Resultats de la cerca
Es mostren 378 resultats
Pitti
Família florentina coneguda des del s XII.
Se'n destacaren els membres Buonaccorso Pitti Florència 1354 — 1430, comerciant, banquer, escriptor és interessant la seva Crònica i ambaixador florentí a França, Baviera i Roma i el seu fill Lucca Pitti Florència 1395 — 1472, que inicià l’edificació del Palazzo Pitti 1440 i esdevingué l’home fort de Cosimo de Mèdici 1457, al qual augmentà els poders per mitjà d’una reforma constitucional 1458 Dividida en diverses branques a la fi del s XV, sembla que s’extingí al s XVIII
Domus de Parra (Santa Maria de Corcó)
Art romànic
Ara un gran mas de l’antic terme del castell de Cabrera i parròquia de Santa Maria de Corcó És documentat el 1190 i si bé el 1239 és anomenat mas , la documentació del 1270 en endavant sempre l’anomena domus Els seus estadants eren donzells i cavallers i la línia directa s’extingí el 1403 i passà als cavallers Aixalada i d’aquests als Fontcoberta És un gran mas molt ampliat i reformat on és difícil de veure obra medieval
Warenne
Família anglesa d’origen normand.
William de Warenne — 1089 arribà a Anglaterra el 1066 amb Guillem el Conqueridor, i fou el primer comte de Surrey Els seus successors, William de Warenne 1071 — 1138, segon comte de Surrey, i William de Warenne — 1148, tercer comte de Surrey, participaren activament en les lluites polítiques de llur temps Un altre membre de la família, John de Warenne 1231 — 1304, lluità al servei d’Eduard I a Galles i fou lloctinent a Escòcia La família s’extingí amb la mort de John de Warenne 1286 — 1347
Jagellons
Història
Dinastia lituanopolonesa que dominà una bona part de l’Europa oriental durant els segles XIV-XVI.
Fou inaugurada pel gran príncep lituà Jogaila que, en fer-se cristià, prengué el nom de Ladislau II en accedir, per matrimoni, al tron de Polònia Els seus dominis s’estenien pràcticament de la mar Bàltica a la mar Negra, i durant el regnat del seu fill Ladislau III, elegit rei d’Hongria, arribaren fins a l’Adriàtica Casimir IV, membre d’aquesta dinastia, portà Polònia a una esplendor considerable La dinastia s’extingí amb la mort de Segimon II-August I, ocorreguda l’any 1572
baronia d’Anglesola
Geografia històrica
Feu creat pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona quan, vers el 1056, conquerí i fortificà el castell de Tàrrega, bastió avançat contra els sarraïns de Lleida.
Aleshores era un erm que anava d’Anglesola a Sidamon, a l’oest fins a Torregrossa, població musulmana encara, al migdia, i al nord limitava amb la serra d’Almenara, als confins del comtat d’Urgell Aquesta extensa contrada fou atorgada pels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Berenguer Gombau Berenguer I, el 1079 Anglesola apareix ja aleshores com a castell, el qual n'emprengué la colonització i el repoblament Els descendents de Berenguer Gombau que constituïren el llinatge Anglesola contribuïren a la conquesta definitiva de la vall del Segre al costat…
Pierre Poujade
Història
Política
Polític francès.
Vinculat a la petita burgesia, creà la Union de Défense des Commerçants et Artisans de France UDCA, 1954, oposada a la política fiscal del govern Els seus partidaris assoliren 52 escons en les eleccions del 1956 i formaren el grup parlamentari Union et Fraternité Françaises, que propugnà la justícia social i fiscal Contrari al referèndum del 1958, el moviment poujadista s’extingí ràpidament, si bé el seu líder restà vinculat a organitzacions de treballadors autònoms, petits agricultors, etc Publicà J'ai choisi le combat 1956 i À l’heure de la colère 1977
Oswald Ernal Mosley
Història
Política
Polític anglès.
Del 1918 al 1931 fou successivament militant del partit conservador, independent i militant del partit laborista i ocupà diversos càrrecs públics Fundà 1932 la British Union of Fascists BUF, arran d’un viatge a la Itàlia de Mussolini, i n'esdevingué el líder Aviat, però, s’inclinà pel nazisme i provocà disturbis proalemanys Això féu que el govern britànic l’internés 1940-43 i que dissolgués la BUF El 1948 fundà l’Union Movement —inspirat en la BUF—, que s’extingí uns quants anys més tard Publicà diverses obres de política i una autobiografia
Col·legi de la Trinitat
Col·legi per a formació dels frares trinitaris fundat a Barcelona el 1675, d’acord amb el llegat del mercader Joan Costafreda i la disposició de Paula Cabanyes.
Es trobava a la cantonada dels carrers del Peu de la Creu i dels Àngels S'hi començà a ensenyar el 1685, i s’hi cursava filosofia i teologia La meitat dels seus alumnes havia d’ésser del convent trinitari de Barcelona i l’altra meitat de la resta de convents de la província, és a dir del Principat de Catalunya i dels regnes de València, Mallorca i Aragó Quan hi havia capacitat, admetia també estudiants laics a pupillatge Tenia un cos docent de deu frares i s’extingí el 1674
Simonetta
Família noble calabresa, originària de Caccuri (Calàbria).
La riquesa li provenia sobretot dels seus membres, que es posaren al servei dels Sforza s XV, en especial, d' Angelo Simonetta mort el 1472, secretari ducal de Milà de Francesco Simonetta Caccuri 1410 — Pavia 1480, nebot d’Angelo i secretari dels ducs Francesco i Galeazzo Sforza, i de Giovanni Simonetta mort vers el 1491, germà de Francesco, amb el qual collaborà A més, destacaren Alessandro Simonetta — Roma 1539, comte palatí, i Ludovico Simonetta mort el 1568, legat pontifici al concili de Trento La dinastia s’extingí l’any 1683, amb Carlo Fabrizio Simonetta
principat de Girona
Història
Títol nobiliari concedit pel rei Ferran I al seu primogènit, l’infant Alfons, el febrer del 1414, a imitació de la casa reial de Castella.
La senyoria corresponent, continuació del ducat de Girona , no fou efectiva fins el febrer del 1416, i s’extingí dos mesos després quan l’infant Alfons accedí a la dignitat reial Posteriorment fou usat pels primogènits de la Corona com a simple títol nobiliari fins que la dinastia dels Borbó en prescindí El 1977, Joan Carles I revalidà el títol, que concedí al seu fill Felip i que quedà oficialitzat per la Constitució del 1978 L’any 2014, Elionor, primogènita del rei Felip VI, assumí el títol de princesa de Girona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
