Resultats de la cerca
Es mostren 67933 resultats
Comillas
Edifici del que fou la universitat i el centre superior d’estudis eclesiàstics, creats el 1904 pel papa Lleó XIII, i que posteriorment van ésser traslladats a Madrid
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, situat a ponent de Santillana del Mar, vora la Cantàbrica.
Estació balneària És la seu originària de la Universitat Pontifícia de Comillas, centre superior d’estudis eclesiàstics filosofia, teologia i dret canònic, fundat el 1892 universitat des del 1904 fins al 1967 sota el patrocini de Claudio López y Bru, marquès de Comillas, i dirigit pels jesuïtes Les facultats de dret canònic i de teologia foren traslladades 1960 i 1967 a Madrid
imperi mogol
Vista de la ciutat de Fatehpur Shikri feta construir per l’emperador mogol Akbar al segle XVI i que fou capital de l’imperi durant disset anys
© X. Pintanel
Història
Imperi mongolicomusulmà de l’Índia fundat per Bāber el 1527 i que es prolongà fins el 1858.
Els moments més esplendorosos de l’imperi corresponen als governs d’Akbar i d’Aurangzeb, a la segona meitat dels segles XVI i XVII, respectivament A la mort del darrer s’inicià la decadència, que, un segle i mig després, posà fi a l’imperi sota el domini de la corona britànica disputes dinàstiques i revoltes Bahādūr Shāh I, creixent anarquia, intromissió progressiva dels governants afgans i darrer control britànic, cada vegada més efectiu Bahādūr Shāh II Relació d'emperadors mogols Bāber 1527-1530 Humāyūn 1530-1556 domini de Shēr Jāh, de la dinastia surita Akbar 1556-1605 Jahāngȓ 1605…
deessa
Venus de Milo (segle II) (Musée du Louvre). Venus fou venerada com a deessa de la bellesa, de l’amor i de la fecunditat
© Corel Professional Photos
Religió
Divinitat de sexe femení.
Dels diferents tipus de deesses cal destacar les śakti del déu hindú Śiva, entre les quals sobresurten Kali i Durga, i les diverses denominacions de divinitats femenines de l’antiguitat clàssica la deessa bona , com a caracterització de Cíbele, la deessa mare , com a representació, molt estesa a la Mediterrània oriental Egipte, Fenícia, Frígia i Grècia, de la fecunditat vegetal, animal i humana Isis, Cíbele i Rea, entre d’altres, n'eren personificacions, i la gran deessa , com a qualificació de pertinença al grup dels déus de més alta categoria Afrodita, Atena, Àrtemis, Demèter, etc En…
Josep Ramon
Història del dret
Jurista, fou professor de la Universitat de Perpinyà (1599).
Esdevingué catedràtic de lleis i de cànons de la de Barcelona, d’on exercí l’advocacia i fou nomenat ciutadà honrat Publicà Consiliorum una cum sententiis et decisionibus Audientiae regiae principatus Cathaloniae 1628
Juli Guillen i Tato
Historiografia catalana
Historiador i militar. Ingressà a la marina, on fou contraalmirall.
Fou acadèmic de la Real Academia de la Historia i secretari perpetu Fou director del Museu Naval 1933-72, i, quan es creà 1948 l’Arxiu General de la Marina Álvaro de Bazán, també en fou director i realitzà gestions perquè la seu s’installés al palau dels marquesos de Santa Cruz el Viso del Marqués, Ciudad Real Tingué un gran prestigi com a historiador i museòleg, com demostra la seva participació en congressos internacionals i conferències tant a la Península com a l’estranger Publicà nombroses obres Historia de las Condecoraciones marineras Cruces,…
creu
Crist en la Creu, obra del pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464) representant Jesús clavat a la Creu
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Creu en la qual Jesús fou clavat i mort.
La reflexió teològica sobre la creu agafa cos amb Pau, el qual insisteix en la realitat de la creu com a humiliació del fill de Déu —fet objecte del judici diví en lloc de l’home—, fent-ne motiu d’escàndol per als jueus i de neciesa per als pagans, però de glòria per als creients El tema de la creu com a motiu de glòria és desenvolupat per Joan, el qual presenta la crucifixió com l’exaltació mateixa del Crist en el mateix sentit l’Apocalipsi no esmenta la creu, sinó que parla solament d’un anyell sacrificat El judeocristianisme hellenístic conreà insistentment aquest tema de la creu gloriosa…
Egidio Romano
Filosofia
Nom amb què fou conegut Egidio Colonna, filòsof escolàstic.
Ermità de Sant Agustí, ensenyà teologia a París 1285-95 Discrepà de Tomàs d’Aquino en afirmar, no sols la distinció real entre essència i existència, sinó llur separació Anomenat Doctor Fundatissimus , fou famós pels seus nombrosos comentaris a les obres d’Aristòtil Als Països Catalans es difongué sobretot la seva obra De regimine principum , coneguda i citada per Francesc Eiximenis Arnau Estanyol segle XIV en féu la traducció catalana, impresa el 1480 i el 1498
baró de König
Història
Nom amb el qual fou conegut l’aventurer Rudolf Stallmann.
Relacionat amb la delinqüència de diferents països europeus, arribà a Barcelona el 1915, potser com a espia alemany, i s’uní a la banda de pistolers al servei de la patronal organitzada per Bravo Portillo quan aquest fou mort setembre del 1919, el substituí com a cap Pretengué llavors d’extorquir alguns patrons, i, en decidir-se la patronal a fer costat al moviment dels sindicats lliures, fou expulsat d’Espanya 1920 Anà a París, es naturalitzà francès el 1926, i durant la Segona Guerra Mundial, com a Coronel Lemoine, actuà d’agent doble entre França i Alemanya
el Empecinado
Història
Política
Nom pel qual fou conegut el guerriller castellà Juan Martín Díaz.
Adquirí experiència militar a la guerra Gran, i sembla que aleshores aprengué el català El 1808 aixecà una guerrilla contra els francesos que esdevingué un veritable exèrcit semiregular Home d’una gran força física i d’un coratge i una intelligència notables, per la seva rapidesa de moviments i el braó dels atacs fou molt temut entre els francesos, i hom en féu un ídol popular arreu de la Península Actuà principalment per terres de Conca i Guadalajara un dels seus perseguidors més tenaços fou el general Hugo, pare de l’escriptor Participà en la defensa d’Alcalá de Henares, i entrà als Països…
Frauenlob
Música
Nom amb què fou conegut el minnesinger Heinrich von Meissen.
Fou un dels últims minnesänger , i en particular un dels últims poetes que conreà el Spruch cortès D’origen burgès, es creu que el seu motiu prové de les cançons que dedicà a la Mare de Déu, malgrat que també cantà a la dona, sempre dins les convencions de l’amor cortès Rebé la protecció, entre d’altres, de Venceslau II de Bohèmia, el marcgravi de Brandenburg i el bisbe Giselbert de Bremen Des del 1312 i fins a la fi dels seus dies residí a Magúncia, on estigué al servei del bisbe Pere d’Aspel Tant la seva música com la seva poesia estan fermament ancorades en la tradició Destaca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina