Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
fanalet
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual o biennal voluble, de la família de les sapindàcies, amb fulles alternes tripartides de folíols serrats i amb corimbes de poques flors, blanques.
El fruit és una càpsula membranosa inflada, semblant a un fanalet, i les llavors són negres amb una taca blanca en forma de cor Propi de regions tropicals i subtropicals, és plantat en jardins
galega
Botànica
Farmàcia
Planta vivaç, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades de folíols lanceolats, de flors blavoses o blanquinoses, en raïms axil·lars, i de llegums estrets.
Es fa, escassament, al SW de la península Ibèrica, i té propietats galactògenes Els seus constituents són els principis amargants, la galegina i tanins
enclova
Botànica
Planta perenne, de la família de les papilionàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, amb fulles de 3 a 7 folíols el·líptics, pubescents al dessota.
Fa raïms de 10 a 35 flors de color vermell purpuri i fruits en llegum Pròpia de la regió mediterrània, és planta farratgera, de gran importància a Menorca
Una apiàcia endèmica balear
Imatge general d’una gespa de Naufraga balearica , emergint de les escletxes de la roca, amb un brot florit a baix Joana Cursach Naufraga balearica és un dels endemismes més emblemàtics de les Balears És una petita planta herbàcia de la família de les umbellíferes que viu en unes poques localitats de la serra de Tramuntana de Mallorca Els anys vuitanta també va ser trobada a Còrsega, però aquesta població es va extingir pocs anys més tard Estudis genètics d’aquesta població corsa van generar seriosos dubtes que realment fos una població natural Avui en dia, mentre no apareguin noves…
aloc
Botànica
Arbret caducifoli, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades, compostes de cinc o set folíols lanceolats, flors blaves i petites, i fruits menuts i arrodonits.
Pot dominar a la vora de les rambles de la terra baixa marítima, sobretot als baladrars
dàlia
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles oposades dividides en cinc o set folíols ovalats, de marge dentat o lleugerament serrat.
Presenta un rizoma amb arrels tuberoses, i els fruits són aquenis oblongs És d’origen mexicà, i el conreu ha estat introduït en jardineria per la vistositat dels capítols florals, terminals o axillars, amb nombroses lígules de coloració diversa vermelles, purpúries, grogues, blanques i rosades Són emprades tant per a flor tallada com per a ornamentació de jardins Normalment es multipliquen amb trossos de rizoma Hom les planta a fi de març o a començament d’abril, preferentment en sòl profund i amb matèria orgànica abundant Floreixen des del maig fins al primer fred
jaborandi
Botànica
Farmàcia
Gènere d’arbusts, de la família de les rutàcies, propis de l’Amèrica tropical de fulles alternes pinnaticompostes amb folíols el·líptics i de flors pentàmeres arranjades en raïms.
Les fulles, oficinals, contenen pilocarpina i tenen virtuts sudorífiques i febrífugues
angèlica borda
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, més baixa que l’angèlica, de fulles grans dividides en folíols lanceolats, grans umbel·les compostes i fruit d’ales amples.
És comuna a la vora de les aigües a l’Europa central, i encara als Pirineus i a les muntanyes catalanes humides fins al Vallès Occidental i al Maresme
pa de cucut

Pa de cucut
Prem Rose iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Herba de la família de les oxalidàcies, de 5 a 15 cm d’alçada, de fulles compostes de tres folíols cordiformes, de flors grogues i de fruits capsulars allargats.
Es fa en hortes, camps conreats i incultes, etc
cigronera

Cigronera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, erecta, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles estipulades, imparipinnades, amb els folíols ovats i fortament serrats.
Les flors, blavoses, purpúries o blanques, són solitàries a l’extrem d’un peduncle axillar més curt que la fulla, i tenen un calze amb cinc dents dues vegades més llargues que el tub Els fruits són llegums inflats, d’uns 25 mm de llarg per 12 mm d’ample, que contenen una o dues llavors globuloses, els cigrons Poc exigent en aigua, el seu conreu és apropiat en terrenys àrids, especialment en els poc compactes Hom en fa la sembra a la primavera la producció mitjana és de l’ordre de 5 qm de gra i de 7 qm de palla per hectàrea La cigronera és originària de l’Índia, que és el primer productor…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina