Resultats de la cerca
Es mostren 945 resultats
intoxicació per plom
Quadre habitualment crònic, propi dels treballadors del plom encara que també, algunes vegades, d’altres persones que estan en contacte amb el metall, sobretot els infants que llepen i xuclen les joguines, la pintura de les quals conté plom.
Es caracteritza per uns símptomes prodròmics no específics seguits d’una anèmia hemolítica microcitària regenerativa, amb coproporfirinúria III associada, un ribet de color blau fosc a les genives, dolors còlics abdominals, alteracions vasculars i neuropaties Rarament es pot produir una intoxicació aguda amb diarrees, cefalàlgies, insomni, tremolor i deliri El tractament d’aquestes intoxicacions consisteix a administrar substàncies quelants del plom, ultra les mesures per a totes les intoxicacions Hom l’anomena també saturnisme
Salvador Andreu i Grau
Farmàcia
Doctor en farmàcia i un dels pioners de la indústria farmacèutica a la península Ibèrica.
La seva “Pasta pectoral”, profusament exportada a l’Amèrica Llatina, fou un dels primers específics preparats al nostre país Organitzà un important laboratori farmacèutic que duu el seu nom Doctor Andreu i establí mercats a l’estranger S'interessà també per l’urbanisme i fou l’impulsor de les noves urbanitzacions a Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, i de les installacions del Tibidabo Fou president honorari de tots els collegis farmacèutics d’Espanya
La resposta immunitària cel·lular
Fisiologia humana
La resposta immunitària cellular és realitzada bàsicament pels limfòcits T , és a dir els limfòcits que, partint de la medulla òssia en la primera època de la vida, es diferencien i maduren dins el tim En realitat, es diferencien diversos tipus de limfòcits T Les funcions d’alguns són actualment ben conegudes, mentre que les d’altres no han estat del tot determinades Els limfòcits T4 , per exemple, compleixen diversos papers primordials en la resposta immunitària, ja que són els que la inicien Realment, l’activitat específica de cada limfòcit ja està determinada d’ençà de la diferenciació, en…
seroconversió
Medicina
Formació d’anticossos específics per efecte d’una infecció o de l’administració d’un vaccí.
enzim de restricció
Bioquímica
Enzim pertanyent al grup de les endonucleases, que escindeix les molècules d’ADN per punts específics.
Hom en coneix un centenar de diferents, gairebé tots d’origen bacterià confereixen una defensa natural al bacteri, per a fer front a una infecció vírica Constitueixen una base operativa fonamental de l’enginyeria genètica La seva descoberta valgué el premi Nobel de fisiologia a W Arber, HO Smith i D Nathans, el 1978
genòmica
Biologia
Branca de la genètica que s’ocupa de la caracterització molecular de genomes complets.
La genòmica és una disciplina científica desenvolupada parallelament als Projectes Genoma, com una eina per a analitzar i interpretar totes les dades que aquests subministren Aporta informació bàsica per a l’aïllament de gens específics d’interès, com els gens relacionats amb malalties humanes La genòmica estructural caracteritza la natura física de genomes complets La genòmica funcional intenta entendre tot el ventall de funcions del genoma en les diferents etapes del desenvolupament i en diverses condicions ambientals
interleucina
Biologia
Medicina
Nom donat a diverses substàncies elaborades per les cèl·lules que intervenen en la resposta immunitària després del contacte amb l’antigen.
La interleucina-1 , també anomenada factor alliberador dels limfòcits, és secretada per la cèllula presentadora de l’antigen i estimula l’activitat dels limfòcits específics contra l’antigen a què són propers La interleucina-2 , també anomenada factor de creixement dels limfòcits, secretada pels limfòcits T4 activats, és capaç d’estimular el desenvolupament dels limfòcits que disposin en la seva superfície de receptors capaços de combinar-se amb l’antigen responsable i que prèviament hagin contactat amb ell
terres rares
Química
Denominació genèrica dels òxids dels metalls de la família dels lantànids d’ocurrència natural.
Són coneguts amb els noms específics de lantana La 2 O 3 , cèria CeO 2 , neodímia Nd 2 O 3 , praseodímia Pr 2 O 3 promètia Pm 2 O 3 , samària Sm 2 O 3 , euròpia Eu 2 O 3 , gadolínia Gd 2 O 3 , tèrbia Tb 2 O 3 , dispròsia Dy 2 O 3 , hòlmia Ho 2 O 3 , èrbia Er 2 O 3 , túlia Tm 2 O 3 , itèrbia Yb 2 O 3 i lutècia Lu 2 O 3
corrent tel·lúric
Meteorologia
Conjunt de corrents elèctrics que circulen per l’atmosfera.
Quan fa bon temps aquests corrents són constituïts pels moviments d’ions positius en sentit vertical cap a la superfície terrestre i d’ions negatius en sentit contrari, a causa del camp elèctric vertical de dalt a baix existent entre la ionosfera i la superfície terrestre Aquests elements poden considerar-se, respectivament, com les plaques positiva i negativa d’un condensador, el condensador tellúric, amb l’atmosfera com a dielèctric En el cas de les tempestes, els corrents elèctrics tenen noms específics llamps, llampecs, etc
mapa de conceptes
Educació
Recurs didàctic consistent en la representació esquemàtica de termes referits a conceptes, entre els quals s’estableixen relacions significatives a través d’uns enunciats.
Els mapes de conceptes són la representació d’una estructura que explica la interconnexió i interdependència dels conceptes més importants d’una unitat temàtica Els mapes de conceptes es configuren jeràrquicament a la part superior se situen els conceptes més generals i més inclusius, i en uns nivells descendents progressius els conceptes cada cop més específics i menys inclusius Els mapes de conceptes són un recurs originat per la teoria de l’aprenentatge del psicòleg nord-americà David Ausubel, desenvolupada posteriorment pel també nord-americà Joseph Novak