Resultats de la cerca

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres, fou compositor, i, abans d’ordenar-se de sacerdot el 1882, fou membre de La Jove Catalunya i fundador de “La Vetllada” 1881, setmanari gironí de marcat to conservador Se significà a La Renaixença , on també publicà un elogi de la poesia popular i poemes costumistes, com a detractor del positivisme filosòfic i, de retruc, dels corrents literaris realistes Escriví poemes, especialment de tema patriòtic i costumista el 1880 i el 1881 obtingué sengles accèssits als Jocs Florals de Barcelona, i pòstumament se’n recolliren a Semprevives…

La seva poesia té un caràcter íntim amb un fons surrealista molt aconseguit Júbilos 1934, llibre de poemes, meresqué l’elogi de Juan Ramón Jiménez Seguiren Pasión del verbo 1944, Ansia de la gracia 1945, Mujer sin edén 1947, Derribado arcángel 1960, Jagur puro inmarchito 1963, A este lado de la eternidad 1970, poemari amorós de profund sentiment, i Corrosión 1975 També publicà contes i assaig El pensamiento teórico-práctico de los formadores , 1995 Fou la primera dona elegida membre de la Real Academia Española de la Lengua 1978 El 1986 publicà les memòries Por el camino, viendo…

Doctorat en drets a la universitat literària de Mallorca, el 1788 hi guanyà una càtedra de dret canònic El 1794 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, però no fou ordenat de sacerdot fins l’any següent No acceptà l’arquebisbat de San Juan de León Caracas, que li fou ofert el 1807 Els anys 1812-13, 1818, 1821 i 1835 exercí el càrrec de vicari general governador de la diòcesi de Mallorca, i es mostrà partidari de la constitució i d’Isabel II Escriví cartes i poemes en llatí i publicà diverses circulars i un elogi del bisbe Bernat Nadal 1819 Fou membre de l’Academia de la…

Ciutadà de Barcelona El 1449 obtingué d’Alfons el Magnànim privilegi d’ensenyar l’art lulliana a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa, i des d’aleshores fou professor a l’escola lulliana de Miramar El 1458, amb el també lullista Mario de Passa, venecià, obtingué de Joan II permís per a ampliar el santuari de Sant Honorat, o Randa, i per a edificar habitacions per als deixebles de l’art lulliana Les seves lliçons foren compendiades en el còdex Ars notativa Projectà el sepulcre monumental on després fou enterrat Ramon Llull, i en dirigí la meitat inferior església de Sant Francesc, a…

Fou doctor en teologia, beneficiat de la seu de Mallorca, secretari del seu capítol i postulador de la causa de beatificació de Pere Borguny El 1815 li oferiren el càrrec de cronista oficial del regne, però el refusà per problemes de salut, i el 1820 exercí de revisor dels llibres prohibits per l’Església Escriví, en castellà, les vides de sor Clara Andreu 1807 i de Pere Borguny 1820 amplià i anotà la Vida de la beata Catalina Tomás 1816, escrita pel cardenal Despuig, i feu un elogi d’aquest darrer 1813 Mantingué relació amb Jovellanos i amb Jaume Villanueva, als quals donà…

Fill del notari Guillem Roca Es doctorà en drets a la universitat mallorquina Fou oïdor de l’audiència, un dels fundadors de la Societat Econòmica d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Acèrrim antilullià, escriví vers el 1762 dues epístoles amb motiu d’un sermó en elogi de Ramon Llull de Joan Àngel Noceras i el 1763 uns Comentarios al decreto de 18 de julio dado a favor del culto y doctrina de RLulio Formà part el 1767 de la comissió per expulsar els jesuïtes i embargar-los els béns i el collegi de Pollença arran de la supressió de l’orde Malvist…

A excepció dels clàssics Chou-King i Che-King, autor dels Quatre llibres , predominen els temes d’història de les dinasties d’origen mogol o tungús, els texts moralitzadors i els treballs sobre l’administració, les lleis i la guerra Com a obra de creació es destaca Elogi de la ciutat de Mukdon , escrit el 1748 per l’emperador K'ieng-long L’ús literari de la llengua fou iniciat el 1599, amb la traducció dels clàssics xinesos La literatura manxú atenyé l’apogeu al segle XVIII, durant el regnat de K'ieng-long, després de l’arribada de la dinastia manxú al poder a la Xina Al segle…

Gènere liriconarratiu d’origen occità o francès, correntment escrit en versos apariats Els seus components temàtics solen ésser salutació a la dama, elogi de la seva bellesa física i moral, confessió amorosa i petició de correspondència l’argumentació pot ésser illustrada amb exemples de casuística cortesa i àdhuc amb petits contes allegòrics i sentimentals A Catalunya hom pot esmentar els dos saluts del trobador Amanieu de Sescars 1278, ~1290, els anònims titulats Lletra amorosa 1395, Precs d’amor, Requesta que féu un frare a una monja , en codolada, l’important Salut d’amor o…

Estudià al collegi de Cordelles de Barcelona i a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de J ↑ Finestres del qual escriví un elogi, el 1777 i catedràtic de decretals i de dret civil 1776 en fou nomenat canceller el 1805 Les Instituciones del derecho público generalde España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado 9 vol 1800-03 són la seva principal obra jurídica, considerada la millor síntesi del dret públic positiu de l’antic règim Hi feu, a més, un balanç sistemàtic dels furs catalans no suprimits per Fe-lip V…

Nebot, probablement, de Gregori Maians i Siscar Jesuïta, estudià a Tarragona 1760-63, Girona 1763-66 i València 1766-67 En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767 es traslladà a Còrsega, d’on passà a Ferrara 1773 i a Gènova 1798 En ésser restaurat l’orde 1814, tornà a València, on fou nomenat 1816 rector del Collegi de Sant Pau Traduí del castellà a l’italià Discorso sopra il fomento dell’industria popolare , del comte de Campomanes Venècia, 1787, Descrizione odeporica della Spagna Parma, 1793-97, traducció i adaptació del Viaje de España 1792-94 d’Antoni Ponç, i la necrologia de Campomanes…