Resultats de la cerca

És una calma de gran superfície 80 km 2 , allargassada entre les valls de l’Isàvena Baixa Ribagorça, a ponent, i la Noguera Ribagorçana Alta Ribagorça, a llevant, i limitada per la vall de Castanesa als termes de Bonansa i Espés, al nord, i els contraforts de la serra de Berganui, al sud Correspon a una cobertora horitzontal de conglomerats postorogènics, estesa damunt les estructures alpines de plegament La xarxa hidrogràfica l’ha fragmentada en una carena principal, composta de nord a sud per la Creu de Bonansa 1765 m, els Cavallets 1706 m, el tossal del Cis 1759 m i la roca…

A la vall de Bardaixí s’originà l’important llinatge ribagorçà dels Bardaixí, que sobresortí en especial a la fi de l’edat mitjana Al principi del segle XII trobem ja esment de Ximeno Fortuny com a senyor de Calassanç i de Bardaixí, que devia ser fill del cèlebre Fortuny Dat i de Beatriu de Ribagorça Mentre que a la meitat d’aquest segle figuren Pere de Bardaixí, fidel del comte Arnau Mir de Pallars Jussà i dels Erill Berenguer de Bardaixí, que donà a Sant Victorià d’Assan heretats a Santa Maura, Celias, el Vilar i Senz i Guillema de Bardaixí, casada amb el senyor Roderic d’Estada L’any 1289…

El cos és rodó i aixafat, les orelles petites, les ungles grosses i el pelatge molt espès Són animals excavadors, de règim vegetarià i de costums completament nocturns Fan amagatalls subterranis, on hibernen durant sis mesos Aquest gènere comprèn setze espècies, entre les quals es destaca  Marmota marmota , que és l’espècie europea, de pelatge de color gris i groc i que habita als Alps i als Carpats, entre 1500 m i 3000 m, bé que ha estat introduïda en altres zones, com ara els Pirineus, d’on s’extingiren fa entre 10000 i 15000 anys La repoblació, duta a terme els anys quaranta del segle XX,…

La seva importància històrica comença amb Ferrer de Lanuza y Gil de Castro , que fou el primer justícia d’Aragó del seu llinatge i rebé del rei les senyories de Plasencia del Monte i Bardallur, que havien estat confiscades a Frederic d’Aragó, comte de Luna El seu fill segon, Juan de Lanuza y Garabito mort a Nàpols el 1507, senyor d’Eguisal i Asun de Basa, fou justícia major 1479-98, lloctinent de València 1492-93 i de Catalunya 1493-95 i virrei de Sicília 1495-1506 i pare de Juan de Lanuza y de Pimentel , dit el Moro , també justícia major d’Aragó El fill gran de Ferrer, Martín de Lanuza y…

Es desconeix la localització exacta d’aquest castell, tot i haver estat seu d’un dels principals llinatges ribagorçans Asner de Rallui figura com a senyor de Lierp el 1023 Després, la tinença consta en poder de Ramon Dac 1049, fundador dels Cornudella-Peralta El tronc principal prosseguí a través de la primera línia cognomenada Capella, d’on sortiren tres branques destacades els Portaspana, els Benavent de Ribagorça i els Lierp de Capella Berenguer Gombau de Lierp 1093-1134 fou succeït pels Sanaüja i els Capella, que emparentaren amb els Erill El 1212 el rei Pere el Catòlic confirmà a…

Té les orelles petites i punxegudes, la cua llarga, prima i acabada en punta, el pelatge de coloració diversa, segons les races, i ungles retràctils El gat d’angora és de pèl llarg i espès, generalment blanc, i de caràcter indolent el gat persa té el cos massís, les potes curtes i la cua grossa i acabada en un floc de pèls el gat siamès és de color falb i té el cap, la cua i les potes de color de xocolata La femella, la gata, entra en zel dos cops l’any pel febrer i a la fi de juny, i durant aquesta època el mascle és molt agressiu La gestació dura 55 dies i la ventrada és de 5 a 6 gatets,…

Durant la guerra, foren llançats més de 42 milions de litres d’agent taronja des d’avions per tal d’eliminar zones de bosc espès i conreus El plaguicida consistia en una barreja al 50% d’àcid 2,4-diclorofenoxiacètic i àcid 2,4,5-triclorofenoxiacètic Aquest darrer resultà contaminant, ja que durant la seva producció es generava 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina, un potent carcinogen del grup de les dioxines dioxina Tot i que la relació causal directa no està del tot demostrada —pels diversos factors que influeixen en les malalties—, un estudi oficial realitzat el 1991 mostrava fortes…

Torre pertanyent al monestir femení cistercenc de Santa Maria de Vallverd Noguera situada dins el terme del castell d’Estopanyà, al lloc dit Salze o Pla de Salze Donà nom al llogaret conegut com la Torre de Salze Probablement és la mateixa torre de Vilaverd lliurada a l’esmentat cenobi per Guerau d’Estopanyà l’any 1204 Al monestir de Vallverd anaren a parar nobles dames del país, com Elisenda de Girbeta 1231, Sibilla de Monesma i Orraca d’Aguilaniu 1266, Sibilla de Siscar 1333, Beatriu de Castre 1340, Beatriu de Bissaürri 1391, Tecla d’Espés 1437, etc, que amb els seus dots…