Resultats de la cerca

És constituïda per sediments cretacis i terciaris, i en els punts més alts afloren roques cristallines recobertes per esquists metamòrfics El vessant occidental és cobert per glaceres i congestes i s’eleva fins als 6 100 m, mentre el vessant septentrional davalla suaument vers la vall de Fergana La vall del riu Alaj , que drena una depressió de 8 a 12 km, separa l’Alaj del Transalaj, i és considerada com una regió de pastures excellent, freqüentada pels nòmades kirguisos Els vessants que dominen la vall són els més abruptes del sistema L’Alaj és travessat per l’antiga carretera…

Els materials són d’origen metamòrfic gneis i esquists i de plegament alpí, relacionats amb les Antilles És dividida en dos sectors parallels a la costa un, l’occidental, és constituït per dues seccions separades pel llac de Valencia i la conca del Tuy, on la meridional no supera els 2 000 m, però hi neixen nombrosos rius al septentrional, d’alçada mitjana de 2 000 m, hi ha els cims més alts Naiguatà, 2 765 m, i Pico Coniza, 2 410 m El sector oriental és constituït per la Serra Cumaná, el cim més destacat de la qual és el Turimiquire 2 596 m

Responen a la fórmula general A 2 B 5 Si,Al 8 O 2 2 OH,F 2 en la qual B pot ésser Mg, Fe, Al i Mn, i A pot ésser Ca, Na i K Llur estructura és composta per cadenes de tetràedres SiO 4 units entre ells per vèrtexs, i queden dos àtoms d’oxigen de cada tetràedre lliures per a enllaçar amb cations Les cadenes són dobles i infinites i estan lligades entre elles per cations resten, per tant, en una estructura d’exfoliació perfecta segons les cares del prisma vertical L’angle dels cristalls, de 124°, perfectament visible en el pinacoide bàsic, els distingeix dels piroxens, que el tenen de 56° Formen…

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls sovint prismàtics, i a vegades aciculars També es presenta en masses granulars És freqüent la macla de contacte, que dóna origen a formes cícliques i de colze Té una fractura concoidal irregular És de color marró vermellós, de vegades groc, violaci o negre La seva duresa és de 6-6,5 i la densitat de 4,25 Es presenta sovint com a producte d’alteració d’altres minerals de titani, especialment l’esfèn i la ilmenita Forma part com a mineral accessori de roques ígnies, gneis i esquists En molts cristalls de quars hom pot…

Mineral del grup dels feldespats que cristallitza en el sistema monoclínic de classe prismàtica Forma cristalls maclats segons la llei de Karlsbad, de Baveno o de Manebach És anomenada també ortòclasi o feldespat ortosa A les roques, hom el troba en forma de masses granulars microcristallines o de grànuls irregulars L’esclat és de vidre té una duresa 6-6,5 i una densitat 2,55-2,63 Pot ésser incolora, blanca, grisa i fins i tot roja per alteració dóna caolí o bé sericita És molt abundant a les roques eruptives àcides i als esquists cristallins N'hi ha també a les roques…

És situat per sobre del Precambrià i per sota de l’Ordovicià Els materials cambrians es dipositaren en un període transgressiu i de calma orogènica, comprès entre els -570 i -505 milions d’anys Acumulats en el fons de grans zones geosinclinals, formaren els materials gresos, calcàries, esquists, quarsites, etc que posteriorment donaren lloc a les serralades caledonianes i hercinianes El Cambrià és el primer període fossilífer tret dels vertebrats, hom ja hi troba restes dels principals grups del regne animal Cal remarcar especialment els diferents grups de trilobits, que han permès la divisió…

És la més important i més meridional de les anomenades serralades Bètiques i té una altitud mitjana de quasi 2 000 m El nucli principal i més característic és Sierra Nevada, on es troba el cim culminant de la península Ibèrica, el Mulhacén 3 478 m En conjunt constitueix una serralada alpina d’estructura tectònica complexa, amb mantells de corriment i que es presenta en una sèrie de massissos separats per valls transversals d’origen tectònic És constituïda per materials cristallins que formen el nucli primitiu i esquists i calcàries molt metamorfosats, i a la perifèria sediments…

El punt més alt n'és el Puig de Son Ric 323 m Les dislocacions i la diversitat litològica calcàries i sorres eocèniques, calcàries i esquists del Paleozoic normal, roques metamòrfiques, granit són, en part, responsables de la gran articulació d’aquest sector de la costa el més característic de la Costa Brava, constituït per un seguit d’alts penya-segats com els del cap de Begur i els del cap de Sant Sebastià, que alternen amb cales on hi ha els poblats mariners, avui d’estiueig, dels termes de Begur i Palafrugell Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert…

Els seus punts més elevats són l’ Annapurna I 8078 m i l’ Annapurna II 7937 m tots els cims que els volten sobrepassen els 7000 m el glaç hi és abundant, però no forma glaceres importants, puix que les valls són d’una gran profunditat pel seu peu passa el riu Kāli Gandaki resseguint una falla La base és formada per roques cristallines, principalment gneis, i a sobre hi ha calcàries del Paleozoic i esquists formats des del Cambrià fins al Cretaci Forma una barrera a les influències de les pluges i dels monsons L’Annapurna I fou el primer cim ascendit de més de 8000 m, expedició…

És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme…