Resultats de la cerca
Es mostren 3184 resultats
concentració empresarial
Economia
En sentit limitat, procés jurídic a través del qual es fusionen les activitats de dues o més empreses, amb pèrdua de la personalitat jurídica d’alguna empresa ( fusió per absorció
) o de totes ( fusió per constitució
) les que hi participen.
En sentit ampli, tot acord encaminat a interrelacionar l’activitat de diverses empreses, incloses, per tant, les coalicions coalició no cal que s’hi produeixi pèrdua de personalitat jurídica de cap empresa Hi ha diferents formes de concentració les societats d’empreses cerquen la prestació conjunta d’un servei necessari a totes elles les unions temporals consisteixen en l’agrupació de dues o més empreses, durant un temps limitat, a fi de portar a terme conjuntament una obra, algun subministrament o servei la cessió d’unitats d’obra es dóna quan hom…
cambra de comerç
Economia
Dret
Corporació de dret públic que agrupa les empreses per a la defensa i la promoció de llurs interessos.
Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions, tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per a gestionar serveis públics i ofereixen serveis directament a les empreses La denominació de cambra de comerç aplicada a aquest tipus d’institució és d’origen francès Creada la de Marsella el 1599 i la de Dunkerque el 1700, Lluís XIV dotà aquesta institució d’un estatut nacional 1701, a partir del qual s’estengueren per tot l’estat Suprimides durant la Revolució 1791, foren restablertes durant el Consolat El darrer terç del segle…
economia intersticial
Economia
Terme d’economia industrial que es refereix a les possibilitats de creixement per a les petites i mitjanes indústries àdhuc en sectors dominats per les grans empreses.
Tot i reconeixent els avantatges comparatius de què gaudeixen les grans empreses, aquestes no poden aprofitar d’una manera exhaustiva totes les oportunitats de creixement, especialment en aquells productes els preus dels quals no permeten de carregar la part proporcional de les despeses d’investigació i desenvolupament ni tampoc els costs d’estructura, molt menys feixucs per a la petita i mitjana empresa
Treuhandanstalt
Economia
Institució fiduciària alemanya creada el 1990 que, amb seu a Berlín i delegacions diverses, s’encarrega de la privatització de les empreses estatals de la ex-República Democràtica Alemanya.
El procés implica l’ajut al sanejament empresarial, quan la viabilitat és possible, i la urbanització de terrenys industrials A mitjans 1991 havia venut 2 600 empreses mantenint-hi 526 000 llocs de treball Una nova llei, que prioritza les noves inversions sobre els antics drets de propietat, ha accelerat el procés
externalització
Economia
Actuació de les empreses consistent a crear filials que acompleixen funcions que abans feien elles mateixes, o a recórrer als serveis de societats autònomes, amb les quals estableixen contractes estables a llarg termini, en un nou enfocament de la dualitat lluita-aliança.
L’externalització ha estat utilitzada per grans empreses que han abordat reestructuracions i reduccions de personal amb actuacions de spin-off en calent, consistents a facilitar la creació per part del personal acomiadat, d’empreses a les quals s’encarrega una part de la producció o dels serveis de l’empresa mare
decret d’Intervencions Especials
Decret promulgat per la Generalitat de Catalunya el 20 de novembre de 1937 que suposava la instauració d’una economia dirigida en determinats sectors o empreses.
La decisió havia d’ésser presa pel conseller d’economia a iniciativa pròpia o a petició del Consell d’Economia els motius d’intervenció eren irregularitats del consell d’empresa, protecció d’interessos estrangers, producció de guerra o d’articles molt escassos, empresa no constituïda d’acord amb el decret de Collectivitzacions, avançar-se a una possible intervenció del govern republicà, evitar l’acció dels tribunals sobre l’empresa, defensa de les empreses apropiades per la sotssecretaria d’armament del ministeri de defensa nacional i que la central de l’empresa no radiqués a…
empresa de treball temporal
Economia
Empresa que exerceix d’intermediària en el mercat de treball entre les empreses que busquen treballadors temporals o eventuals i les persones que busquen feina.
Aquesta mena de companyies es regulen per la llei 14/1994 d’1 de juny i un posterior reial decret, el 4/1995 de 13 de gener Tradicionalment, la contractació de treballadors amb la finalitat de cedir-los amb caràcter temporal a d’altres empreses per a fer front a necessitats conjunturals havia estat prohibida pels ordenaments laborals Amb tot, des del final dels anys seixanta, els països centrals de la Unió Europea començaren a regular aquesta activitat en considerar que podia canalitzar un volum molt important d’ocupació que requereix una resposta immediata A l’Estat espanyol,…
de baix cost
Economia
Dit de les empreses que es caracteritzen per vendre productes o prestar serveis a preus més baixos com a conseqüència d’uns costos per sota dels de la competència.
Conegudes també com a low cost o no-frills ‘sense floritures o guarniments’, són aquelles empreses que venen o presten el servei essencial, com ara transportar els passatgers d’un punt a un altre, en el cas de les aerolínies, sense donar diaris ni altres serveis de franc Dins d’aquest sector destaca Ryanair, però és una filosofia que s’ha estès a nombrosos sectors i fins i tot ha estimulat la reducció de costos en sectors tradicionals i més consolidats
delegat de la Generalitat
Història
Interventor de la Generalitat de Catalunya en la vida de les empreses sota l’organització econòmica que regí durant la guerra civil de 1936-39 (decret de 6 d’agost de 1936).
Era nomenat pel conseller d’economia d’acord amb el comitè obrer de control de l’empresa tenia funcions inspectores i de control, tant a nivell intern de l’empresa com en les seves relacions amb d’altres empreses —control d’ingressos i despeses— i la coordinació amb organismes econòmics superiors
zaibatsu
Economia
Forma específica que al Japó tingueren les societats financeres que controlaren una gran part de les empreses i els negocis a partir de l’últim terç del segle XIX.
Pertanyents a l’oligarquia més tradicional, eren estretament vinculats a l’estat, que els havia cedit directament el control de gairebé la totalitat de l’activitat econòmica El seu poder econòmic real ha estat afectat, igualment com en les societats occidentals paralleles els trusts, per la legislació, favorable o no favorable a la fusió d’empreses El moment més crític fou l’any 1945, en què molts d’ells foren dissolts però es tornaren a afermar a partir del 1958 Els més importants són el Mitsui Mitsubishi, Yasuda, Kawasaki, Nissan i Toshiba, entre d’altres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina