Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
Pierre Maurice Duhem
Filosofia
Física
Físic i filòsof francès.
Professor a Lilla, Rennes i Bordeus, investigà sobre la història de la ciència i de la cosmologia, tot basant-se en les seves concepcions filosòfiques, de caràcter positivista segons ell, qualsevol teoria física és un sistema de proposicions matemàtiques deduïdes d’un petit nombre de principis, l’objecte dels quals és de representar, de la forma més simple, completa i exacta possible, un conjunt de lleis experimentals Entre les seves obres cal destacar La théorie physique, son objet et sa structure 1906, Études sur Léonard de Vinci 1906-13 i Le Système du monde Histoire des…
occidentalisme
Història
Moviment reformador rus que es desenvolupà en temps del tsar Nicolau I de Rússia.
Tingué l’origen en les Cartes filosòfiques de Čaadajev 1836, que mostraven als russos les idees de Hegel sobre el problema nacional Els occidentalistes Čaadajev, Herzen, Belinskij, al contrari dels eslavòfils eslavofilisme, pensaven que l’imperi rus, per tal de completar la seva missió històrica, abans de tot havia de seguir l’escola occidental, no pas copiar-la servilment, però prendre'n el que tingués de més modern organització administrativa, laïcisme, etc Amb Herzen, alguns occidentalistes tendien també cap al socialisme europeu A conseqüència de la Revolució del 1848, la…
Domènec Gundisalvus
Música
Filòsof i teòric castellà, actiu cap a mitjan segle XII.
Membre d’una família noble, fou arxidiaca de la catedral de Segòvia i més tard de Toledo, on estigué protegit per l’arquebisbe Raimon d’Agen Participà en les activitats del Colegio de Traductores de Toledo La seva principal aportació se centrà en la transmissió de les obres filosòfiques àrabs a partir de les traduccions des de la llengua original al llatí La seva obra més important és De divisione philosophiae , on reprèn alguns temes tractats per autors àrabs com Al-Farabi En aquest llibre hi apareix un capítol dedicat a la música A través d’aquesta obra, la filosofia musical medieval…
Vedānta
Darrer dels grans sistemes filosòfics ortodoxos del bramanisme (darśana), conegut també com a Uttara Mīmāṃsā (‘hermenèutica suprema’), per oposició al Mīmāṃsā, per tal com se centra en l’aspecte sapiencial dels Vedes.
Formulat en el Vedāntasūtra de Bādarāyaṇa , sosté la identitat de l’home atman i del real o absolut brahman , identitat que hom copsa no pas pel coneixement lògic tarka, sinó per una intuïció directa jñāna , tal com afirmen els Upaniṣad El món fenomènic, resultat de la illusió māyā , no té una existència separada creure en aquesta realitat a part genera el cicle de les reencarnacions sansāra Interpretacions diverses de l’inici del Vedānta-sūtra han generat formulacions filosòfiques tan oposades com l' advaita no-dualisme de Saṅkara , el viśiṣtadvaita nodualisme qualificat de RāmInuja…
Luci Apuleu
Filosofia
Literatura
Pensador, narrador i orador llatí.
Traslladat a Atenes, estudià el pensament de Plató S'interessà per tots els aspectes de la ciència i s’inicià en els misteris religiosos grecoorientals Posteriorment visqué a Roma, i, finalment, s’establí a Cartago D’entre les seves obres han estat conservades l' Apologia , on es defensà d’unes acusacions de màgia Flòrides , recull dels fragments més brillants dels seus discursos i, sobretot, la novella històrica Metamorphoseon libri XI o Asinus aureus Les Metamorfosis o l’Ase d’or dintre la qual anava inclosa la narració Amor i Psique D’entre les seves obres científiques i…
Joseph Needham

Joseph Needham
© Fototeca.cat
Bioquímica
Biòquímic, sinòleg i historiador anglès.
Estudià a Cambridge, on es doctorà 1942, i hi estigué sempre vinculat professionalment Professor de bioquímica, és autor d’importants treballs sobre embriologia i genètica Chemical Embriology , 1931 Biochemistry and Morphogenesis , 1942 En 1942-46 fou director de la Sino-British Science Cooperation Office, càrrec des del qual inicià la seva monumental Science and Civilization in China , començada a publicar el 1954 i de la qual en el moment de la seva mort havien aparegut 16 volums, i que fou continuada per la Needham Research Institute Fou un dels fundadors de la…
Guerra i pau
Novel·la de Lev Tolstoj.
Publicada entre 1865-69, presenta la història de tres famílies en el context de les guerres de Rússia contra Napoleó A més d’una descripció aprofundida de la vida russa de l’època, conté escenes de masses batalles, episodis a la rereguarda, disquisicions filosòfiques sobretot relatives a la comprensió i el sentit de la història, penetrants anàlisis psicològiques i descripcions de la natura Tolstoj hi fueteja l’alta aristocràcia, egoista i antipatriòtica Un Napoleó ridícul en la seva prepotència té el contrapunt en el general Kutuzov, virtuós i proper als camperols, als qual…
Emil Du Bois-Reymond
Biologia
Filosofia
Fisiòleg i filòsof alemany.
Ocupà la càtedra de fisiologia a Berlín 1858, i des del 1867 fou secretari perpetu de la Deutsche Akademie der Wissenschaften Juntament amb Hermann von Helmholtz, Carl Ludwig i Ernst von Brücke constituïren un programa de biofísica que intentava de reduir l’estudi de la fisiologia a l’aplicació dels coneixements físics i químics sobre el cos humà Efectuà importants estudis sobre l’activitat elèctrica als nervis i músculs, i és autor d' Untersuchungen über tierische Elektricität ‘Recerques sobre l’electricitat animal’, 1848, text que inaugurà la moderna electrofisiologia científica…
Balmesiana
Institució barcelonina que agrupa diverses entitats amb la doble finalitat de fomentar la pietat i l’estudi de les ciències eclesiàstiques i religioses.
El nucli inicial d’aquesta institució fou el Foment de Pietat Catalana 1911, de caràcter popular, que tingué el seu òrgan difusor en l’ Editorial Balmes 1926 Des del 1939 aquest aspecte de foment i difusió de la pietat és absorbit per la Fundació de Cultura Religiosa Amb finalitat científica fou creada la Biblioteca Balmes i la revista Analecta Sacra Tarraconensia 1925 amb la intenció que esdevingués un institut superior de cultura religiosa fou formada la secció de publicacions històriques, teològiques i filosòfiques, així com l’ Oficina Romànica de Lingüística i Literatura 1928…
Estrabó
Geografia
Historiografia
Geògraf i historiador grec.
Estudià a l’Àsia Menor i a Roma i viatjà per l’imperi Romà A Alexandria estudià els autors hellenístics Escriví, en grec, una Història ‘Ιστορικά ‘yπομνhματα, en 47 llibres, només un quants dels quals es conserven, continuació de la de Polibi La Geografia Γεϖγραϕικά, en 17 llibres, és la seva obra més important basada en els estudis d’Hiparc, Èfor, Polibi, Posidoni i Eratòstones, sosté la necessitat d’una base científica per a la geografia, especialment pel que es refereix a les relacions entre els homes i el medi físic, i afegeix observacions filosòfiques i històriques La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina