Resultats de la cerca
Es mostren 884 resultats
simazina
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup de les clorotriazines i que actua com a herbicida.
El seu mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi És autoritzat sobre monocotiledònies i dicotiledònies anuals en conreus de blat de moro en pre-emergència, en farratge durant la parada hivernal, en fruiters i en algunes plantes hortícoles Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat no és establert Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable o líquid autosuspendible i l’empresa que la comercialitza
paraquat
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels bipiridils i que actua com a herbicida.
El seu mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi És autoritzat sobre monocotiledònies i dicotiledònies anuals en conreus de cereals d’hivern en pre-sembra, en blat de moro en post-emergència, en farratge durant la parada hivernal i en fruiters Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid autosuspendible o líquid soluble i l’empresa que la comercialitza
Namur

Namur Vista de Dinant
Divisió administrativa
Província de Bèlgica, a la Valònia, compresa entre França, al S, i les províncies de Brabant, al N, Lieja, al NE, Luxemburg, a l’E, i Hainaut, a l’W; la capital és Namur.
El territori comprèn des dels turons ardenesos del S, passant per les regions del Condroz, Fagne i Famenne, a l’altiplà de La Hesbaye La travessen els rius Mosa, Sambre i Lesse El solc del Sambre-Mosa comprèn una regió industrial, bé que menys densa que les veïnes de Charleroi i Lieja, amb siderúrgia, metallúrgia, indústria química i del vidre A La Hesbaye, de terrenys alluvials, predominen els conreus de blat, bleda-rave, farratge i hortalisses al Sambre-Mosa hi ha bestiar boví Els principals nuclis urbans són Namur, Dinant, Ciney, Philippeville i Gembloux
Huancayo
Ciutat
Capital del departament de Junín, Perú.
Situada a la Cordillera Central, a 3 258 m d’altitud, en una fèrtil conca regada pel riu Mantaro, és productora de cereals, farratge i fruiters i té explotacions ramaderes de vaques i ovins És el principal centre comercial dels Andes centrals, connectat amb Lima i altres ciutats peruanes per ferrocarril i carretera Té un típic mercat d’artesania indígena i indústria cervesera, farinera de derivats de la llet, adoberia i sabons És seu de la Universitat Nacional del Perú Central 1962 i és centre turístic Hi passa la carretera Panamericana
estancia
Geografia agrària
Tipus d’explotació agrària l’origen de la qual es troba en les reparticions de solars als conqueridors d’Amèrica en les fundacions de ciutats.
Això explica el sentit de casa amb horta prop de la ciutat que hi ha en alguns llocs Antilles, Veneçuela On ha adquirit una significació pròpia és a la Pampa i a la Patagònia, on es tracta d’una propietat molt extensa pot arribar a més de 100 000 ha concedida a l’aristocràcia conqueridora al s XVII De bon principi, les estancias es dedicaren a la ramaderia ovina, després s XIX a la bovina i posteriorment a l’agricultura farratge Les estancias es divideixen en puestos i aquests, en secciones
San Isidro de Albatera
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb el Baix Vinalopó.
La superfície conreada 900 ha és tota de regadiu cal destacar-ne el conreu del cotó, el farratge i les magranes El principal recurs econòmic, però, és la indústria construcció, estructures metàlliques, calçat Té estació de ferrocarril i està comunicat per autopista El poble 1 383 h agl 2006, sanisidrenses 879 m alt fou un nucli de colonització del municipi d’Albatera, construït en 1953-55 i ocupat per persones provinents de distints llocs d’Espanya i dels pobles expropiats del pantà de Cenajo Albacete L’església parroquial de San Isidro Labrador fou construïda el 1956 Se segregà…
Pesillà de Conflent
Pesillà de Conflent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, a la vall mitjana de l’Adasig, aprofitada per l’antic camí vers el Conflent.
El territori baixa del S serrat de l’Albesa, 782 m al N, direcció que segueix l’Adasig L’economia és extensivament agrícola les terres conreades es troben al llarg de la vall del riu 75 ha Hi predomina la vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlada hi ha també arbres fruiters, hortalisses, pastures i farratge El bosc ocupa unes 30 ha La major part dels habitatges són utilitzats com a residència secundària El poble , que agrupa tota la població del municipi, és bastit a 297 m alt, a l’esquerra del riu, al voltant de l’església parroquial
Voghera
Ciutat
Ciutat de la província de Pavia, a la Llombardia, Itàlia.
Situada al sud de Pavia, a la zona de contacte entre els Apenins Lígurs i la plana del Po, és un centre comercial de productes agrícoles vinya, fruiters, farratge, cereals i industrials indústries alimentàries, tèxtils, metallúrgiques i mecàniques i un important nus de comunicacions Correspon al centre lígur d' Iria , arruïnat ja en època romana La ciutat actual renasqué al segle X entorn del castell, que fou senyoria dels Visconti i dels Sforza Conserva l’església de Sant'Ilario segle XII i la catedral de San Lorenzo segle XVII El castell actual fou remodelat al segle XIV
piràlids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, situada entre els microlepidòpters i els macrolepidòpters.
Tenen òrgans timpànics abdominals i volen de nit En repòs, es camuflen collocant les ales ben planes sobre el cos o envoltant la tija de la gramínia on són installats És una família de gran importància ecològica i econòmica pel gran nombre d’espècies que inclou unes 15000, de les quals unes 300 són europees i perquè algunes són domèstiques i d’altres causen greus plagues agrícoles Comprèn moltes de les arnes arna més conegudes com, l’arna del gra Pyralis farinalis , l’arna de la farina Ephestia kuehniella i l’arna del farratge Hypsopigia costalis
Tarerac
Tarerac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb el Rosselló i la Fenolleda, que comprèn una gran part de la vall de la riera de Tarerac, afluent, per l’esquerra, de la Tet, a la qual aflueix davant Vinçà.
Hi ha alguns claps de bosc la superfície agrícola és de 156 ha, amb total predomini de la vinya 144 ha 141 de les quals destinades a la producció de vins de qualitat superior Hi ha també 4 ha d’arbres fruiters, 2 d’hortalisses, 2 de cereals i 2 ha de pastura i farratge La ramaderia, 180 caps d’ovins, complementa l’agricultura El poble 52 h agl 1982 526 m alt, és situat al sector més alt del terme, sota el coll de les Alzines, que comunica aquest sector del Conflent amb la Fenolleda L’església parroquial Sant Andreu era ja possessió del monestir de Cuixà l’any 950
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina