Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
Luigi Sturzo

Luigi Sturzo
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Polític i eclesiàstic sicilià.
Ordenat de sacerdot el 1904, participà activament en la vida religiosa, cultural i política italiana Ocupà càrrecs municipals i participà 1919 en la creació del Partito Popolare Italiano , al qual donà una forta empenta ideològica i del qual féu el programa, basat en la doctrina social catòlica La seva radical oposició al feixisme de Mussolini féu que s’exiliés a Europa i, posteriorment, durant la Segona Guerra Mundial, a Nova York, d’on tornà el 1946 Durant aquest període publicà un gran nombre d’articles i llibres sobre temes sociològics i polítics El 1953 fou nomenat senador…
Movimento Sociale Italiano
Política
Partit polític neofeixista italià, creat el 1947, basat en els postulats de la República Social Italiana
.
En 1948-93 tingué representació parlamentària, bé que fou exclòs de les aliances de govern fins a l’esfondrament del sistema de partits polítics italià de la postguerra Integrat el 1994 en la coalició Pol de la Llibertat, aquest any canvià el nom pel d’Alleanza Nazionale i aconseguí alguns ministeris en el govern sorgit de les eleccions del març El 1995 el partit renuncià explícitament a l’antisemitisme i als elements més antidemocràtics del feixisme N'han estat secretaris generals l’excap del gabinet de Mussolini Giorgio Almirante 1948-50 i 1969-87 i, en 1987-90, Gianfranco Fini…
Giovanni Gentile
Educació
Filosofia
Filòsof i pedagog italià.
Professor a Palerm, Pisa i Roma Ministre d’educació 1922-25, inicià 1923 la reforma escolar que porta el seu nom Idealista hegelià en el mateix sentit que Croce, la seva filosofia pren el nom d' actualisme L’acte pur, entès com un moviment que no depèn de res extern, és una manifestació de l’esperit i conté l’absolut A través de l’acte hom construeix l’experiència humana i fonamenta tota la realitat Es tracta d’una filosofia de l’acció, esdevinguda oficial del feixisme italià Entre la seva nombrosa producció cal esmentar La riforma della dialettica hegeliana 1913, Teoria…
Rodolfo Mondolfo
Filosofia
Filòsof italià.
Ensenyà a les universitats de Torí i Bolonya Arran del feixisme emigrà 1938 a l’Argentina, on ensenyà a les universitats de Tucumán i Córdoba Hom no el pot adscriure a una escola determinada, ja que les seves idees parteixen de la mateixa natura canviant de la filosofia, entesa com un intent de donar resposta a uns problemes permanents Mostrà un interès especial per la filosofia grega antiga, el període modern Descartes, Hobbe, Condillac i pel marxisme, del qual destacà els aspectes més dinàmics Escriví, entre d’altres, Un psicologo associazionista EB de Condillac 1902, Saggi per…
János Kodolányi
Literatura
Escriptor i publicista hongarès.
Les experiències de la infantesa, passada al camp, i l’endarreriment espiritual gairebé medieval de la pagesia de certes regions d’Hongria són els temes predominants d’una gran part de les seves obres D’aquesta temàtica cal destacar el conte Sötétség ‘Obscuritat’, 1922, la novella Atyai hajlék ‘Casa paterna’, 1927 i també el drama Földindulás ‘Terratrèmol’, 1939 L’avançada del feixisme i el perill d’afebliment de la consciència nacional el mogueren a escriure novelles històriques A vas fiai ‘Els fills del ferro’, 1936, Boldog Margit ‘La beata Margarida’, 1937 i Julianus barát ‘El…
Walter Mehring
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Conreà la narrativa, el teatre i, sobretot, la poesia satírica, pertangué al dadaisme berlinès i al cercle expressionista Der Sturm El 1920 creà el seu propi cabaret literari a Berlín La seva crítica ferotge de la societat contemporània i la seva oposició al feixisme es manifesten en les seves novelles París in Brand ‘París en flames’, 1927 i Müller Chronik einer deutschen Sippe ‘Müller Crònica d’una estirp alemanya’, 1935 Perseguit pel règim nazi emigrà als EUA De les seves diverses obres poètiques cal destacar Gedichte, Lieder und Chansons ‘Poesies, cançons i cobles’, 1929,…
Pietro Mascagni
Música
Compositor italià.
Estudià a Milà, amb Ponchielli, però abandonà el conservatori i es dedicà a dirigir orquestres d’opereta Residí a Cerignola, com a director de l’orquestra local El 1889 compongué l’òpera Cavalleria rusticana , amb la qual guanyà un concurs de l’editorial Sonzogno de Milà Estrenada el 1890, esdevingué un èxit universal, i és considerada una obra mestra del verisme italià Posteriorment compongué, entre altres obres, L’amico Fritz 1891, Guglielmo Ratcliff 1895, Iris 1898, Amica 1905, que dirigí personalment en l’estrena a Barcelona, el 1907, Isabeau 1911, Parisina 1913, Lodoletta 1917, Il…
Filippo Turati
Història
Comunicació
Polític i publicista italià.
El 1891, amb la revista Critica sociale , influí en el moviment obrer, el qual ajudà a superar temptacions anàrquiques i a inserir-se en el desenvolupament de l’estat democràtic El 1892 fundà a Gènova el Partito dei Lavoratori Italiani Partito Socialista Italiano Elegit diputat el 1896, adoptà posicions cada vegada més moderades, afins a les de Giolitti, del qual rebé una invitació per a entrar en el seu govern, la qual acceptà El 1922 abandonà el PSI i fundà el Partito Socialista Unitario Ferm adversari del feixisme, s’exilià a París 1926, on continuà lluitant per la represa…
Giuseppe Pagano
Arquitectura
Arquitecte italià.
Desenvolupà una activitat didàctica, polèmica i combativa contra l’arquitectura retòrica i monumentalista del feixisme italià, des de la revista Casabella , que dirigí entre el 1930 i el 1943, i que fou prohibida pels alemanys Fou secretari regional del grup torinès del MIAR Movimento Italiano per l’Architettura Razionale, condemnat oficialment l’any 1931 pel sindicat feixista Collaborà amb M Piacentini en la Facultat de Física de la Ciutat Universitària de Roma 1934 i en l’Exposició Internacional de París 1937, quan encara creia que era possible una reforma des de l’interior del…
pactes del Laterà
Història
Acords diplomàtics entre el regne d’Itàlia i l’estat del Vaticà signats l’11 de febrer de 1929 per Mussolini i el secretari d’estat, cardenal Gasparri, pels quals hom posava fi al conflicte entre la Itàlia unificada i els Estats Pontificis desapareguts de fet amb l’ocupació de Roma el 1870.
Comprenien tres documents un tractat polític reconeixent l’estat del Vaticà, un concordat i una convenció financera Pel primer era suprimida la llei de garanties del 1871, no acceptada per Pius IX, i reconegut l’estat del Vaticà El concordat signat representà l’acceptació de l’Església Catòlica com a oficial de l’estat italià, les escoles confessionals, la validesa dels matrimonis canònics, etc Desaparegut el feixisme, la república ratificà el concordat, però posteriorment hom n'ha plantejat la renovació, sobretot d’ençà de l’aprovació de la llei del divorci 1970 El tercer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina