Resultats de la cerca

Dirigí un bufet d’advocats a Barcelona Participà en la fundació de la revista El Ciervo 1951 Presidí l’Associació de Bibliòfils de Barcelona 1989-93, de la qual era membre des del 1972 El 1969 començà a adquirir llibres relacionats amb Menorca, tant nous com antics, amb els quals constituí la Biblioteca Montobbio o Blbiloteca Son Vives, pel nom de la finca de Ciutadella on estava installada Es tracta d’una de les colleccions especialitzades sobre l’illa més importants, formada per uns 6000 volums i uns 400 documents Fou adquirida pel Consell Insular i l’Ajuntament de Ciutadella el 2010 i…

Preceptor del comanador de Montesa Enric de Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia València, 1536 sobre la guerra entre Carles V i Francesc I de França Catedràtic d’oratòria a la Universitat de València des del 1535, hi introduí com a text escolar un compendi del De copia uerborum d’Erasme, que edità a València el 1548 És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignitat humana i universitària, com ara De re litteraria asseranda oratio València,1534, en què lloa Joan Salaia , i De scientiarum et…

Estudià a l’Institut Nacional de Música, on assistí a les classes de fagot d’A Gouveia Fou alumne d’A França i de F Braga Rebé un gran elogi de la crítica quan el 1921 presentà a la Sociedade de Concertos Sinfonicos el poema simfònic Ubirajara L’any 1925 compongué un segon poema simfònic, la cançó Candomblé i la seva primera òpera, O Bandeirante , estrenada al Teatre Municipal de Rio de Janeiro Des de llavors esdevingué un reconegut compositor Publicà diverses obres didàctiques i teòriques, com un tractat de composició, i exercí de docent al Conservatório Mineiro de Música a…

El 1566 era organista a la catedral de Sigüenza i el 1581 primer organista i racionero de la de Sevilla L’any 1583 entrà al servei de la capella de Felip II de Castella com a músic de tecla Durant algun temps fou organista a El Escorial Fou molt apreciat pels seus contemporanis, i el seu nom se situa al costat dels d’A de Cabezón, F de Peraza, F de Salinas o F de Montanos Vicente Espinel en fa un elogi a Diversas rimas Madrid, 1591, i fray José de Sigüenza el menciona a la Historia de la Orden de San Jerónimo Madrid, 1605 Se n’han conservat dos motets a cinc veus O altitudo…

El títol complet era Proclamación Católica a la Magestad Piadosa de Felipe el Grande Probablement fou redactada per Gaspar de Sala i de Berart L’obra és atapeïda de citacions erudites, especialment a la primera part conté un elogi de la llengua i de la cultura catalanes, i acusa els reis castellans d’haver conculcat o ignorat sovint les constitucions catalanes, especialment a través de llurs privats detalla els abusos i sacrilegis comesos per les tropes castellanes a Catalunya entre el 1626 i el 1640 i aconsella a Felip IV que prescindeixi del comte duc d’Olivares i que governi…

Fou secretari de Carles VI i de Carles VII, canonge de París i canceller de Bayeux, i exercí missions diplomàtiques a Alemanya, Itàlia i Escòcia És autor d’algunes poesies líriques en una de les quals s’inspirà, en un cert moment, Ausiàs Marc, del curiós poema Livre des quatre dames , a propòsit de la desfeta francesa a Azincourt 1415, de Le quadriloge inventif 1422, en prosa, interessant debat entre França, el Cavaller, el Poble i la Clerecia, síntesi de la societat medieval, i del poema La belle dame sans merci ~ 1424, on dramatitza el més usual i cortesà tema amorós de l’època, expressat…

Augustinià secularitzat 1822, d’idees liberals, bon predicador, d’àmplies curiositats intellectuals i molt actiu, participà en la majoria d’activitats i entitats culturals de l’època el 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, per a la qual escriví treballs sobre les guerres dels Segadors i de Successió Durant el Trienni Liberal dirigí la Casa de Caritat i fou editor del “Diario Oficial” i soci fundador de la Societat d’Amics del País, que presidí 1837, 1840 i 1843 predicà i escriví en defensa del règim constitucional i especialment de la seva política religiosa…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres, fou compositor, i, abans d’ordenar-se de sacerdot el 1882, fou membre de La Jove Catalunya i fundador de La Vetllada  1881, setmanari gironí de marcat to conservador Se significà a La Renaixença , on també publicà un elogi de la poesia popular i poemes costumistes, com a detractor del positivisme filosòfic i, de retruc, dels corrents literaris realistes Escriví poemes, especialment de tema patriòtic i costumista el 1880 i el 1881 obtingué sengles accèssits als Jocs Florals de Barcelona, i pòstumament se’n recolliren a Semprevives…

La seva activitat poètica es pot centrar entre el 1180 i el 1205 Començà essent joglar possiblement a la cort dels prínceps d’Aurenja Acompanyà el marquès Bonifaci de Monferrato en una expedició a Sicília, al final de la qual 1194 l’adobà a cavaller, tret interessant per tal com suposa l’accés a una classe social superior només per mèrits literaris Formà part del seguici del marquès quan fou designat comandant suprem de la quarta croada 1201 i assistí al setge de Constantinoble Entre les seves 26 composicions mereixen d’ésser destacades Lo carrós , elogi cortesà de Beatriu, filla…

Llicenciat en filologia catalana, és professor de valencià de batxillerat i collabora, així mateix, en publicacions periòdiques El gruix de la seva obra són reculls poètics La fi de l’hemicicle 1988, El subratllat és meu 1988, Sobre l’hamada 1989, premi Vicent Andrés Estellés de poesia, Buirac d’amor 1998, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia 1999, Elogi de la llibertat 2001, De l’ànima 2006, premi Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm de poesia i Nadir 2010, premiat als Jocs Florals de Barcelona És també autor de la novella El temps passarà 1993 i de l’assaig Sobreviure a la…