Resultats de la cerca

S'estén a la dreta del Vernissa, límit septentrional del terme, i és accidentat al S pel sector muntanyós que enllaça les serres de Benicadell i d’Ador coll de Llautó Aquest sector poc més de la meitat del territori és cobert de matollar L’agricultura es localitza a la zona més plana de la vora del riu i es dedica bàsicament a conreus de secà 200 ha, abancalats vinya 127 ha i oliveres El regadiu aigua de fonts, en part de reg temporal es limita a 22 ha d’arbres fruiters i hortalisses El poble 345 h agl 2006, terrategins 254 m alt és a la vora del barranc de Terrateig , afluent del Vernissa L…

Una gran part del terme és muntanyós, i l’agricultura és al sector nord, més pla Predomina granment el secà sobre el regadiu unes 20 ha Els principals conreus són els d’ametllers, garrofers, oliveres i cereals Hi és tradicional la confecció de paneres per al revestiment de garrafes La població, fins ara decreixent, ha experimentat un augment des del 1965, per la presència d’obrers industrials que treballen als pobles veïns El poble 88 h 2006 carricolins 33 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al peu de la serra de Benicadell, al marge de les vies de comunicació principals de…

L’església de Sant Pere de Sureda, avui desapareguda, era situada al veïnat de la Clusa d’Avall, a l’esquerra de la ribera de Roma La primera menció documental d’aquesta església és de vers l’any 1300, quan en una escriptura de donació hom parla d’una peça de terra situada al terme de l’església de Sant Pere de Sureda Posteriorment dos testaments datats respectivament el 1368 i el 1375 fan menció d’aquesta capella A l’inici del segle XV, concretament l’any 1400, es consigna un altre testament, atorgat per Ramon Masdemont amb data de 22 de març, segons el qual llegava una càrrega…

La notícia més antiga coneguda d’aquest lloc data del 1050, en què el comte Bernat i la comtessa Estefania venen a l’abat del monestir de Gerri el castell de Sant Romà i la vila de Cherach per la quantitat de 1 000 sous A l’hora de tractar el lloc de Carreu s’ha de tenir en compte l’existència de dos llocs propers amb la mateixa denominació, el present Carreu o les Cases de Carreu del municipi d’Abella de la Conca, i Carreu de Gavarra, situat dins la comarca de l’Alt Urgell, que fan difícil d’escatir la seva correspondència amb la informació que ens ha pervingut Carreu formà part de la…

La meitat del territori és coberta de vegetació espontània matollar o improductiva, mentre l’agricultura es divideix en parts iguals entre el regadiu i el secà unes 300 ha cadascun els principals conreus de regadiu són el taronger, que ha substituït el tradicional conreu de l’arròs, i les hortalisses Els de secà són garrofers, oliveres i vinya Hi ha bestiar oví i hom practica l’apicultura La població conegué una forta expansió al llarg del s XIX i fins el 1930, s’estabilitzà després i minvà en 1960-90 El poble 426 h agl 2006, sallentins 88 m alt és a la riba esquerra del riu Antiga alqueria…

D’aquesta església, avui desapareguda, en consta l’existència l’any 1042, gràcies a la deixa feta pel prevere Bonfill d’una terra situada, segons diu l’escriptura, a l’església de Sant Marçal Poc temps després, un document del 1054 fa esment del castell de Sant Marçal, la qual cosa mostra que des de temps molt reculats, la capella començà a donar nom al castell de Cerdanyola Aquesta esglesiola depenia eclesiàsticament de la parroquial, dedicada a sant Martí així consta en l’acta de consagració d’aquest temple, datada l’any 1144, en la qual es declara que li era subjecta juntament amb els seus…

Com el veí vilatge de Boldís Jussà, Boldís Sobirà es documenta pel testament d’Arnau de Prenyanosa, del 1136, per l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, del 1146, al qual havia d’aportar mig modi de cereal a l’any, i per l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, en què apareix com a parròquia independent Encara gaudia d’aquesta categoria el 1314, any en el qual fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona A partir, però, del segle XV, i possiblement a causa de les greus crisis demogràfiques que havien afectat el país, sembla que Boldís Sobirà passà, eclesiàsticament…

Forma la capçalera del riu de Gorgos vall de Castells, limitada al N per la serra d’Alfaro, i al S, per la Serrella i per la serra de la Xortà el terme comprèn també, al SE, un sector de capçalera de la vall de Tàrbena La major part del territori és coberta de pinedes, carrascars i brolles romaní, argelaga i coscoll L’agricultura és bàsicament de secà cereals, ametllers, oliveres Hi ha bestiar oví Hi té una certa importància l’avicultura i l’apicultura La vila 447 h 2006, castellans 551 m alt agrupa tota la població del municipi és prop del naixement del riu de Gorgos Fou lloc de moriscs el…

Entre les dues serres discorre el riu de Sella, que conflueix dins el terme amb el riu de Relleu i forma al límit amb el de la Vila Joiosa el pantà d’Amadòrio 12 milions de m 3 el 1969 Una bona part del territori 1 597 ha són erms o pasturatges i la pineda cobreix 40 ha El secà 440 ha té una tercera part de garroferar i una altra gairebé abandonada El reg de peu abasta 90 ha d’horta llimoners i tarongers La trajectòria demogràfica recent és la decadència general a les contrades interiors de la Marina malgrat que els darrers anys ha experimentat una lleugera recuperació gràcies a la proximitat…

Drena el terme la capçalera del barranc de Segart o de les Fonts, afluent per la dreta del Palància El territori és molt abrupte i cobert en les seves dues terceres parts de boscs de pins Al fons de la vall i als vessants més suaus hi ha els conreus de secà 200 ha, dedicats a oliveres i garrofers Hi havia tingut importància la fabricació d’espardenyes Darrerament s’hi ha desenvolupat la funció de lloc de segona residència i estiueig hom hi ha creat un gran nombre d’urbanitzacions per la proximitat de València i de Sagunt La minva de població, constant des de mitjan s XIX, tendeix a…