Resultats de la cerca
Es mostren 260 resultats
fluorantè
Química
Hidrocarbur aromàtic policíclic condensat.
La seva fórmula molecular és C 13 H 10 i està format per dues molècules de benzè unides a un anell de cinc baules Es presenta com un sòlid blanc cristallí El seu punt de fusió es troba a 112ºC i el d’ebullició, a 298ºC reacciona violentament amb oxidants forts S'utilitza en la producció de colorants, pesticides, fàrmacs i en síntesi química Hi ha evidències que pot tenir efectes mutagènics
tensió de vapor
Física
Pressió que manifesta el vapor saturat d’una substància en equilibri amb la fase líquida en un recinte tancat.
Es tracta d’una característica de cada substància i és funció de la seva temperatura Quan una substància ateny una temperatura la tensió de vapor corresponent de la qual és igual a aquella a què està sotmesa l’atmosfèrica, per exemple, es produeix l’ebullició de la substància Hom parla també de tensió de vapor d’un sòlid, que és funció de la temperatura, si bé el seu valor és, de tan petit, negligible
àcid arsènic
Química
Àcid ortoarsènic, sòlid blanc deliqüescent, metzinós, que bull a 160°C i es fon a 35,5°C, soluble en aigua, alcohol, àlcalis i glicerina.
És obtingut per ebullició del triòxid d’arsènic amb àcid nítric concentrat i, un cop refredada, de la dissolució se separen cristalls de 2H 3 AsO 4 +H 2 O L’àcid arsènic té propietats oxidants es redueix a àcid arsenós per l’acció de l’àcid sulfurós És emprat en l’obtenció de matèries colorants orgàniques, i les seves sals, els arsenats, com a insecticides i en la fabricació de vidre
alcohol cinamílic
Química
Alcohol fenilal·lílic, que ocorre en forma d’èster en el bàlsam del Perú i en l’oli de jacint i és emprat en perfumeria com a desodorant.
De fórmula molecular C 9 H 10 O, es presenta com un sòlid blanc o groc d’olor característica El seu punt de fusió és a 33ºC i el d’ebullició, a 258ºC Es descompon lentament en ésser afectat per la calor o la llum o bé en contacte amb l’aire Reacciona violentament amb els oxidants forts, descomponent-se amb despreniment de vapors sufocants d’òxids de carboni És emprat en perfumeria i en síntesi química
STI-90
Física
Escala de temperatures establerta pel Comitè Internacional de Pesos i Mesures l’any 1990.
La nova escala modifica lleugerament alguns valors, com ara el punt d’ebullició de l’aigua, que passa a ésser de 99,975° C La variació a temperatura ambient, respecte a l’escala habitual, només serà de millèssimes de grau a partir de 700° C serà d’unes dècimes i per damunt dels 2 500° C la diferència serà de més d’un grau L’escala té sobretot valor en els experiments que requereixen una gran exactitud de mesura
duresa de l’aigua
Química
Qualitat de l’aigua dura deguda al contingut d’ions de metalls pesants, principalment d’ions calci i magnesi.
La duresa temporal o carbònica , deguda al contingut de bicarbonats, pot ésser eliminada per ebullició, mentre que la duresa permanent , produïda per sulfats, clorurs i silicats, sobretot, no pot ésser eliminada d’aquesta manera La duresa total és la suma de la duresa temporal i de la duresa permanent La unitat de mesura de la duresa és el grau hidrotimètric el grau francès equival a 10 mg CaCO 3 /l, i el grau alemany, a 10 mg CaCO/l
Gabriel Daniel Fahrenheit
Física
Físic alemany.
Estudià a Amsterdam i es dedicà a la comercialització d’instruments de precisió Mantingué contactes amb els principals científics del seu temps El 1709 ideà el termòmetre d’alcohol, i el 1714 un de mercuri, en el qual establí l’anomenada escala Fahrenheit El 1724 fou nomenat membre de la Royal Society de Londres Feu importants descobriments sobre la temperatura d’ebullició dels líquids, la solidificació de l’aigua en el buit, el pes específic dels cossos, etc
carbazole

Carbazole
Química
Compost heterocíclic que conté tres anells condensats; hom el troba en l’oli d’antracè procedent de la destil·lació seca del carbó; sintèticament és preparat per ciclació de l’orto-aminobifenil.
Per irradiació ultraviolada presenta una forta fluorescència i fosforescència És insoluble en aigua i lleugerament soluble en èter Té el punt de fusió a 245ºC i el d’ebullició a 355ºC És emprat industrialment com a primera matèria per a l’obtenció de colorants, explosius, insecticides, antioxidants, cautxú, també com a desodorant, i en l’obtenció de detergents En anàlisi química, hom l’empra com a reactiu per a identificar la lignina, els hidrats de carboni i el formaldehid
borazina

Borazina
©
Química
Compost de bor, nitrogen i hidrogen, cíclic, hexagonal, en què els àtoms de bor són alternats amb els de nitrogen.
És un híbrid de ressonància molt estable, isostèric i isoelectrònic del benzè, al qual s’acosta extraordinàriament en les seves característiques físiques i químiques Té el punt de fusió en -58ºC i el d’ebullició en 53ºC Com en el cas del benzè, hi ha derivats de la borazina amb hidrògens substituïts per halògens, radicals orgànics alquilborazina, arilborazina i altres grups Algunes borazines resulten prometedores com a combustible per a coets Hom la coneix també amb el nom de borazole
adamsita

Adamsita
©
Química
Agent agressiu químic.
És un sòlid de color groc canari, molt venenós, irritant de la pell i de les vies respiratòries, insoluble en aigua obtingut escalfant difenilamina amb triclorur d’arsènic Les forces de policia l’utilitzen en forma de fum i sovint barrejat amb gasos lacrimògens per a dispersar manifestacions Provoca secreció nasal, tos i esternuts, dolors, mareigs i vòmits, depressió i feblesa Els seus efectes persisteixen un cert temps, però normalment no tenen conseqüències posteriors El punt de fusió és a 195ºC, i el d’ebullició a 410ºC
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina