Resultats de la cerca
Es mostren 445 resultats
llevat
Micologia
Organisme viu, generalment un fong de l’ordre de les endomicetals, que produeix enzims, els quals provoquen canvis bioquímics importants en productes orgànics naturals (fermentació).
Un dels més coneguts en farmàcia i alimentació és el llevat de cervesa cervesa
galènica
Farmàcia
Part de la farmàcia que estudia la preparació de medicaments.
Aquests són preparats, segons la fórmula establerta pel metge, mesclant els productes actius amb excipients i correctius, i així hom elabora la forma farmacèutica
farmacopea
Farmàcia
Codi de medicaments que cada estat declara oficial i obligatori i que recull les normes oficials de preparació de medicaments i, cada vegada més, els estàndards de qualitat, identitat i activitat de les substàncies medicamentoses d’un ús més comú.
Amb el desenvolupament de la farmàcia anaren apareixent diverses farmacopees a partir del s XVI farmàcia Els estats més avançats tenen farmacopea pròpia, que en alguns és publicada amb periodicitat i regularitat a la Gran Bretanya la British Pharmacopoeia, i als EUA la USP, editades cada cinc anys i en uns altres aperiòdicament La primera farmacopea dels Països Catalans fou la Concordie Aphotecariorum Barchinone 1511, que fou la segona del món, superada en antiguitat només pel Receptari Florentí 1498 La primera farmacopea espanyola obligatòria per a tot l’estat fou…
Joan Fages i Virgili
Química
Químic.
Fill d’un metge molt conegut a la ciutat, cursà el batxillerat a l’Institut de Tarragona i l’acabà quan encara no tenia catorze anys Es llicencià en Farmàcia i Ciències Fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1882 i es doctorà a la Universitat de Madrid en Ciències Fisicoquímiques 1883 i en Farmàcia 1887, on fou ajudant i auxiliar de càtedra El 1903 hi guanyà per oposició la catèdra d’anàlisi química de la Facultat de Ciències de la Universitat de Madrid el mateix any fou nomenat vocal del Reial Consell de Sanitat Elegit membre de la Real Academia de Ciencias…
anacard
Química
Exsudat de l’escorça de l’anacard.
Goma dura, de color groc bru, parcialment soluble en aigua, d’aplicacions diverses tintes, insecticides, farmàcia, vernissos, enquadernacions
mucílag
Farmàcia
Solució col·loidal molt viscosa obtinguda per dissolució amb aigua de gomes (com l’agar-agar, el tragacant i la carboximetilcel·lulosa), les molècules de les quals són d’una gran llargària i produeixen els filaments causants d’aquesta viscositat.
En farmàcia són emprats com a excipients i en la preparació de suspensions, per tal de retardar la sedimentació
macís
Farmàcia
Aril del fruit de l’arbre de la nou moscada, de color vermell i que recobreix l’endocarpi.
Un cop assecat i aixafat, constitueix una espècia delicadament aromàtica, de color bru groguenc, que en farmàcia és emprada com a eupèptic
alcohol cetílic
Química
Alcohol gras que hom troba esterificat constituint diverses ceres.
És emprat en farmàcia, perfumeria i cosmètica com a emulsionant i emollient i, també, com a base per a obtenir alcohols grassos sulfonats
mossegada del diable
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les dipsacàcies, de 20 a 100 cm d’alçada, de fulles oposades, el·líptiques o lanceolades, i de capítols de flors blaves.
Es fa en prats i boscs humits, a quasi tot Europa Ha estat emprada en farmàcia i veterinària populars contra plagues, ronya i altres afeccions de la pell
còlquic
Botànica
Planta herbàcia perenne metzinosa, de la família de les liliàcies, de 10 a 40 cm, amb un bulb de túniques negroses, fulles lanceolades, flors rosàcies i fruits capsulars septicides.
És pròpia de l’Europa central i meridional i del nord d’Àfrica Les llavors, i especialment el bulb, s’empren en farmàcia pel seu contingut en colquicina