Resultats de la cerca

Sorgí per iniciativa d’alguns components de la revista Els escacs a Catalunya que volgueren propagar l’ideal escaquista en castellà Contenia articles de tècnica i estratègia, plantejava problemes i n’oferia les solu-cions A Vilarnau en fou director tècnic Hi collaboraren E Puig, Rafael Serra, Roque de la Torre de Rey i A F Argüelles, entre d’altres També publicà articles d’escaquistes d’arreu d’Europa Sembla que tingué una vida efímera

Al final de la dècada de 1970 accedí a la presidència del Club Hoquei Piera, quan era una secció del Club Natació Piera, el qual pujà a la divisió d’honor Deixà el càrrec el 1985 i un any després es convertí en el primer president de l’Associació de Clubs Espanyols d’Hoquei Patins, càrrec que mantingué durant una dècada A mitjan dècada dels noranta també presidí l’efímera Lliga Europea d’Associacions d’Hoquei, embrió de la futura Lliga Europea

Després d’una època nòmada, desconeguda, s’uniren amb els teutons i envaïren la Gàllia meridional el 110 aC, lluitaren amb els romans a Aurenja 105 i, després d’haver-los vençuts, entraren a la península Ibèrica La incursió, però, fou efímera, i tornaren a les Gàllies, on se separaren dels teutons, i entraren a la vall del Po després de passar els Alps El general romà  Gai Mari , un cop hagué vençut els teutons, els exterminà al nord d’Itàlia

Aquest castell sorgí a causa de la desaparició del castell d’Oristà, però tingué una vida molt efímera El castell apareix com a tal el 1045 en el testament de Bernat Guifré de Balsareny, el qual deixà al seu germà Guillem el castell de Toneu Després pràcticament desapareix de la documentació i segurament que passà a la canònica vigatana per donació del bisbe Guillem de Balsareny Sobre el Prat de Toneu hi ha un puig, en el qual encara són perceptibles els vestigis del castell

Fundada a la segona meitat del s XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del s XV, que perdurà fins a mitjan s XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al s XVIII, però conserva alguns elements antics

Fou un dels dirigents de les societats secretes que organitzaren la insurrecció contra la dominació espanyola El 1896 prengué part a l’aixecament, però hagué de sotmetre's pacte de Biac-na-bató , 1897 i s’exilià a Hong Kong Després de la revolució del 1898, presidí l’efímera República Filipina El 1901 fou empresonat pels nord-americans, amb els quals abans havia collaborat contra Espanya Durant la Segona Guerra Mundial organitzà un partit feixista filojaponès el 1945 caigué a les mans dels nord-americans, però, poc temps després, fou alliberat pel govern filipí

Advocat, entrà al ministeri d’estat, on dirigí 1915 l’oficina d’interpretació de llengües i exercí diversos càrrecs diplomàtics fins a ésser delegat 1921 d’Espanya a la Societat de Nacions El mateix 1921 ingressà a l’Academia Española, de la qual fou secretari general perpetu des del 1939 Publicà, entre d’altres obres, Crítica profana 1915, Crítica efímera 1918, l’important Diccionario ideológico de la lengua española 1942, on agrupà els mots per analogies de significació, i Introducción a la lexicografía moderna 1950, amb un pròleg de Wvon Wartburg

El lloc de Malpàs és esmentat com a parròquia del bisbat de Vic en una llista de parròquies de mitjan segle XI Entre les afrontacions del castell de Valerna Verdú, del 1080, a migdia, consta el terme de Malpàs El 1082, en descriure’s les afrontacions del castell de Montalbà, es diu que aquest limitava a migdia amb el terme de Verdú i anava fins al terme de Malpàs Fou una parròquia efímera, de la qual no ha restat cap testimoni i es desconeix també el titular La partida de Mompàs en recorda l’emplaçament

Segons J Lladonosa, aquesta església parroquial, de vida efímera, era situada a l’actual plaça de la Sal Ja existia el 1165, any en què el seu capellà, Martí Ramon, apareix signant una escriptura L’any 1168 s’esmenta una casa situada a la parròquia de Sant Joan que anteriorment havia pertangut a la parròquia de Sant Esteve A l’abril d’aquest mateix any el bisbe de Lleida va vendre a parcelles el solar de l’edifici que “ prius solebat esse parrochia Sancti Stephani ” per 270 sous El barri de Sant Esteve fou integrat aleshores a la parròquia de Sant Joan

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1925-30 procedent del Real Club Victoria Interior esquerre, el 1929 guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa d’Espanya Després de jugar al Futbol Club Barcelona 1933-34, amb el qual disputà un total de 27 partits i marcà 9 gols, el 1934 retornà de manera efímera a l’Espanyol 5 partits del Campionat de Catalunya 1934-35 Com a espanyolista disputà 103 partits i marcà 47 gols Fou el primer jugador de l’Espanyol que marcà un gol amb la selecció espanyola També actuà dos cops amb la selecció catalana