Resultats de la cerca
Es mostren 471 resultats
drets històrics
Dret
En l’estat autonòmic espanyol instaurat en la Constitució del 1978, drets vinculats a l’organització política i al règim de dret privat de determinats territoris anteriors a la Constitució del 1978 i actualitzats d’acord amb aquesta.
A Catalunya, l’esment als drets històrics es troba contingut a l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia del 2006, en el qual s’estableix que els drets històrics del poble català són fonament de l’autogovern de Catalunya Dels drets històrics, en deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat
Andorra comença els tràmits de la llei del català
El Consell de Ministres del Govern andorrà aprova el projecte de llei d’ordenació lingüística per a regular l’ús de la llengua oficial d’Andorra, el català El projecte, que preveu sancions de fins a 500000 pessetes en cas d’incompliment, començarà a ser tramitat pel Consell General andorrà la setmana vinent i es preveu que sigui aprovat de manera definitiva a la tardor La nova llei no canviarà el marc educatiu, i tampoc no preveu quotes de pantalla als cinemes
habitable
Urbanisme
Dit d’un entorn, especialment una ciutat de grans dimensions, que ofereix als seus habitants un conjunt de condicions afavoridores de la qualitat de vida.
Per a establir en quin grau és habitable un entorn es prenen en consideració, fonamentalment, l’accés a l’habitatge, la disponibilitat de llocs de feina, l’atenció sanitària, el sistema educatiu, l’oferta cultural, la qualitat ambiental i la infraestructura de mobilitat El conjunt d’aquestes condicions que fan habitable un entorn s’anomena habitabilitat d’aquest entorn Segons els diversos organismes que fan les valoracions, les ciutats més habitables són australianes, nord-americanes, del nord d’Europa, austríaques i alemanyes
política demogràfica
Sociologia
Demografia
Conjunt de mesures dirigides a modificar l’evolució previsible d’alguna variable demogràfica.
Requereixen incidir sobre els comportaments individuals pel que fa a la procreació, la mortalitat i la mobilitat geogràfica Normalment s’associen amb polítiques de desenvolupament més generals, com és el cas de les campanyes de planificació familiar A més d’incidir en variables quantitatives, com fan el natalisme o el maltusianisme, les polítiques demogràfiques poden també dirigir-se a variables qualitatives, com la composició de la immigració segons el país d’origen o la millora dels recursos humans existents mitjançant el sistema educatiu o sanitari
El Govern valencià aprova el decret de plurilingüisme
El ple del Consell aprova el decret de plurilingüisme educatiu, amb l’objectiu que al final de la formació escolar obligatòria tots els alumnes valencians tinguin un coneixement real de les dues llengües oficials, valencià i castellà i, almenys, d’una d’estrangera La vicepresidenta i portaveu del Govern valencià, Mònica Oltra, contraposa la nova normativa a les anteriors, en què s’equiparava valencià i castellà a partir de la falsa premissa de normalització del valencià El decret es començarà a aplicar el curs 2017-18
efecte Mateu
Sociologia
Fenomen social segons el qual aquells qui més tenen (béns, riquesa o fama), veuen encara més incrementada les seves possessions, mentre que aquells que menys tenen, les veuen progressivament limitades i reduïdes.
Aquesta denominació sociològica està inspirada en una cita de l’evangeli de Mateu Mt 25, 14-30 En l’àmbit de l’educació s’utilitza per fer referència al fenomen àmpliament tractat per Pierre Bourdieu o Ivan Illich segons el qual aquells alumnes que inicien el seu procés educatiu amb un bon aprenentatge previ proporcionat per un entorn social i familiar propici capital cultural, incrementaran encara més les seves habilitats i assoliments, mentre que aquells alumnes que parteixen d’una posició de desavantatges, la veuran minvada
Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana
Organització formada el 1978 per una vuitantena d’escoles —la majoria cooperatives de pares o de mestres— creades durant el règim franquista, a partir dels darrers anys de la dècada dels seixanta entorn de la institució Rosa Sensat.
Pioneres en la recuperació de l’ús del català a l’escola i de la tradició d’escola activa d’abans de la Guerra Civil del 1936, foren un dels principals nuclis a l’origen dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, estesos posteriorment per tot l’Estat espanyol i que inspiraren la reforma del sistema educatiu dels anys noranta El 1979 demanaren a la Generalitat provisional d’ésser integrades a la xarxa d’escoles públiques, procés que tingué lloc del 1983 al 1988
aprenentatge en línia
Educació
Aprenentatge en què s’utilitzen mitjans i dispositius electrònics per a accedir a les activitats i els continguts formatius, d’acord amb una filosofia d’interacció, de flexibilitat i de construcció compartida de coneixement.
S’assoleix mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i es basa en l’accés a internet, una intranet o un altre mitjà en línia Els continguts formatius són interactius i personalitzats, i utilizen recursos com els campus virtuals, els fòrums, les videoconferències, els documents compartits, etc Juntament amb l’ ensenyament en línia , forma part de l’ educació en línia Un model educatiu pot recórrer a l’aprenentatge en línia d’una manera exclusiva o bé d'una manera parcial, en combinació amb altres tipus d’aprenentatge
infraclasse
Sociologia
Sector social que viu en una situació de pobresa i marginació en el si de les societats desenvolupades.
Les condicions econòmiques i l’increment de l’atur estructural en les societats avançades provoca que un nombre creixent de persones en similars situacions socials i culturals minories ètniques, persones amb poc nivell educatiu, joves, vells, dones, etc, quedin excloses de les oportunitats d’assolir un treball estable i en condicions normals La noció d’infraclasse és un concepte controvertit i no és fàcil de definir d’una manera unívoca els estudis realitzats sobre les infraclasses han permès identificar-ne diferents tipus que varien segons els països i els contextos socials i…
paratge natural d’interès nacional
Geografia
Figura de protecció aplicada a alguns espais naturals de protecció especial de Catalunya.
Els paratges naturals d’interès nacional són espais o elements naturals d’extensió mitjana o reduïda que presenten característiques singulars atès el seu interès científic, paisatgístic i educatiu Hom hi limita la pràctica d’usos tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles, i tan sols es permeten aquells que són compatibles amb els objectius de protecció Catalunya disposa de dos paratges naturals d’interès nacional, el de la serra de l’Albera, a l’Alt Empordà, i el de l’entorn del monestir de Poblet, a la Conca de Barberà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina