Resultats de la cerca

Treballà als observatoris de Mont Palomar 1950-65 i de Lowell 1965-91 Establí fotoelèctricament noves seqüències de les magnituds estellars, estudià les galàxies i en mesurà la brillantor relativa amb un comptador de fotons incorporat al telescopi de 5 m, mesurant així el desplaçament de l’espectre continu vers el vermell i en deduí la velocitat aparent de recessió També contribuí a obtenir el primer espectre ultraviolat del Sol i proporcionà dades per a estructurar un model de l’univers d’acord amb la teoria de la relativitat 1957 Participà també en el projecte Viking de recerca a Mart i en…

Els confins del sistema solar Des de fa uns quants anys, una bona part de l’estudi del sistema solar se centra en les seves regions més externes, i en concret en el cinturó de Kuiper, la regió que s’estén més enllà de Neptú i que es troba poblada per nombrosos planetes nans, com ara Plutó Al desembre es va anunciar el descobriment del cos del cinturó de Kuiper i del sistema solar més llunyà fins ara observat Es tracta d’un cos d’uns 500 km de diàmetre i de forma esfèrica, situat a unes 120 unitats astronòmiques del Sol –recordem que una unitat astronòmica UA és la distància mitjana entre la…

Forma part dels Hale Observatories Fou començat a construir l’any 1928 sota la direcció de l’astrònom GEHale, gràcies a l’aportació econòmica de la Fundació Rockefeller, però no fou fins després de la Segona Guerra Mundial que començà a funcionar el seu telescopi gegant L’instrument més important de l’observatori Palomar és un telescopi reflector gegant de 5 m de diàmetre el telescopi Hale Altres instruments importants són dues cambres de Schmidt de 14,4-21,6 cm i 4,4-7,8 cm, respectivament Els camps de treball principals de l’observatori són l’observació de les galàxies exteriors, la…

Treballà a les bandes de Maynard Ferguson 1959 i George Russell 1961-62, entre d’altres, i posteriorment formà els seus propis conjunts i una gran orquestra que actuà en importants festivals durant els anys seixanta i setanta Ellis creà sempre música molt innovadora, però a la vegada accessible Fou pioner en l’ús de diverses tècniques i recursos compassos d’amalgama, distorsió electrònica del timbre, trompeta amplificada i la veu humana com a instrument També contribuí a l’ús d’estructures melòdiques amb quarts de to Publicà els llibres teòrics The New Rhythm Book 1972 i Quarter Tones 1975…

El telescopi espacial Spitzer, anteriorment anomenat SIRTF Space Infrared Telescope Facility , està previst que tingui una vida útil de 2,5 anys, durant els quals està obtenint imatges i espectres a unes longituds d’ona entre els 3 i els 180 microns Aquestes radiacions infraroges són absorbides per l’atmosfera terrestre i no poden ésser observades des de terra L’Spitzer és el telescopi infraroig més gran que s’ha llançat a l’espai fins ara Les seves característiques han permès estudiar, entre d’altres, les regions de formació estellar, els discs de pols al voltant d’estrelles que poden donar…

La missió Astro-1 fou portada a terme per mitjà de la llançadora Columbia al desembre del 1990 Els aparells consistien en una bateria de tres telescopis d’observació en l’ultraviolat i d’un en els raigs X Havent superat diversos problemes tècnics, els astronautes obtingueren dades sobre estels i galàxies no observats anteriorment en aquelles regions de l’espectre i confirmaren que la pols interestellar es compon bàsicament de grans de grafit L’Astro-2, realitzada amb la llançadora Endeavour , fou dotada de tres telescopis per a l’observació en l’ultraviolat Les dades eren accessibles a través…

Conté 153 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Persei , anomenat també Mirfak , és un estel supergegant de color groc, de magnitud visual 1,90, que pertany al tipus espectral F5 i és situat a una distància de 470 anys llum Un altre astre important és β Persei , anomenat també Algol L’any 1901 aparegué en la constellació un estel de tipus nova , conegut com a Nova Persei , la brillantor del qual augmentà 100000 vegades en quatre hores i arribà a brillar com un astre de magnitud 0 La constellació conté un important cúmul de…

Treballà als observatoris d’Hamburg 1919, del mont Wilson 1931 i del mont Palomar, on el 1943, amb l’ajut del telescopi gegant, resolgué en estels el nucli de la nebulosa d’Andròmeda, fet que el portà a establir dos tipus de poblacions estellars població I i població II Determinà que existeixen dos tipus ben definits de Cefeides Aquestes observacions el portaren, el 1952, a corregir la constant de Hubble en la mesura de les distàncies intergalàctiques El 1954 determinà l’origen d’una intensa radiofont en la constellació del Cigne, i explicà la seva teoria sobre l’emissió d’ones de ràdio en…

La missió principal de Gaia és l'elaboració d'un mapa tridimensional de gran precisió de més de mil milions d’estels de la Via Làctia  i de les galàxies més properes La mesura de les posicions dels objectes de magnitud V=15 és d'una precisió de 10 microsegons d’arc, comparable a la mesura del diàmetre d’un cabell humà des d'una distància de 1000 km Successor de l' Hipparcos , Gaia és proveït de dos potents telescopis que alimenten un sensor òptic d'uns mil milions de píxels, al seu torn connectat a diversos instruments L'observació de cada objecte és realitza unes 100 vegades amb diversos…

L’existència de l’halo galàctic, denominat també corona galàctica , fou posada de manifest per Shapley tot estudiant la distribució dels cúmuls globulars d’estels a l’espai La forma d’aquest halo és esfèrica, o esferoidal, i el seu diàmetre màxim és, si més no, de 100000 anys llum Hom observa també que la densitat d’estels i cúmuls augmenta des de les regions més externes cap a les regions més properes al disc galàctic Actualment hom ha detectat l’existència d’estructures similars a altres galàxies i hom pensa que la massa total de tots els cúmuls i estels d’un halo representa una fracció…