacà com a delegat d’aigua dolça de la federació catalana i com a membre de la comissió delegada de la federació espanyola Aconseguí dues medalles d’or individuals als Campionats d’Espanya celebrats al Llobregat 1989, 1990 Amb la selecció catalana fou medalla d’or 1992 i medalla d’argent 1991 als Campionats d’Espanya Amb el seu club guanyà també la…

Tenen una mida inferior a 100 μ, susceptibles de reproduir-se sexualment o per gemmació, en el qual cas es forma una gemma amb dues bandes ciliars que es desprèn i neda lliurement més tard va cap al fons i dóna lloc a l’adult, que té el cos pedunculat, es fixa a un suport i perd els cilis Tenen unes prolongacions filiformes o tentacles, que segreguen una substància enganxosa S'alimenten de preses, també protozous, de forma passiva, esperant que passin i restin adherides a llurs tentacles, a través dels quals els xuclen els líquids orgànics El gènere més important és l’acineta

Desenvolupà la seva trajectòria al Foment de la Pesca Esportiva d’Olot, amb el qual es proclamà campió 2000, 2008 i subcampió 1999, 2010 d’Espanya de clubs Amb la selecció catalana, guanyà una medalla d’or 2007, una de plata 2010 i una de bronze 2012 en el Campionat d’Espanya

Amb el Foment de la Pesca d’Olot es proclamà campió d’Espanya de clubs 2000

Desenvolupà la seva trajectòria a la Societat de Pesca Esportiva de Roda de Ter, amb la qual es proclamà subcampió d’Espanya de clubs 2006 Amb la selecció catalana guanyà dues medalles d’or 2002, 2005 i una de bronze 2006 en el Campionat d’Espanya de l’especialitat