Resultats de la cerca
Es mostren 310 resultats
part
Biologia
Acció de parir, expulsió d’un fetus viable fora dels òrgans genitals.
El part és a terme si s’esdevé quan el fetus ha complert íntegrament el cicle de vida intrauterina, la qual cosa en l’espècie humana ocorre al voltant de les 40 setmanes El treball del part, conjunt de fenòmens fisiològics que tenen per objecte la sortida del fetus, consta de tres períodes esborrament i dilatació del coll uterí, expulsió del fetus i període placentari A partir de les 30 setmanes les contraccions uterines augmenten en intensitat i en freqüència, la qual cosa contribueix a la maduració del coll Quan aquest és madur, és a dir, quan és esborrat i dilatat uns 2 o 3 cm, comença el…
afta
Patologia humana
Lesió vesiculoulcerosa de les mucoses bucofaríngies que produeix una sensació de calor o de dolor.
La seva causa és possiblement vírica Es caracteritza per la presència de lesions erosives, sovint recidivants, amb fons de color mantega i contorns inflamatoris La seva mida és variable, però generalment té pocs millímetres de diàmetre Pot afectar també les mucoses genitals i les regions cutànies de la zona genitoanal Hom considera dues classes d’aftes les idiopàtiques , no precedides o ocasionades per una altra malaltia, i les simptomàtiques , que apareixen durant el curs d’alguns processos infecciosos o després de l’administració de certes drogues
miriàpodes

Miriàpode
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes mandibulats, de categoria taxonòmica posada en dubte, puix que, segons molts zoòlegs, és poc homogènia des del punt de vista morfològic.
Això no obstant, les últimes investigacions en la matèria permeten d’afirmar la coherència de la classe com a tal Només el cap i el cos diferencien els miriàpodes El cap duu un parell d’antenes, un altre de mandíbules i un o dos parells de maxilles A part els ulls simples, situats a la cara dorsal del segment cefàlic, hi poden haver altres òrgans sensorials, com l' òrgan de Tömösvary dels litobiomorfs En el cos, d’un nombre de segments variable, però superior a 11, hi ha un o dos parells de potes per segment, segons els grups L’últim segment sense potes pot tenir apèndixs o cercs caudals El…
Relacions sexuals i anticoncepció durant el puerperi
Durant les primeres setmanes després del part és preferible que la dona eviti el coit vaginal per raons higièniques Durant els primers dies amb el coit vaginal es podrien contaminar les ferides que s’han pogut produir durant el part i podrien accedir fàcilment microorganismes a l’interior de l’úter, ja que el coll uterí encara no s’ha tancat bé del tot A més, els teixits dels òrgans genitals es troben encara molt sensibles, de manera que probablement la penetració seria dolorosa Per aquestes raons, és preferible d’evitar el coit vaginal fins que en la revisió de la quarantena s’…
sistema parasimpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l’activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l’aparell uro-genital, del metabolisme, etc., no solament excitant o inhibint les distintes funcions implicades en ells, sinó també procurant la col·laboració harmònica dels diversos òrgans.
Les fibres nervioses perifèriques procedeixen dels nuclis del mesencèfal, del bulb raquidi i de la medulla espinal, dorsal i sacra La part cranial innerva l’esfínter pupillar, les glàndules salivals, la mucosa faríngia i, a través del nervi vague, el cor, els bronquis, l’estómac i el tub digestiu i altres vísceres abdominals La porció sacra innerva la bufeta, el recte i els òrgans genitals Així com el sistema simpàtic activa el cos, el parasimpàtic actua afavorint el restabliment i l’economia de les energies procura una digestió eficaç, el son profund, etc
eunucoïdisme
Patologia humana
Síndrome produïda per deficiències en l’activitat endocrina de les glàndules sexuals.
Pot ésser degut a factors hereditaris o a lesions patològiques, traumatològiques, etc Les alteracions morfològiques i funcionals són un gran augment de l’estatura, degut a l’allargament de la tíbia i del peroné, crani petit, mans llargues, deficient desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris i infantilisme psíquic En l’home, veu d’infant o de falset o de vell, distribució femenina del teixit adipós i poc desenvolupament dels òrgans genitals En la dona, l’esquelet té la forma masculina, les mamelles són poc desenvolupades i són freqüents els trastorns menstruals
Infeccions de la vulva, la vagina i el coll uterí
Patologia humana
Definició Les infeccions de la vulva, la vagina i el coll uterí són trastorns inflamatoris dels òrgans genitals femenins externs i de la part de l’úter que fa protrusió en la vagina, causats per una invasió de microorganismes i llur desenvolupament posterior en els teixits d’aquests òrgans Aquests trastorns s’anomenen vulvitis , quan es localitzen solament a la vulva vaginitis , si afecten només la vagina vulvo-vaginitis , si afecten la vulva i la vagina alhora, i cervicitis , quan afecten el coll uterí Causes i tipus Les infeccions dels òrgans genitals femenins…
autolesió
Dret penal
Lesió que una persona es causa ella mateixa per tal d’obtenir determinats resultats (exempció de determinats serveis, impossibilitat de procreació, etc) o com a conseqüència d’un trastorn molt profund de l’activitat psíquica.
En el primer cas, la licitud o illicitud penal és una qüestió molt debatuda i la solució depèn de les concepcions filosòfiques vigents en un moment determinat l’autocastració, que comporta una mutilació, no ha estat sancionada penalment gairebé mai En el segon cas, l’autolesió sol ésser una automutilació dels genitals feta generalment per esquizofrènics, certs delirants homosexuals que es castren pel desig de canviar de sexe, i masoquistes o depressius que ho fan com a autopunició L’exempció de responsabilitat penal establerta actualment en els casos d’esterilitzacions i cirurgia…
El que cal saber de la cistitis
Patologia humana
La cistitis és un trastorn caracteritzat per la inflamació de les parets de la bufeta urinària, causada habitualment per una infecció Les cistitis són més freqüents en les dones que en els homes, perquè la infecció penetra a través de la uretra, la desembocadura de la qual —en el sexe femení-— es troba relativament a prop de la del recte, on hi ha microorganismes abundants La cistitis no és una malaltia de transmissió sexual, però és freqüent que sigui desencadenada pel coit perquè la compressió dels genitals afavoreix la penetració per la uretra dels gèrmens que prèviament ja es trobaven a…
zona erotògena
Psicologia
Cadascuna de les diverses parts del cos particularment aptes, en ésser manipulades o tocades, a produir plaer i excitació sexuals.
Bé que de fet tot el cos pot esdevenir zona erotògena o ésser tractat com a zona erotògena, hom considera com a tals els òrgans genitals externs, els pits i els mugrons en les dones, la boca i algunes parts de l’epidermis galtes, clatell, etc L’experiència eròtica dels cos no és, tanmateix, sempre immediata, sinó que implica una pràctica i repetició i un possible enriquiment amb el descobriment de noves zones erotògenes, i alhora existeix una psicologia sexual diferecial que implica una particularització de sensibilitat en cada individu Històricament l’estudi de les zones…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina