Resultats de la cerca

Participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà

Carnisser d’ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de gups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantans, especialment a Gisela Bellsolà

Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària sovint en un dels anomenats passos Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck Als Països Catalans n'hi ha bones mostres de…

Aquest casal es troba no gaire lluny del llogaret de Beders És una casa fortificada, de forma quadrada, amb dos pisos molt alts, i té quatre torres garites als corresponents angles Segons A Salsas, el casal fou edificat al segle XVI i no conserva res de romànic No es tenen referències documentals d’aquest casal, que fou el bressol d’un dels llinatges més importants de la Cerdanya, els Cadell Els primers membres coneguts apareixen documentalment a la primera meitat del segle XIII A l’abril del 1222, Nunó Sanç, senyor de la Cerdanya, des de Perpinyà, amb motiu dels molts serveis que n’havia…

Situació Edifici en ruïnes que presenta una singularitat molt poc freqüent en la capçalera ECSA - JA Corbella Les ruïnes de l’església de Sant Andreu són al caire d’un serrat que domina el poble de Llimiana, des d’on s’arriba per una pista JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG287605 Història Malauradament no tenim notícies escrites d’aquesta església fins l’any 1758, en què consta com a capella de la parròquia de Llimiana MLIC Església És un edifici en estat ruïnós, que ha perdut totalment el sostre i la coberta, i que fou netejat l’any 1973 en una campanya en la qual es buidà l’interior dels…

Situació Vista aèria del petit poble de Montboló, centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, d’estructura rectangular, que fou sobrealçada amb una obra de fortificació en època tardana ECSA - Camara JP Joffre L’església parroquial de Sant Andreu centra el nucli, poc agrupat, del poble de Montboló Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 10″ N - Long 2° 39′ 19″ E Per a anar-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia precedent JBH Història L’església de Sant Andreu és esmentada l’any 993 en una acta de consagració, considerada suspecta, segons la qual Berenguer, bisbe d’Elna, l’any…

Vida i obra El 1916 creà la revista La Côte Vermeille, revue mensuelle, religieuse, historique et littéraire des paroisse du doyenné d’Argelès Publicà monografies i articles en les revistes locals, especialment sobre la regió rossellonesa d’Argelers, entre les quals destaquen Le culte de l’Immaculée Conception chez les catalans 1908 Le Val de la Pava ou la chapellenie majeure d’Ultrera et la seigneurie de la Pava 1916 L’abbaye de St-André de Sureda, etude historique 1916 Promenades archéologiques Elne et sa cathédrale 1909 “L’antique cathédrale d’Elne”, Guide…

En aquest sector meridional s’estenen els conreus de regadiu 437 ha hom dedica 276 ha a la vinya 146 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 131 ha a les hortalisses 54 d’escaroles, 38 d’enciams, 16 de tomàquets, 4 de carxofes, 4 de julivert, 2 d’espàrrecs, 2 de patates primerenques, 1 de mongetes, 81 ha als arbres fruiters 42 de presseguers, 37 d’albercoquers, 1 de pomeres i 5 ha al farratge Hi ha una petita fàbrica d’embalatges Havia estat tradicional la cria de cucs de seda, per la qual Pasteur s’interessà personalment El poble vilanovins 55 m alt és situat a l…

S’inicià el 1968 amb la publicació del poemari Ciutat de l’horabaixa , però tota la seva obra posterior és exclusivament narrativa L’amagatall de guipur 1976, premi Ciutat de Manacor, Uns cabells mortalment obscurs 1978, Villa Coppola 1985, premi Ciutat de Palma de novella 1984, Una moda fresqueta 1991, Quan venia l’esquadra 1994, premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, Massa vi per a un sol calze 1994, premi de novella breu Ciutat de Mollerussa, Canvi de perruqueria i altres misèries 1995,  Quaranta anys no són res 1997 i Una altra vida  2012 En alguna obra utilitzà el pseudònim Loleta…

Es graduà en dret a la universitat de Munic 1957, d’on fou professor, i posteriorment també a les universitats Lliure de Berlín, Espira i Tübingen El 1970 ingressà a la CDU , que presidí en 1979-83 En 1973-78 fou diputat pel land de Renània-Palatinat al Bundestag, i de 1978 a 1983 ministre de l’interior del land de Baden-Württemberg Al maig del 1994 fou elegit president d’Alemanya tot substituint en el càrrec Richard von Weizsäcker  i es convertí en el primer president de la República Federal d’Alemanya elegit pels representants dels 16 länder de l'Alemanya reunificada En aquest càrrec,…