Resultats de la cerca

Conegué Ramon Casas a París i el convidà als EUA 1908-09, on l’introduí com a retratista de l’alta burgesia El 1910 comprà, a Sitges, l’edifici de davant del Cau Ferrat, li donà el nom de Maricel i, en collaboració amb Miquel Utrillo, l’agençà i hi reuní una bona collecció artística, però el 1921 —sembla que amb la protecció del cònsol dels EUA— en feu traslladar una bona part al castell de Tamarit Tarragonès, que encara és propietat d’un net seu, i partí als EUA Poc abans de morir regalà l’orgue elèctric de la seu de Tarragona Ell i la seva família enriquiren l’Art Institute of…

Fou alumne de G Ursino, M Giordano i G Greco al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo a Nàpols Estigué al servei de la capella hispànica d’aquesta ciutat i el 1695 fou cridat per Carles II de Castella per a organitzar la capella musical de Barcelona, on romangué fins el 1713 Aquest darrer any es traslladà a Viena, on fou mestre de cant de l’emperadriu i a partir del 1720 succeí a G Genuesi com a compositor de la cort Porsile compongué més de vint obres dramàtiques de temàtica profana i tretze oratoris, a més de cantates de cambra, duos i peces instrumentals Estilísticament pertany al primer…

Installat 1838 al convent del Carme, fou obert el 1839 Traslladat a l’antic convent de Sant Pius V fou reinaugurat el 1946 Amb 85 sales i unes 2000 peces exposades escultura, pintura, dibuix, gravat, objectes decoratius, etc, és especialment ric en obres d’origen valencià en pintura, dels primitius fins avui Pere Nicolau, Andreu Marçal de Sax, Joan Reixac, Dalmau, els Osona, Joanes, Llanos, Ribalta, Ribera, Espinosa, Esteve i Miquel Marc, Maella, Vicent López, Pinazo, Sorolla, Muñoz Degrain, Salvà i Simbor, Verde, els Benlliure, Abril, Agrassot, Martínez i Cubells, Emili Sala, Segrelles i d’…

Fill de Domènec Xarrié i Mirambell , al costat del qual es formà Amplià estudis a Madrid, Roma i Suïssa Fou tècnic excedent dels Museus Municipals d’Art de Barcelona 1960-74 i professor de restauració a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona 1969-86 i dels cursos de restauració de pintura mural de Sant Cugat del Vallès 1972-76 Des del 1978 fou consultor de la UNESCO per als països de l’Amèrica del Sud Brasil, Mèxic, Costa Rica, República Dominicana i des del 1981 dirigí el Centre de Conservació i Restauració de Béns Culturals Mobles del Servei de Museus de la…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’ El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del segle XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple Modernisme…

Aquest mot també defineix la cançó francesa amb textos més elaborats, feta i/o interpretada des del principi del segle XX fins a l’actualitat en locals com els cabarets de Montmartre Charles Trenet fou un dels primers chansonniers destacats Estigué influït pels crooners crooner nord-americans i aplicà el swing a la chanson les seves cançons, alegres o nostàlgiques, eren sovint un punt ingènues Més realistes i també més tràgiques eren artistes com Édith Piaf o Juliette Gréco, que cantaven el París sòrdid, depressiu, amb personatges i relacions sentimentals amargs i tristos Més tard, sense…

Autodidacte, el seu rigor metòdic era tanmateix igual o superior al dels seus coetanis de les universitats alemanyes, sobretot gràcies al fort sentit comú amb què reconduïa totes les qüestions a una base històrica, sense deixar-se seduir per metàfores com la de la “vida orgànica” de les llengües Bé que no es pot fer una separació estricta, la primera part de la seva carrera fou consagrada a l’indoeuropeu, i la segona, al romànic i al cèltic La teoria del consonantisme indoeuropeu és en gran part obra seva Lezioni di fonologia comparata del sanscrito, del greco e del latino, 1870…

Amb la costrucció del canal d’Ohio, que uní el llac Erie i el riu Ohio 1831, i l’arribada del ferrocarril 1851 la ciutat experimentà un gran creixement Modernament, però, perd població en benefici de la seva àrea metropolitana El riu divideix la ciutat en dues parts en una de les riberes hi ha l’àrea industrial siderúrgia principalment, com també metallúrgica, indústria mecànica, aeronàutica, química, alimentària, i a l’altra, l’àrea comercial, cívica i cultural, el centre de la qual és el parc anomenat Public Square El comerç és molt afavorit per la comunicació amb el canal de Sant Llorenç,…

Molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, i es llançà a la investigació geogràfica i naturalista Fou també periodista literari Amb la Geografía general 1907 introduí a la península Ibèrica la terminologia i les tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya de FRatzel El 1914 s’abocà exclusivament a la investigació Descobrí el glacialisme al Sistema Central hispànic 1915-17, i trobà el valor ecètic ecètica , precedent de l’ecologia, amb el qual pretengué d’explicar fets tan sorprenents com la pintura d' El Greco 1928 El 1923 la Mancomunitat el nomenà regent de…

Es llicencià en dret, però es dedicà a la literatura, el periodisme i als guions televisius i cinematogràfics Els anys cinquanta dirigí la revista de crítica cinematogràfica Sequenze Resident a Roma des del 1950, se situà com un representant destacat de l’avantguarda literària dins del Gruppo 63, del qual fou un dels fundadors La seva obra, majoritàriament en prosa, posa en relleu l’absurd de l’existència humana a través de faules iròniques i un acusat sentit del grotesc Les seves obres més importants són el recull de narracions La scoperta dell’alfabeto 1963, que el donà a conèixer, i les…