Resultats de la cerca
Es mostren 217 resultats
Ramon Oller i Martínez
Teatre
Escenògraf i coreògraf.
Estudià a l’Institut del Teatre, formació que amplià amb estades a París i a Londres Després de participar en diverses coreografies i escenografies, el 1984 dissenyà el seu primer treball, Dos Dies i Mig , i el mateix any fundà la companyia ‘Metros’, amb el qual ha presentat diversos espectacles De metros y metros 1986, Duérmete ya 1995, Pecado Pescado 2000, Sangre pura 2002, Carmen 2003, DaliDance 2004 Romeo i Julieta 2005, Madame Butterfly 2006 i Bernarda Alba Bendita 2008, entre d’altres Ha collaborat, a més, en espectacles de la Compañía Nacional de Danza, el Ballet Nacional de España, It…
Isidre Prunés i Magrans

Isidre Prunés
Teatre
Escenògraf i figurinista.
Estudià a l'Institut del Teatre, on fou deixeble de Fabià Puigserver i es graduà en escenografia, activitat que desenvolupà des del 1975 associat amb Montse Amenós fins el 1995 Professor d’escenografia de l’Escola de Disseny i Art Eina, de l’Institut del Teatre i de l’Escola Superior de Cinema de Catalunya, acumulà una quantitat destacable de treballs al llarg de la seva trajectòria professional Estretament vinculat amb Dagoll Dagom , collaborà en la confecció de les escenografies i el vestuari de la major part dels espectacles de la companyia, entre d'altres, Antaviana 1978, Mar i Cel 1988…
Josep Calvo i Verdonces
Disseny i arts gràfiques
Teatre
Escenògraf i dibuixant.
Estudià dibuix i perspectiva a València a París 1866 treballà amb els escenògrafs Cambon i Chéret Establert a Barcelona 1872, treballà amb Francesc Soler i Rovirosa Fou catedràtic de perspectiva a Llotja des del 1896 El 1912 publicà uns Apuntes sobre perspectiva
Àngel Fernández i Castañer
Pintura
Teatre
Escenògraf i pintor.
Deixeble en dibuix de JPahissa, s’inicià en l’escenografia amb SAlarma A París treballà per al cinema i per a la ballarina TBoronat Un cop a Barcelona, collaborà en quasi tots els teatres i en el Liceu Féu, entre altres, les decoracions d' Agonia , de PBertrana, i d' Era un home , de MDauville Fou director artístic de l’Associació de Teatre Selecte, que fundà juntament amb els seus germans Joan i Claudi Defugint el naturalisme, concebé l’escenografia com un element creatiu i suggeridor
Josep Mestres i Cabanes
Pintura
Teatre
Escenògraf i pintor.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa, amplià coneixements a Barcelona a l’Escola de Belles Arts, amb JCalvo i Verdonces i al taller de Salvador Alarma, de qui es convertí anys més tard en collaborador i soci, amb la firma Alarma i Mestres 1939 En morir aquell 1942, li foren encarregades les decoracions per a diverses obres wagnerianes del Teatre del Liceu, al taller escenogràfic del qual s’installà Les seves decoracions destaquen pel realisme i per la perspectiva Conreà també la pintura de cavallet i féu diverses exposicions a Barcelona i Madrid Del 1947 al 1969 fou professor de…
Joan Castanyer
Cinematografia
Escenògraf i director.
Vida Home polifacètic i molt lligat als cercles avantguardistes de França, el 1936 assumí la direcció de Laya Films a instàncies del seu amic Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant la guerra A França fou membre del grup esquerrà Octobre i collaborà amb films de Jean Renoir, Jacques Becker o Pierre Prévert Pintor, decorador, escriptor cinematogràfic, tenia idees pròpies respecte al cinema i per afinitat ideològica era proper a l’anarquisme vitalista que havia viscut en cercles polítics i artístics a la França de preguerra Fou un creador i al mateix temps…
Josep de Togores i Muntades
Cinematografia
Director i escenògraf.
Vida Vinculat als ambients intellectuals de l’època, les seves tertúlies a la torre que tenia a Cerdanyola del Vallès eren freqüentades per Enric Granados, Adrià Gual i Joan Baptista Parès També fou un colleccionista i un gran afeccionat a l’esport S’ introduí en el món del cinema amb La danza fatal 1914, produïda per Argos Films, si bé tingué problemes amb el productor i es desentengué públicament del film El mateix any dirigí La Festa del Blat , que obtingué un gran èxit, per a Cóndor Films, firma constituïda el 1914 A partir d’aquest film, conreà un estil italianitzant reforçat per la…
Josep Vidal i Vidal
Pintura
Teatre
Pintor i escenògraf.
Deixeble de Soler i Rovirosa i de Fèlix Urgellès Alumne de Llotja, fou pensionat el 1901 Concorregué amb pintures i teatrins a exposicions oficials catalanes El 1914 s’establí a Santiago de Cuba, on ja vivien els seus germans Isidre i Sebastià Decorà el Centre Català de l’Havana i els establiments de les cases comercials Vidal Hnos i Cauto y Cía També restaurà la pintura de l’església de la Santíssima Trinitat i, a l’Havana, exposà la seva obra i pronuncià diverses conferències sobre art El 1920 tornà a Barcelona hi féu decoracions i també a Nova York, on es traslladà un temps Professor…
Fèlix Urgellès i de Tovar

Félix Urgelles i de Tovar
© Fototeca.cat
Pintura
Teatre
Escenògraf i pintor.
Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana S'especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid 1871, 1876 i 1878 Guanyà medalles en les dues darreres esmentades, a Girona 1878 i a Barcelona 1870 El 1911 li fou concedida una medalla d’or Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura teatral, i del 1881 al 1888 féu…
Ramon Trabal i Altés

Ramon Trabal i Altés
© Fototeca.cat
Teatre
Escenògraf i figurinista.
Format a l’Institut del Teatre de Barcelona 1951-54 El 1955 s’inicià amb el ballet La Rambla de Joan Tena i Joan Cumellas Féu decorats i figurins per al Théatre de l’Étoile de París 1956, per a la televisió francesa i cubana, per al Carnegie Hall de Nova York 1957, etc, a més de diverses realitzacions a Barcelona Fou director artístic de la companyia de Roberto Iglesias, amb la qual recorregué tot Amèrica 1960-62 cal destacar les seves actuacions als països caribenys amb remarcables coneixements de l’estètica popular, Mèxic i els EUA, on féu llargues estades Treballà després per a l’Opéra de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina