Resultats de la cerca

Filla de Gombau d’Entença i de Constança d’Antillón i neta per línia materna del comte Àlvar d’Urgell El seu besoncle, el comte Ermengol X , mancat de successió, pactà amb el rei Jaume II la cessió del comtat d’Urgell a la corona mitjançant el pagament de 100000 sous jaquesos i el casament de la seva reneboda Teresa amb Alfons , fill segon del rei Mort Ermengol X el 1314, s’efectuà tot seguit el casament i el seu marit usà des d’aleshores el títol de comte d’Urgell Ella heretà de la seva mare la baronia d’Antillón Els cònjuges habitaren, els primers anys, al castell de Balaguer, on nasqué…

El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó, bambú, cautxú,…

Vida Començà els seus estudis musicals aprenent flauta i oboè amb Pierre Maréchal El 1698 ingressà en l’orquestra de la ciutat de Celle i poc després anà a Hannover per estudiar composició amb A Steffani El 1706 viatjà a Londres, on arribà a ser músic de la cort del príncep Jordi de Dinamarca, espòs de la reina Anna I d’Anglaterra El 1710 participà en la fundació de l’Academy of Ancient Music i, entre el 1712 i el 1736, treballà assíduament als teatres londinencs Mostrà gran habilitat com a instrumentista de tecla i succeí a GB Daghi en el càrrec d’organista i mestre de capella…

Les primeres mencions conegudes del lloc i del castell de Ralleu, en plenes Garrotxes del Conflent, són del segle XIII Araled , 1232 Areleu , 1272 Araleu , 1280 castrum de Areleu , 1282 Al segle XII, la senyoria de Ralleu era, amb les de Conat i de Paracolls, a mans de Guillem Bernat de Paracolls 1173-1235, espòs de Blanca de Conat Llurs filles, Sibilla de Paracolls i Esclarmunda de Conat, heretaren el domini i el transmeteren a llurs esposos, Xatbert de Barberà i Ramon d’Urtx A la mort d’aquest darrer, el 1305, els seus marmessors cediren al rei la seva part del castell de…

Fundadors de l’estat bohemi al començament del segle X, els premíslides prengueren, sota Vladislau II, el títol de rei, que esdevingué hereditari amb Otakar I La dinastia s’extingí el 1306 i el seu representant més illustre fou Venceslau

Situació Meitat oriental d’una torre cilíndrica que formava el centre d’aquest desaparegut castell EFS Al sud-est de la capital del municipi, en un esperó que domina la capçalera del barranc de la Cova, es localitza amagada en un bosquet la torre del castell de Vilalta L’indret és conegut com les Vilaltes Mapa 34-15 390 Situació 31TCG707113 Per a arribar-hi cal prendre la carretera B-100 que va de la Panadella a Sant Guim de Freixenet Al km 4, des de la Tallada, s’ha d’agafar una pista que surt en direcció est fins a arribar al cap d’uns 3 km a l’esperó, on es troba l’esmentada torre JRG-DRR-…

Juntament amb les Lamentacions , és la prosa mitològica corellana que conté més d’un mite El marc de la història té clares influències de Boccaccio, per la contextualització versemblant i propera, en la tertúlia que, després d’un sopar, es fa a casa de Berenguer Mercader a València Pertany al gènere dels convivia i tria l’espai intern de la casa, enfront de l’extern del jardí Aquesta obra ha estat l’argument més recorregut per a l’existència de tertúlies literàries en la València del segle XV, com a representant de les reunions dels nobles Se segueix la mateixa línia de les lamentacions quant…

És un rectangle de 580 m per 304 a la part central hi ha un jardí, que deixa a banda i banda dues àrees oblongues a la del nord hi ha l’edifici del mausoleu pròpiament dit, de planta octagonal, que és un monument cabdal de l’arquitectura islàmica, la força del qual està en el sentit de la proporció dels espais arquitectònics

Situació Notable edifici construït al final del segle XII que posseeix un absis ornat per un fris sobre petites mènsules i un campanar tardà ECSA - Rambol Aquesta església és la parroquial del poble de Bolvir, que s’esglaona a banda i banda del torrent d’Agustins, abans que aquest conflueixi amb el barranc dels Estanys Mapa 36-10 217 Situació 31TDG078972 Bolvir és situat entre Puigcerdà i Bellver, a tocar de la carretera N-260 RMAE Història La parròquia de Bolvir fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà L’església de Santa Cecília de Bolvir surt per primera vegada esmentada en…