Resultats de la cerca

Jugà al Racing de Santander i a l’Atlético de Madrid abans de fitxar pel Futbol Club Barcelona 1982-87 Guanyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1983, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1983 Posteriorment, retornà a l’Atlético de Madrid 1987-89 i també jugà amb el Club Deportivo Logroñés 1989-90 i el Racing de Santander 1990-91 Fou internacional amb la selecció espanyola i es proclamà subcampió d’Europa 1984 Com a entrenador dirigí el Rayo Vallecano 1995-96, el Racing de Santander 1996-98, el Sevilla FC 1998-2000, l’Atlético de Madrid 2000-01, el Real…

Format en el Club Patín de Barcelona, practicà el patinatge sobre rodes de velocitat i l’hoquei sobre patins Jugà amb el Patín fins el 1951 i guanyà un Campionat d’Espanya 1950 Després passà una temporada en el FC Barcelona i dues en el Centre Cultural Creu Roja, abans de fitxar pel RCD Espanyol 1954-62, on alternà la presència en els equips A i B Participà en alguns dels cinc Campionats d’Espanya i quatre de Catalunya que conquerí la primera plantilla Compaginà la tasca de jugador amb la de seleccionador egipci 1955-56 i, un cop retirat, dirigí l’Espanyol 1967-70, amb el qual…

Defensa que començà a jugar al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1982-83 El 1988 marxà al Piera, club en què jugà una temporada, i després arribà al Noia, amb el qual en la seva primera temporada 1989-1990 guanyà una Lliga Catalana i una Supercopa d’Europa Deixà el Noia el 1991 per fitxar pel FC Barcelona, en el qual romangué dues temporades, fins a la 1992-93 La següent tornà al Voltregà, on jugà cinc temporades més fins que el 1998 es retirà Però uns mesos després jugà amb el Blanes a primera divisió i després encara ho feu uns quants…

S’inicià en l’hoquei sobre patins tradicional als Maristes de Sant Joan i al Sant Andreu Practicà l’hoquei sobre gel amb els equips inferiors del Futbol Club Barcelona Passà a l’hoquei en línia en edat júnior i jugà a l’Associació Esportiva Sant Andreu i el Club Hoquei Línia Cervelló abans de fitxar, ja com a sènior, per l’Hoquei Club Rubí Cent Patins, amb el qual guanyà cinc Lligues Catalanes, tres Copes Federació, dues Copes del Rei 2006, 2009 i una Copa Confederació Europea 2009 També jugà amb la selecció catalana, amb la qual fou tercer en la Copa del Món 2004, i amb l’…

El 1929 el seu taller de bicicletes es convertí en la primera seu del Club Ciclista Provençalenc S’inicià en la competició el 1934 i, com a neòfit, guanyà diverses curses de 100 km El 1936 competí en ciclocròs amb la Unió Ciclista La Sagrera, modalitat en la qual es proclamà campió de Catalunya 1944 Pel que fa a la carretera, després de fitxar pel Futbol Club Barcelona el 1940, s’imposà a la Volta a l’Alt i el Baix Penedès 1941, al Campionat de Sabadell 1942, al Trofeu Masferrer 1941, 1942, a la Carrera de Vic 1943 i al Trofeu Josep Maria Marcet 1944 També guanyà una etapa del…

Campiona de Catalunya de braça i subcampiona de papallona als anys seixanta Començà a entrenar el CN Mataró 1969-73 El 1973 creà el CN Premià, on entrenà fins el 1983 El 1977, junt amb altres tècnics, participà en la fundació de l’Associació Espanyola de Tècnics de Natació Del 1989 al 1991 fou nomenada Millor Entrenadora d’Espanya, coincidint amb el èxits dels seus bracistes olímpics, Sílvia Parera i Joaquim Fernández Deixà el CN Mataró per fitxar pel CN Sant Andreu Fou membre de l’equip tècnic de la federació espanyola de cara als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 1995-96 passà…

El 1991 va començar la seva carrera al CB Llíria, a la seva ciutat En 1994 va fitxar pel València Bàsquet, on va desenvolupar les seves millors campanyes, i hi restà fins al 2003 Els seus últims tres anys va militar al Lleida i l’Scandone i la Virtus de Bolonya italians Amb el València Bàsquet va aconseguir els seus millors èxits esportius, com la Copa del Rei del 1998 on va ser nomenat jugador més valuós de la final i la Copa ULEB del 2003 Amb la selecció espanyola de bàsquet va aconseguir la medalla de plata a l’Eurobàsquet de França del 1999 Un cop es va retirar, el 2006,…

Davanter centre, és considerat el jugador més emblemàtic de la història del Club Esportiu Europa i una de les grans estrelles del futbol català dels anys vint i trenta Jugà al club de Gràcia deu temporades 1922-32 i la primera temporada, la més brillant en l’historial del club, es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya Formà part de l’equip que participà en la primera edició de la Lliga espanyola, la temporada 1928-29 Fou un dels màxims golejadors del torneig amb 11 gols Actuà a la màxima categoria dues temporades més, fins a l’edició 1930-31 Abans de fitxar per l’…

Davanter que s’inicià al CE Noia Marxà al CP Tenerife 1998-99 i retornà al Noia una temporada, abans de fitxar per l’Infante de Sagres portuguès 2000-02 Posteriorment jugà al FC Porto en dues etapes 2002-07 i 2009-12 i al Reus Deportiu 2007-09 L’any 2012 fitxà per l’AHM Valdagno, i el 2013, pel HC Forte dei Marmi, tots dos italians En el seu palmarès figura la Copa d’Europa 2009, el Mundial de clubs 2008, la Copa de la CERS 1998 i la Copa del Rei 1998 A Portugal, guanyà set Lligues 2003-07, 2010, 2011 i dues Copes 2005, 2006, i a Itàlia, quatre Lligues 2013, 2014, 2015, 2016, una…

Conegut com Kiko Hervás, començà a nedar al CN l’Hospitalet i s’entrenà al CAR de Sant Cugat, abans de fitxar pel CE Mediterrani Als Jocs Olímpics de Pequín 2008 es convertí en el primer nedador de l’Estat a participar en una prova olímpica d’aigües obertes També disputà la prova dels 10 km als Jocs Olímpics de Londres 2012 El seu primer gran èxit fou el subcampionat d’Espanya de 5 km 2001 Participà en sis Mundials d’aigües obertes, dels quals assolí la millor classificació el 2007 quart a la prova dels 5 km i el 2011 quart als 25 km També nedà a cinc europeus, en què aconseguí…