Resultats de la cerca
Es mostren 3439 resultats
Martí Garcia
Història
Literatura
Escuder i poeta, possiblement valencià.
És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere Torroella
Lluís Garcia
Literatura catalana
Poeta.
El 1486 era notari fou conseller de la ciutat de València el 1486 i el 1509 Participà amb composicions en català en els certàmens poètics del 1474 i el 1498 celebrats a València
Josep Garcia
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a la Universitat de València i fou deixeble de Vicent Gascó Acadèmic de mèrit de Sant Carles 1785, hi fou tinent de director 1791 i professor de matemàtiques fins el 1794, data en què emmalaltí Fou mestre major de la ciutat i capítol de València De la seva obra es destaquen els banys de l’Hospital General i la casa del Magister de València, la capella de la Comunió de la parròquia de Manises, l’ampliació de la Xèrica i la construcció de les de Benafer, de Caudiel —avui destruïda— i de Requena Traçà també la catedral d’Eivissa
Jerónimo García
Cristianisme
Trinitari calçat.
Ensenyà filosofia, teologia i escriptura en diversos indrets i ocupà càrrecs importants de l’orde Fundà els convents trinitaris de Barbastre 1560 i de Tarragona 1577 Felip II de Castella el nomenà bisbe de Bosa Sardenya el 1588, però morí ofegat quan hi anava a prendre'n possessió Deixà sermons i papers inèdits i publicà Reformatorium provinciae Aragoniae Ordinis Smae Trinitatis 1563 i Decreta Reformationis Fratrum Ordinis Smae Trinitatis et Redemptionis Captivorum Regularis observantiae Aragonensis Provincia iuxta statuta Tridentini Concilii et Regulam praefatae Religionis 1567
Francesc Garcia
Cristianisme
Teòleg.
Dominicà, fou professor a la Universitat de València És el monetarista més destacat de l’escola de València A diferència de l’escolàstica tradicional, afirmà que la causa del valor no és el cost, sinó la utilitat, establí una relació causal entre quantitat de moneda i preus, sostingué que la taxa de canvi entre dues monedes és la de la relació entre llurs poders adquisitius en ambdós països i justificà determinades taxes d’interès La seva obra prop de 1 400 pàgines Tratado utilísimo y muy general de todos los contratos, cuantos en los negocios humanos se suelen ofrecer València, 1583 fou…
Rodrigo García
Teatre
Dramaturg i director teatral argentí.
Estudià ciències de la informació a la Universidad Nacional de Lomas de Zamora Buenos Aires Posteriorment emigrà a Espanya, on treballà com a publicista, compaginant-ho amb la creació teatral fins que es pogué dedicar plenament a l’activitat artística El seu teatre, en què ha dirigit els seus propis textos, combina una escriptura en un llenguatge colloquial i aparentment espontani amb un treball plàstic proper al teatre-dansa i la performance , en uns muntatges en què els mites clàssics i moderns articulen un discurs de denúncia social i reflexió humanística Entre les seves obres més…
Joaquim Torres i García
Pintura
Art
Pintor muralista i teòric de l’art.
Vida i obra Fill de mare uruguaiana i pare natural de Mataró, es traslladà a aquesta ciutat amb la seva família quan tenia disset anys Hi estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i amb el mestre Josep Vinardell El 1892 s’establí a Barcelona, on estudià art a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Llotja, i conegué els artistes J Mir, Isidre Nonell, R Canals i J Sunyer El 1893 ingressà i freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, on conegué Josep Pijoan, Lluís de Zulueta i Eduard Marquina Començà a treballar en la illustració de llibres, i participà com a cartellista en la Tercera Exposició de…
,
Enric Garcia i Asensio
Música
Director d’orquestra.
Estudià al Conservatori de Madrid, i amplià estudis a Múnic amb Lessing i Eichhorn, i a Siena amb Celibidache Guanyà el primer premi del Concurs Internacional organitzat per la RAI de Milà 1962, un any després, el de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, i altres concursos internacionals Entre el 1962 i el 1964 fou director de la Societat Filharmònica i del Conservatori de Las Palmas, i aquest darrer any assumí la titularitat de l’Orquestra Municipal de València Ha estat director titular de l’orquestra de RTVE 1966-84, i el 1969, director adjunt de l’Orquestra Simfònica Nacional de Washington…
,
Garcia IV de Pamplona
Història
Rei de Pamplona i comte d’Aragó (Garcia III) (~995 ~1004).
Fill de Sanç II i d’Urraca de Castella Volgué mantenir la pau amb els musulmans i els estats cristians veïns però, arrossegat pels castellans i l’aliança anticordovesa, sofrí en represàlia successius atacs d’Almansor després d’una primera expedició 999, la segona 1000 conduí a la presa d’una plaça forta possiblement Estella i la del 1002 culminà amb la destrucció de San Millán de la Cogolla Es casà ~981 amb Ximena Fernández, dama lleonesa de la família dels Vela
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina