Resultats de la cerca
Es mostren 1493 resultats
peu de rata

Peu de rata blanc
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les clavariàcies, molt ramificats, en forma de corall o de coliflor, de carn ferma i d’esporada groga.
El peu de rata blanc dit també coliflor , R flava , de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles Es troba en boscs, sobretot a muntanya És mengívol un cop cuit El peu de rata groc dit també coliflor , R aurea , de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat Creix en boscs Cuit, és comestible El peu de rata rosat R botrytis presenta carpòfors massissos 7-17 × 6-20 cm, de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàllid, vermell porpra…
becgroc | becgroga
Que té el bec groc.
carbassa
Color de carbassa, groc ataronjat.
taronja
Color de taronja, groc vermellós.
safrà
Color de safrà, groc ataronjat.
p-aminoazobenzè

p-aminoazobenzè
© fototeca.cat
Química
Colorant groc (Groc solvent 1 del «Colour Index»), el més simple dels colorants azoics.
Forma cristalls bruns groguencs que es fonen a 128°C, poc solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics Té el punt d’ebullició a 360ºC És obtingut tractant una solució d’anilina i del seu clorhidrat amb àcid clorhídric, i nitrit sòdic en quantitat insuficient per a obtenir el compost diazo És emprat com a intermediari en la fabricació d’altres colorants i, en forma de clorhidrat, per a colorar vernissos
mimetita
Mineralogia i petrografia
Arsenat clorat de plom, Pb5(AsO4, PO4)3Cl.
Cristallitza en el sistema hexagonal Té un color que va del groc pàllid al bru groguenc o al groc taronja Té duresa 3,5-4 i pes específic 7,24
uranina
Química
Sal sòdica de la fluoresceïna.
És un sòlid cristallí, groc, soluble en alcohol i aigua És emprada per a tenyir de groc la llana i la seda, però els colors que se n'obtenen són fugaços
Les ramariàcies: peus de rata
Els peus de rata Ramaria són carnosos i molt ramificats La majoria són comestibles, com ara el peu de rata daurat Ramaria aurea , a l’esquerra, dels boscos de caducifolis En canvi, el peu de rata bord Ramaria formosa , a la dreta, ben diferent per la coloració rosa salmó, amb les puntes de color llimona, no és recomanable, per la seva acció purgant, si bé no és perillós August Rocabruna / SCM i Manuel Tabarés / SCM Aquesta família comprèn un sol gènere, Ramaria , els peus de rata o manetes, que formen cossos fructífers carnosos, erectes, ramificats, d’estructura monomítica, a vegades…
Les estrofariàcies: foliotes i afins
Aquesta família comprèn diversos gèneres d’agàrics amb l’esporada fosca, sobretot de color violaci, bru violaci, bru porpra, gris bru, violaci negrós o bru ocraci poc viu Dels gèneres que abasta, alguns tenen caràcters que els aproximen a famílies com les cortinariàcies o les bolbiciàcies En general, hi ha des d’espècies molt petites menys d’1 cm fins a molt grans 15-20 cm Gairebé sempre tenen la cutícula filamentosa i, només excepcionalment, tricodèrmica amb els acabaments hifals inflats o claviformes o epitelioide Les espores són sempre llises i porten un porus germinatiu apical, si bé en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina