Resultats de la cerca

Fill de Cosme I, aquest l’associà al govern els darrers anys de la seva vida Gràcies a l’obra dels seus ministres Concini i Vinta pogué consolidar-se el gran ducat creat pel seu pare i augmentar el desenvolupament del comerç

Fill de Ferran II El seu govern es caracteritzà per la voluntat de romandre neutral en les guerres de Lluís XIV i per la decadència interna a mans de la noblesa cortesana i del clericat Tement l’extinció de la línia masculina de la dinastia, i després de rebutjar la idea d’una restauració republicana, abolí la bulla aurea de Carles V, que prohibia la successió femenina, per a possibilitar la de la seva filla Anna Lluïsa, mentre la Quàdruple Aliança França, Anglaterra, Holanda i l’Imperi decidí, pel tractat de Londres 1718, que en cas d’extinció de la línia masculina Toscana passaria,…

Fill de Ferran I Intentà de seguir una política d’equilibri en les hostilitats entre Espanya i França i féu de mitjançer en les negociacions de 1611-12 hagué d’ajudar Felip IV durant la guerra de Successió de Màntua 1613 La seva flota s’enfrontà amb èxit als turcs a la Mediterrània i mantingué relacions comercials amb el Llevant Tancà definitivament la banca dels Mèdici, puix que la considerava impròpia d’un sobirà Protegí diferents artistes i científics, en particular Galileu

Fill del duc Hug el Gran, vassall del rei Lotari I i després de Lluís V, rebé el vassallatge de nombrosos nobles del N de França, especialment del duc Ricard I de Normandia El 987 morí Lluís V, darrer carolingi Hug es proclamà rei amb l’ajut de l’arquebisbe de Reims i vencé i empresonà el duc Carles I de la Baixa Lorena, oncle seu, que reclamava la corona Fou l’iniciador de la dinastia dels Capet

Fill del duc Leopold I de Lorena Casat amb l’arxiduquessa Maria Teresa d’Àustria 1736, filla i hereva de l’emperador Carles VI, fou nomenat corregent el 1740 i coronat emperador a Frankfurt 1745, en morir Carles VI fou l’iniciador de la dinastia dels Habsburg-Lorena Tot i que la seva actuació política fou de poca importància, cal remarcar-ne l’interès que demostrà pels afers econòmics i la creixent impopularitat deguda a les successives desfetes militars que sofrí contra els turcs

Fill menor de Casimir IV i successor del seu germà Alexandre I Per l’est hagué d’afrontar les escomeses dels russos — a causa de Lituània — i dels tàrtars pel sud, les dels turcs, que pretenien Moldàvia, i per l’oest, les del Sacre Imperi Aquestes darreres finalitzaren el 1515 amb un doble matrimoni, que assegurà als Àustria la successió d’Hongria i Bohèmia En les guerres amb el tsar moscovita Basili III perdé Smolensk 1514, però obtingué la gran victòria d’Orsza 1514, la qual obrí un període d’hegemonia polonesa a l’Europa oriental Casat amb Bona Sforza de Milà, afavorí la…

Fou virrei de Sicília en 1557-64 impedí un desembarcament turc a Calàbria 1558 d’acord amb Jean Parisot de La Valette, gran mestre de Malta, organitzà i dirigí una expedició 1560 fracassada contra Dragut per tal de reconquerir Trípoli conquerí, però, l’illa de Gerba, que es mantingué solament dos mesos en poder cristià Fou virrei de Navarra 1567 i conseller d’estat El 1571 fou nomenat per Felip II de Castella als Països Baixos per succeïr el duc d’Alba com a governador, el qual, però, no volgué cedir el càrrec

Fill gran del duc Guillem II rei Guillem I d’Anglaterra, contra el qual es rebellà en 1077-78 i del 1082 al 1083 Visqué exiliat a Itàlia fins que morí el seu pare i el succeí a Normandia Aleshores el seu germà, Guillem II d’Anglaterra, li envaí el ducat 1091 i es veié obligat a cedir-li els comtats d’Eu i d’Aumale Participà en la primera croada i tingué una destacada intervenció en la presa de Jerusalem i en la victòria d’Ascaló 1099

Es formà a Roma i, abans d’heretar del seu pare, fou conegut com a comte de Cabra Obtingué la restitució de l’ofici de gran almirall del regne de Nàpols, perdut a la mort del segon duc de Somma Fou el protector i mecenes de Lope de Vega, amb qui tingué una correspondència constant Aquest li dedicà l’edició de la Parte cuarta de Comedias 1614 El duc fou marmessor i testamentari seu i en pagà l’enterrament i els funerals Es mantingué fidel a Felip IV de Castella durant la Guerra dels Segadors 1640

Fill de Lluís de Borbó, rei d’Etrúria, i de Maria Lluïsa, filla de Carles IV d’Espanya S'exilià a França en 1807-15 i tornà després a Itàlia, al ducat de Lucca, el qual heretà de la seva mare 1824 El 1844, pel tractat secret de Florència, cedí els seus drets al ducat de Guastalla al duc de Mòdena i féu cessió anticipada del de Lucca al granduc de Toscana, a canvi d’una part de la Lumigiana La revolució del 1848 l’obligà a abdicar el ducat de Parma en el seu fill