Resultats de la cerca

Fou ordenat de prevere del bisbat de Girona el 1943 i bisbe de Sogorb-Castelló de la Plana el 1971 La seva consagració episcopal tingué lloc el 1972 Des del 1996 fou bisbe emèrit de l’esmentada diòcesi L’any 1969 fundà els Grups d’Oració i Amistat, que s’escamparen en diferents indrets de l’Estat espanyol, de França i de l’Amèrica del Sud L’any 1999 en formaven part 8000 persones, 6000 de les quals es trobaven a l’Estat espanyol Els membres d’aquests grups es comprometen a fer mitja hora de pregària al dia, a pregar diàriament pel grup i a intentar infondre l’oració allà on viuen…

Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Edimburg i a l’Architectural Association de Londres, on es graduà el 1949 A partir del 1957 inicià la seva carrera com a crític i professor a les universitats de Cornell, Londres, Lausana i Virgínia Des del 1978, impartí classes a l’Escola d’Arquitectura de Princeton, de la qual fou professor emèrit És autor d’obres de referència sobre la història i la teoria de l’arquitectura del s XX i un lúcid analista dels seus conceptes fonamentals, com ara el racionalisme, el regionalisme, el nacionalisme, l’historicisme, el funcionalisme, la tecnologia,…

Estudià matemàtiques a les universitats d’Edimburg 1957 i de Cambridge on es doctorà el 1963 Fou professor a Oxford 1969-95 i després a Cambridge 1995, on el 2003 fou nomenat professor emèrit President de la Royal Economic Society 1989-92 Decidit defensor dels impostos progressius, que graven amb intensitat creixent les rendes elevades, fou assessor econòmic del Partit Laborista durant les dècades de 1960 i 1970 Tanmateix, els seus estudis sobre taxació de les rendes altes en funció dels incentius el portaren a aconsellar un màxim d’imposició molt inferior als que estaven en…

Després d’acabar els estudis musicals a la Universitat de Princeton, continuà la seva formació a França, amb Nadia Boulanger a Fontainebleau els estius del 1925 al 1928 i també a l’Escola Normal de Música de París 1926-27 finalment, entre el 1928 i el 1931 estudià piano amb Louta Nouneberg a la capital francesa Durant els anys quaranta inicià la seva tasca com a pedagog Així, el 1942 fou cap del departament de música del Monticello College Més tard impartí classes al Mount Holyoke College 1943-46 i fou cap del departament de música a la Cornell University 1949-53 i director del cor de la…

Graduat a Cambridge 1955, posteriorment estudià les propietats de la matèria a escala nuclear amb Hans Bethe a la Universitat de Cornell, als Estats Units, on el 1958 obtingué el doctorat Després de cursar estudis postdoctorals a les universitats de Berkeley i Birmingham, fou professor de física matemàtica en aquesta universitat 1968-75 Professor de física a la Universitat de Washington, a Seattle, fins a la jubilació 1980-2003, i després professor emèrit, és autor de Quantum Mechanics of Many-Particle Systems 1961 i de Topological Quantum Numbers in Nonrelativistic Physics 1998, entre moltes…

Conegut com La meravella del ring i Peret , s’inicià al Barcelona Boxing Club Debutà com a amateur el 1920, any que es proclamà campió d’Espanya de pes wèlter També fou campió de Catalunya professional en pes wèlter 1925, 1926 Disputà combats a França el 1923 Compaginà la competició amb la tasca de preparador a l’Sporting Boxing Club Retirat el 1926, exercí de mànager i tècnic de la selecció de boxa de Llevant El 1927 ocupà la vicepresidència de l’Sporting Boxing Club Exiliat a l’URSS, entrenà l’equip de boxa de la República Popular d’Ucraïna que assolí la Copa de l’…

Exercí la docència i la recerca a la Université Paris-Sorbonne, d’on és professor emèrit S'ha destacat per la incorporació dels plantejaments de la geografia anglosaxona a la tradició francesa Inicià les investigacions en el camp de l’enocomia regional Géographie générale des marchés 1963, Régions, nations, grands espaces 1968 ha destacat en els estudis sobre la història de la geografia Essai sur l’évolution de la géographie humaine 1964, La pensée géographique 1972, La nouvelle géographie 1979, la reedició del Tableau de la géographie de la France de Paul Vidal de la Blache 1979…

Especialitzat en història intellectual i cultural, es llicencià a la Universitat de Columbia 1936 i es doctorà a la de Harvard 1950 Fou membre de l’Oficina de Serveis Estratègics dels EUA 1941-46, i professor a les universitats de Wesleyan 1946-60, Califòrnia 1960-69, a Berkeley i Princeton 1969-80, de la qual fou professor emèrit Fou membre, també, de l’Acadèmia Nord-americana d’Arts i Ciències Publicà, entre altres estudis, German Social Democracy 1905-1917 1955, Kandinsky in Munich, 1896-1914 1982, Gustav Mahler Formation and Transformation 1991 i Thinking with History…

Estudià a la Universitat Tècnica de Stuttgart 1955-57, a la Universitat de París 1958-59 i a la Universitat Ludwig Maximilians, a Munic, on obtingué el diploma de física 1961 i el doctorat 1965 Fou professor a l’Institut de Química Física de la Universitat Tècnica de Hanover 1968-73, del qual és director, professor convidat en diverses universitats nord-americanes i director del departament de química física de l’Institut Fritz-Haber de l’empresa Max Planck de Berlín 1986-2004, on és professor emèrit Les seves investigacions, iniciades a la dècada de 1960, establiren les bases…

Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1945 i doctorat per la Universitat de Madrid 1950 i la Universitat de Manchester 1956, aquest any s’incorporà com a professor d’investigació al Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Catedràtic de química orgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1969-75 i a la Universitat de Barcelona 1975-90, posteriorment en fou catedràtic emèrit Fou pioner en l’ús de tècniques espectroscòpiques aplicades a la química orgànica i introductor d’aquesta tècnica a l’Estat espanyol i a Xile El seu camp de recerca se…