Resultats de la cerca
Es mostren 258 resultats
geologia econòmica
Geologia
Aplicació dels coneixements de la geologia en la localització, l’avaluació i l’explotació dels recursos naturals del sòl i del subsol i en treballs d’enginyeria civil; també és anomenada geologia aplicada.
Utilitza les tècniques de prospecció geofísica per a l’exploració dels dipòsits de menes metàlliques com la bauxita Al, la galena Pb i l’esfalerita Zn dels dipòsits no metàllics, tals com de carbó, pedra, sal, guix, argila i àrids sorres i graves i inclou la geologia del petroli i la hidrogeologia La geologia econòmica sorgí com a resposta a la forta demanda, en augment les darreres dècades, d’aquests recursos naturals, motivada pel creixement de la població i la millora del nivell de vida en els països desenvolupats Els processos geològics formadors d’aquests recursos, que tendeixen a…
Annuaire statistique et historique du département des Pyrénées Orientales
Historiografia catalana
Periòdic publicat a Perpinyà, el títol complet del qual és Annuaire statistique et historique du département des Pyrénées Orientales pour l’année 1834, dédié à MM. les membres du Conseil général.
Malgrat que a la portada diu 1ère année , només aparegué l’any 1834, i en fou l’editor l’impressor llibreter Joan Baptiste Alzine Els redactors foren els germans Joan Baptiste i Jaume Renard de Saint-Malo i Pere Puiggarí Aquest anuari, segons diu el prefaci, «ofereix a totes les classes de ciutadans les informacions que necessitin per als seus negocis i relacions socials» Com a recull de dades administratives, socials i econòmiques és una eina molt útil per a l’estudiós del període La part estadística i històrica, en el context polític i intellectual dels primers anys de la monarquia de…
Manuel Julivert i Casagualda
Geologia
Geòleg.
Estudià ciències naturals a Barcelona 1947-52 i a Oviedo, on es doctorà 1960 Contractat per la Universitat de Bogotà 1957-63, publicà el seu estudi Cover and Basement Tectonics in the Cordillera Oriental of Colombia, South America, and Comparison with Some Other Folded Chains 1970 Fou catedràtic de geologia de la Universitat d’Oviedo 1963 i de l’Autònoma de Barcelona 1976 De la seva època asturiana té molts treballs sobre tectònica de la serralada cantàbrica, bàsics per a la seva interpretació Decollement Tectonic in the Hercynian Cordillera of Northwest Spain 1974 i Sur la tectonique…
el Montnegre
El Montnegre
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que forma part de la Serralada Litoral, entre la Tordera i el coll Sacreu, que el separa del Corredor.
Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de…
observatori d’Arecibo

L’observatori d’Arecibo, amb l’antena secundària suspesa per cables en tres torres
© Cortesia d’Arecibo Observatory, una instal·lació del NSF
Astronomia
Observatori astronòmic i ionosfèric situat a la costa nord de Puerto Rico, a uns 13 km de la ciutat d’Arecibo.
Forma part del National Astronomy and Ionosphere Center i és administrat per la Universitat de Cornell sota contracte amb la National Science Foundation dels EUA Inaugurat l’1 de novembre de 1963, el principal instrument d’observació consistia en un gran radiotelescopi radar de 305 m de diàmetre, construït sobre el sòl i aprofitant una fondalada natural rectificada per fer-ne un segment d’esfera Suspès per cables elevats per tres grans pilars, a 150 m per sobre de l’estructura corbada s’hi situà el receptor Un sistema d’alimentació permetia d’abastar fins a 20° del zenit Destinat…
globigerínids
Protistologia
Família de protozous foraminífers marins apareguts probablement durant el Juràssic, que han tingut una gran importància com a agents geològics.
Inclou les globigerines
geotermometria
Geologia
Branca de la geofísica que s’ocupa de la mesura i l’avaluació de les temperatures produïdes en els fenòmens geològics.
Els mètodes emprats poden ésser directes en fonts termals, fumaroles, colades de lava, mines, pous, etc, indirectes basats en l’estudi de punts de fusió, de temperatures de transformació, de solucions sòlides i separacions, d’associacions minerals i de faunes fòssils, etc i isotòpics basats en el fet que les propietats d’un compost depenen també de la seva composició isotòpica
llit fluvial
Geografia
Espai del riu per on s’escorren les aigües.
Segons el cabal del riu, el llit pot ésser més gran o més petit així, hi ha el llit d’inundació o llit major, pel qual corre el cabal en èpoques de crescuda, i el llit d’estiatge, típic dels rius mediterranis, que corre per damunt dels sediments recents del riu El cabal normal del riu corre pel llit aparent, generalment ben delimitat pels materials arrodonits que transporta el riu Els materials del llit poden ésser formats o per la roca in situ per la qual corre el riu o per la càrrega de fons que transporta aquest, que és molt heterogènia En els fons rocallosos del llit poden formar-se les…
litografia
Disseny i arts gràfiques
Sistema d’impressió basat en el fenomen fisicoquímic de la repulsió existent entre l’aigua i les matèries grasses.
Fou descobert el 1798 per Aloys Senefelder Contràriament als altres sistemes d’impressió, tant les parts impressores com els blancs són al mateix nivell El dibuix és fixat mitjançant una base grassa damunt la pedra litogràfica o bé damunt una planxa metàllica de zenc o alumini Dues sèries de roleus, els uns amb aigua i els altres amb tinta, passen per la forma impressora, on la base grassa del dibuix rebutja l’aigua i reté només la tinta d’imprimir La litografia és un sistema que ha caigut en desús, a causa de l’existència d’altres sistemes més ràpids i moderns que empren el mateix procés o…
plegament
Geomorfologia
Deformació dels estrats sedimentaris, en forma de plecs.
Si es tracta de grans ondulacions tectòniques donen lloc a vasts sistemes muntanyosos plecs alpins, plecs pirinencs, etc Els plecs tenen forma convexa anticlinal o còncava sinclinal Els cavalcaments i mantells de corriment constitueixen estructures més complicades en funció directa de la intensitat de les forces tectòniques Hi ha una gran varietat de plecs drets, inclinats, etc Hom intenta d’explicar els plegaments per tota una sèrie de teories orogèniques basant-se en la teoria de Laplace, és a dir, refredament de l’escorça terrestre, contracció posterior i, per tant, creació de les arrugues…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina