Resultats de la cerca

Debutà a l’Europeu de Barcelona l’any 1991, i disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 abans de retirar-se aquest darrer any El 1998 establí el rècord del món en 200 m esquena i 200 m lliure El seu palmarès esportiu inclou cinc medalles d’or, en 50 m, 100 m, 200 m i 400 m lliure i 100 m esquena, i una de plata en el Campionat del Món 1998, dues medalles d’or i tres de plata en el Campionat d’Europa 1999 i les medalles paralímpiques de plata en 100 m esquena 1996 i 400 m lliure 1996 i bronze en 100 m esquena 2000 i 4 × 100 m estils 2000

Membre del Nàutic Castelldefels, el 1983 guanyà la Lliga de primera divisió catalana i fou tercer al Campionat d’Espanya de clubs També guanyà la primera Copa d’Espanya de la Reial Federació Espanyola de Futbol 1984

Competí en la categoria de pes semimitjà i es proclamà campió d’Espanya de lluita lliure olímpica en 74 kg 1970, amb la qual cosa esdevingué el primer campió català en aquesta modalitat

Fill d’una família d' hidalgos empobrida, fou sempre un illetrat Participà en les guerres d’Itàlia i el 1502 anà a les Índies amb Nicolás de Ovando Lloctinent d’Alonso de Ojeda i de Vasco Núñez de Balboa, explorà part de Centramèrica i esdevingué alcalde de Panamà 1522 Home ja ric, uní la seva fortuna a la de Diego de Almagro i amb l’ajut d’Hernando de Luque organitzà una primera expedició al Perú 1524-25, que fou un fracàs Fallida una segona expedició 1526-28, Pizarro es retirà a l’illa del Gallo, on quedà amb dotze companys els tretze de la fama, mentre Almagro anava a Panamà a cercar…

S'establí a Sevilla ~1498, i allí incorporà una nova fórmula a la tècnica tradicional de la rajoleria, en utilitzar la decoració pintada segons el procediment i el model toscans, la qual cosa significà el triomf del Renaixement en la producció ceràmica andalusa Féu, entre altres obres, el frontal d’altar i el Retaule de la Visitació a la capella de l’Alcázar i la portalada de l’església de Santa Paula

Format a la ciutat de Mèxic amb José MVelasco —que no el convencé com a mestre—, anà a Barcelona 1904, on fou deixeble de Francesc d’AGalí, que estimulà la seva personalitat Ajudat econòmicament pel seu condeixeble Lluís Plandiura, pintà paisatges de Barcelona, el Montseny, Montserrat, la Garriga, Poblet, etc, i alguns retrats El 1906 exposà a la Sala Parés Viatjà, pensionat, per Espanya i Itàlia, i el 1912 retornà a Mèxic, on participà en la revolució a Zacatecas Interessat per l’antropologia, s’identificà amb la vida dels indis i s’establí a Xochimilco el 1928 Tornà a Zacatecas el 1939 i…

Fou cap polític de les províncies de Terol, Castelló i València, diputat a corts per aquests districtes 1840-43 i ministre de governació 1844 Publicà Historia de la guerra última en Aragón y Valencia 1845-46

Comte de Cabarús S'establí a Saragossa a casa d’un comerciant català, Gelabert, amb la filla del qual es casà, i a Madrid, com a fabricant de sabons A la seva iniciativa es degué la creació del Banco de San Carlos 1782, el primer banc oficial de la monarquia, del qual fou director, i de la formació de la Compañía de Filipinas 1785 —fusió de la Companyia de Comerç de Barcelona i de la Compañía Guipuzcoana de Caracas—, que monopolitzà el comerç amb Àsia Des del 1783 fou conseller de finances A la mort de Carles III perdé la seva influència hagué de dimitir la direcció del banc, fou denunciat a…