Resultats de la cerca

Deixeble de WNernst, JHvan't Hoff i SAArrhenius professor de química general i inorgànica 1906-29 i director de l’institut bioquímic 1929-41 a la Universitat d’Estocolm Treballà en l’estudi dels enzims, la fermentació del sucre i l’obtenció de vitamines, i fou el primer que aïllà la vitamina A El 1929 compartí el premi Nobel de química amb sir Arthur Harden

La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…

Per reducció amb amalgama de sodi hom obté, a partir de la D-arabinosa o de la D-lixosa, la forma D, que es fon a 103°C i és dextrogira, i a partir de la L-arabinosa, la forma L, que es fon a 102°C Ambdues són dobles i molt solubles en aigua La forma D és produïda per fermentació de melasses amb certs llevats del gènere Saccharomyces

Es doctorà a la Universitat d’Erlangen i fou cap del departament de bioquímica de l’institut Lister i professor de bioquímica a la Universitat de Londres Demostrà que la zimasa es compon de dues fraccions, una de termolàbil, la proteïna, i una altrs de termoestable, el coenzim Conjuntament amb Euler-Chelpin, el 1929 li fou atorgat el premi Nobel de química pels seus estudis sobre la fermentació alcohòlica

El de cadena carbonada lineal és l’àcid butanoic o n -butíric, i el de cadena ramificada és l’àcid metilpropiònic o isobutíric L’àcid n -butíric és un líquid oliós amb olor d’oli ranci, present en la mantega, obtingut per fermentació dels carbohidrats o per oxidació del butiraldehid És emprat en la síntesi dels seus èsters, alguns dels quals són útils en perfumeria i en les indústries farmacèutica i alimentària

L’alitzari fou molt utilitzat en tintura, des de temps molt antic Egipte faraònic fins a l’aparició de l’alitzarina sintètica 1869 La seva preparació comprenia la dessecació, l’eliminació del cor i de la primera escorça, la polvorització i la hidròlisi dels heteròsids, per fermentació o per tractament amb àcid sulfúric diluït La matèria colorant roja així precipitada comprenia, a més d’alitzarina, quantitats menors de purpurina, de pseudopurpurina i de xantopurpurina

És un sòlid cristallí incolor, de gust dolç, soluble en l’aigua i l’acetona i poc soluble en els altres solvents orgànics Pot existir en dues formes enantiòmeres, la natural de les quals és el D --sorbitol amb a 2 5 G = -1,98° en aigua Hom l’obté industrialment per hidrogenació catalítica de la D -glucosa, i és emprat com a producte de partida en l’obtenció de l’àcid ascòrbic per fermentació, en medicina com a colagog, i com a edulcorant i additiu alimentari

Aquestes relacions poden ésser beneficioses aliments obtinguts per fermentació o perjudicials contaminacions microbianes que causen deterioració o intoxicacions Les fermentacions industrials d’interès alimentari són degudes a bacteris làctics —sols olives, embotits, iogurt, formatge o amb uns altres microorganismes formatge, salses de soia—, bacteris acètics vinagre, llevats begudes alcohòliques, pa, etc La deterioració biològica dels aliments és deguda a microorganismes bacteris, llevats, floridures Les contaminacions per bacteris patògens ocasionen toxinfeccions salmonellosi o…

És obtingut a partir d’un most amb 14° d’alcohol produït per diverses varietats de raïm moscatell, garnatxa, macabeu i malvasia Per a la seva elaboració hom deixa fermentar el most i, quan els llevats han produït 5° d’alcohol, hom atura la fermentació addicionant-hi alcohol en el 10% hom aconsegueix així gairebé 110 g de sucre natural per litre A continuació és sotmès a l’envelliment en botes de roure, que sovint són exposades al sol per a l’obtenció de rancis