Durant les primeres setmanes després del part és preferible que la dona eviti el coit vaginal per raons higièniques. Durant els primers dies amb el coit vaginal es podrien contaminar les ferides que s’han pogut produir durant el part i podrien accedir fàcilment microorganismes a l’interior de l’úter, ja que el coll uterí encara no s’ha tancat bé del tot. A més, els teixits dels òrgans genitals es troben encara molt sensibles, de manera que probablement la penetració seria dolorosa. Per aquestes raons, és preferible d’evitar el coit vaginal fins que en la revisió de la quarantena s’hagi comprovat la recuperació normal dels òrgans genitals. Mentrestant, es poden mantenir altres contactes sexuals sense arribar al coit vaginal que poden ésser molt positius per a mantenir el desig en la parella i afavorir l’estabilitat emocional de la dona.
De seguida que es practiqui el coit vaginal la parella haurà d’adoptar algun mètode anticonceptiu si es vol evitar un nou embaràs. Erròniament, algunes parelles creuen que la dona no pot ésser fèrtil mentre no s’hagi presentat la primera regla o mentre es manté la lactància. Cal tenir en compte, però, que l’ovulació es pot produir abans de la primera regla, tant si la dona dóna mamar al seu fill com si no ho fa. Abans que es presenti la primera menstruació o mentre la dona alleta el seu fill, els mètodes anticonceptius recomanables són els del tipus de barrera, com el preservatiu, preferiblement combinat amb substàncies espermicides. Després de la primera regla, o en acabar l’alletament, es pot utilitzar qualsevol altre mètode. Si hom decideix, però, d’emprar el DIU caldrà tenir en compte que és preferible de no col·locar-lo fins que no hagin passat almenys tres menstruacions si el part es produí per via vaginal o més de sis mesos si es practicà una cesària.