Resultats de la cerca

Castell avui desaparegut situat entorn de l’església de Sant Joan de Fullà, al Veïnat d’Amunt Fou una possessió de la família dita de Fullà, des del segle XI fins al XIV El primer membre de la família Fullà conegut és Oliba de Fullà, el 1017 Les armes parlants de la família Fullà una fulla capgirada són esculpides en quatre escuts al sarcòfag de Jaubert de Fullà del 1335, conservat a l’església de Sant Joan de Fullà A la fi del segle XIV, passaria per via successòria a la família Avellanet i d’aquesta als Cadell 1448 i als Pasqual de Vilafranca 1620, als quals fou confiscat el…

A l’extrem septentrional del terme, molt a prop de la moderna autopista, s’aixeca un gran casal rectangular, conegut com la Casa del Temple, que té annexa la capella de Santa Magdalena, que li dóna el cognom El lloc fou donat als templers el 1190 i prengué la categoria de comanda el 1209 Després del 1314 va passar a mans dels hospitalers i va continuar com a centre administratiu de les possessions d’aquest ordre al Gironès El casal actual fou aixecat al segle XVII, i transformat més tardanament guarda alguna espitllera o record de la fortificació inicial A la façana destaquen unes creus i uns…

S'encarregava de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc, construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris de personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa Hi figuren alguns artistes de mèrit Berenguer Llopart, pintor dels enteixinats de la casa de la ciutat de Barcelona Tomàs i Gabriel Alemany, pintors de retaules Jaume Vergós, Antoni Toreno, Benet Galindo, Francesc Jornet, etc A València abundaren els pintors d’escuts, pavesos i banderes, tant al…

Ocupa l’edifici construït al final del s XVI i destinat a llotja dels mercaders Carles III la dedicà a la concentració de la documentació relativa a Amèrica, la major part de la qual era a Simancas tot esperant una ordenació adequada Entre les catorze seccions que conté l’arxiu destaquen les següents patronat reial, comptadoria, contractació, justícia, audiència, escrivanies, arribades, correus, amb un conjunt de més de 35 000 documents El patronat reial comprèn butlles i breus pontificis sobre creació de catedrals i altres esglésies i nomenaments de prelats Hi figuren, principalment, els…

Aquestes campanetes, dites peces de vair , apareixen en alguns escuts soles o en un nombre determinat A Catalunya fou molt emprat el vair antic , que era anomenat vair d’ondes , i la seva forma era molt semblant a la de les faixes entades entat Una variant del vair és el vair ondat , en el qual les peces de les tires segona i quarta han estat capgirades, i les peces d’igual esmalt han restat unides sense solució de continuïtat Hom parla de vair en pal quan les peces d’igual esmalt són arrenglerades en pal l’una al dessota de l’altra, la punta de l’una tocant el…

L’exèrcit iraquià, forces kurdes del Kurdistan iraquià autònom i guerrillers àrabs sunnites i xiïtes, assistits per la coalició liderada pels Estats Units formada sobretot per avions militars, inicien una ofensiva massiva per recuperar Mossul, la segona ciutat de l’Iraq, en mans de l’anomenat Estat Islàmic EI des del juny del 2014 Tot i la diferència en el nombre d’efectius uns 100000 atacants contra uns 5000 o 10000 militants de l’EI, un mes després continuen els combats Durant aquest temps, prop de 100000 persones fugen de la ciutat i la majoria s’allotgen en camps construïts als afores pel…

Les reparticions poden ésser ordinàries i convinents Les reparticions ordinàries ensems es divideixen en regulars o iguals quan les línies deixen el camper dividit en parts iguals o semblants o quasi regulars, i així hom obté l’escut quarterat , tercejat , truncat i partit de dos, partit i truncat de dos, etc, i en irregulars o desiguals quan les divisions són desiguals i d’aquestes en resulten els escuts semitrinxat i partit, partit i semitrinxat, partit i semitallat, semitallat i partit, semitruncat i partit, partit i semitruncat, semitrinxat i truncat, truncat i semitrinxat, semitallat i…

Era fill d' Antoni Claperós , amb qui treballà en l’obra del claustre de la catedral de Barcelona, en l’apostolat del portal lateral de la catedral de Girona es casà amb la filla de Berenguer Cervià, mestre major d’aquesta catedral i en altres obres El 1452 el capítol barceloní el nomenà mestre vitalici de l’obra El 1456 féu una cadira del cor en competència amb Macià Bonafè Féu relleus amb àngels, títols i escuts de Catalunya i Sicília destinats a la capella reial de la catedral El 1464 treballà en la decoració del castell de Centelles i en les obres d’embelliment del Palau…

Fou contractat, el 1443, pels consellers, i signat i datat el 1445 Se'n conserva la taula central, amb la Mare de Déu amb el nen Jesús a la falda, asseguda en ric setial, entre finestres claraboiades a banda i banda, imatges de santa Eulàlia i sant Andreu, amb grups d’àngels cantors, i als peus, els consellers a la dreta, Joan Llull i Francesc Llobet a l’esquerra, Joan de Junyent, Ramon Savall i Antoni de Vilatorta, agenollats, vestits de cerimònia i amb la semblança individual exigida en el contracte L’obra reflecteix les influències de la pintura flamenca tècnica a l’oli, exactitud dels…

El sistema monetari mallorquí, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner mallorquí , el seu doble dobler i la seva meitat òbol o malla , i en unes monedes de compte, el sou sou mallorquí , de dotze diners, i la lliura lliura mallorquina , de 240 diners Les primeres encunyacions foren el ral d’argent o croat i el dobler o ral doblenc , el diner o ral senar i la malla , de billó, creats el 1300 per Jaume II de Mallorca, que substituïren el ral de València , creat per Jaume I el 1246 per als regnes de València i de Mallorca El 1310 fou…