Resultats de la cerca

Un collectiu d’independents refunda l’històric partit valencianista Esquerra Valenciana, que va tenir un actiu protagonisme els anys de la Segona República El nou partit aspira a promoure el valencianisme d’esquerres i buscarà la collaboració amb el Bloc Nacionalista Valencià i altres grups afins Entre els principals impulsors del projecte hi ha Aureli Ferrando, Guillem Agulló, Víctor Baeta i Rodolf Soler

Propugna el socialisme i la democràcia Al gener de 1991 s’incorporà a Iniciativa per Catalunya , que abandonà el 1997 per les diferències existents entre aquesta federació i Izquierda Unida Participà en la plataforma Unitat d’Esquerres, que al maig de 1998 donà lloc a Esquerra Unida i Alternativa El secretari general és Antoni Martorell i Viader Edita Acción Socialista des de 1981

Catalunya en Comú és el nom que obté més suports com a denominació del nou partit d’esquerres que aglutina Barcelona en Comú, ICV, Equo i Esquerra Unida 53,7% per davant d’En Comú Podem 46,43% La votació culmina un procés de consultes de diversos dies i és un pas més en el projecte fundacional del nou partit

El nucli directiu del PNRE coincidia amb les personalitats aplegades des de 1928 sota el nom de Grup de L’Opinió Joan Lluhí, Antoni Xirau, Joan Casanelles, Joaquim Ventalló, Pere Comas i Calvet, Antoni Vilalta i Josep Quero, amb l’afegit de Josep Tarradellas, que en fou el secretari general Partit macrocèfal, de molts generals i poca tropa, i predominantment barceloní, aplegà professionals, classes mitjanes i treballadors qualificats, fins a un màxim de 1500 afiliats El diari L’Opinió li féu de tribuna i de principal plataforma pública Inicialment molt crític amb ERC, al novembre de 1933…

Ingressà a l’orde escolapi, s’ordenà sacerdot i se secularitzà el 1982 El 1968 substituí el seu germà Francesc Botey  fent tasques solidàries al Camp de la Bota quan aquest fou empresonat 1968-69 Aquest any inicià la tasca pastoral i docent fins el 1975 al barri de Can Serra de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on desenvolupà la major part de la seva activitat, promovent un gran nombre d’iniciatives solidàries, molt centrades en l’escolarització d’adults, camp en el qual rebé la influència de Paulo Freire Primer regidor d’Educació de l’Hospitalet pel PSUC  després del franquisme 1979-83,…

Perit electricista, fou professor a l’Escola Industrial de Vilanova Ingressà a la joventut del Centre Democràtic Federalista, fins a l’adveniment de la Segona República Aquesta entitat s’adherí, el 1930, a la Conferència d’Esquerres Catalanes, que més tard esdevingué Esquerra Republicana de Catalunya, en la qual milità Formà part de les comissions parlamentàries de pressuposts, treball, finances, cultura, economia, diputació permanent, governació i llei municipal A la Generalitat, cridat pel president Macià, ocupà la conselleria de governació del 4 d’octubre de 1933 al 3 de gener…

Desenvolupament enciclopèdic La seva creació fou possible perquè la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València, fundada el 1936 en substitució de la Diputació, es trobava sota control del Partit Valencianista d’Esquerra i, en concret, de Francesc Bosch i Morata, nomenat conseller Aquest prengué la iniciativa de plantejar a la susdita corporació provincial la necessitat de bastir un organisme superior d’estudis i investigació dedicat al conreu, la defensa i la revitalització de la cultura dels valencians Les raons allegades foren diverses corregir la precarietat del País…

Era partidari de donar suport al Govern de la Generalitat i al de la República Dirigents Baldomer Tona i Xiberta, Francesc Corbella Alegret, Eliseu Sala Valls i Gaspar Torrente Al novembre de 1933 s’incorporà electoralment a la Coalició d’esquerres catalanes Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Català d’Acció Republicana i Partit Republicà Radical Socialista El 1934 retornà al Partit Republicà Democràtic Federal

En la seva comissió d’actuació política figuraren J Lluhí i Vallescà, Antoni Xirau i Palau, Martí Feced, Josep Tarradelles, etc Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses Pel desembre del 1935 participaren en el govern Companys i pel maig del 1936, després d’haver participat en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 amb Lluhí, reingressaren a l’ERC