Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Internacionales Vértice Barcelona, International Film Service Roma, SRL Roma, Euram Films Roma, Dicifrance París ARGUMENT GLorente GUIÓ Enric Josa, Juan García Hortelano, GLorente, Ángel GGauna, Juan Marsé, José María Nunes FOTOGRAFIA Massimo Dallamano Technicolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Benet MUNTATGE Giancarlo Cappelli MÚSICA Luis Enríquez Bacalov SO Vittorio De Sisti, Venancio Biraschi INTERPRETACIÓ Maurice Ronet Paul Vallier, Claudia Mori Lisa Oldstein, Ángel Aranda Gunther, María Asquerino Colette, Amedeo…

A divuit anys 1949 s’incorporà al Club Atlètic Ibèria fou membre de la junta directiva d’aquesta associació durant 32 anys i president del 1966 al 1981 Aquest any passà a ocupar la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol, presidida per Antoni Guasch, al qual succeí l’any 1989 Donà un fort impuls a aquesta organització i a la selecció catalana de futbol, per a la qual buscà rivals i partits internacionals Creà la Primera Divisió Catalana i la Copa Generalitat des del 1993, Copa Catalunya, i el 1992 fou nomenat membre de la Federació Espanyola L’any 2001 acabà el mandat…

Jugador del Poble Sec i del Centre d’Esports Sabadell, posteriorment fou delegat federatiu de la Federació Catalana de Futbol L’any 1964 inicià la carrera periodística a Tele/eXpres , i dos anys després ingressà a Mundo Deportivo , on es dedicà durant trenta-tres anys a la divulgació del futbol de base, i fou un pioner en aquesta matèria Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 i el Trofeu Husa a la divulgació periodística esportiva 1996 Publicà diversos llibres El ayer y hoy del fútbol catalán 1976, Día a día una recopilació dels partits del Futbol Club Barcelona…

D’una família de joiers de la Vila, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, on fou professor fins que es jubilà 1962-92, i a l’Escola Superior de Belles Arts de València, on rebé la influència de l’obra de Joaquim Sorolla Colorista amb forts gruixos de textura, seguí, sense sortir mai de la figuració, diverses tendències, amb algunes de més constants, com la de figures sòbries i estilitzades i la d’un cert impressionisme on s’acumulen les notes del tipisme illenc A mitjan anys seixanta fou un dels integrants del grup Puget, amb Vicent Calbet, Vicent Ferrer i Guasch i Antoni…

Es manifesta principalment a les cançons i a les rondalles, però també als adagis la revista “Ibiza” publicà un refranyer, les endevinetes n'hi ha una collecció de l’Institut d’Estudis Eivissencs, etc Les rondalles han estat recollides per Joan Castelló i Guasch També n'ha publicada alguna Isidor Macabich i Llobet a Costumbrismo , on l’autor ha aplegat els seus estudis sobre el cançoner, amb diverses sèries de romanços tradicionals el de les germanes captives és el més original, mentre que el d’en Rodriguet és l’únic de tema cidià dels Països Catalans, religiosos, etc, com també…

El 1853 Manuel Milà i Fontanals publicà a la Gaceta de Barcelona una vintena de rondalles infantils, incloses el mateix any a les seves Observaciones sobre la poesía popular , però el primer que es dedicà d’una manera seriosa a recollir i a estudiar la rondallística catalana fou Francesc Maspons i Labrós, sobretot a la sèrie Lo Rondallayre 1871-85, seguit per Pau Bertran i Bros, del qual cal destacar El Rondallari català , publicat pòstumament el 1909 per Ramon Miquel i Planas Entre altres collectors de rondalles al Principat, cal esmentar els noms de Jacint Verdaguer i…

Patí algunes intermitències l’any 1974 no es feu, i s’aturà de nou a partir del 1995 L’any 2011 es reprengué amb un caràcter més popular i escolar, amb la collaboració de l’Escola Cèsar August i el Consell Esportiu del Tarragonès, a la mateixa zona del Parc del Francolí on havia tingut lloc l’última edició de la primera època 1995 L’any 1969 se celebraren les dues primeres edicions, una al gener guanyada per Mariano Haro i una altra al desembre Josep Molins Fins el 1989 es corregué gairebé sempre al voltant del camp del Nàstic, i del 1990 al 1993, a la Rambla Nova de Tarragona A l’historial…

Conté dues colleccions, una d’art, centrada en la pintura catalana, i una d’arqueològica, dedicada als jaciments ibèrics de la ciutat La collecció artística, la més extensa amb gairebé 2000 peces, comprèn obres des de l’any 1875 fins a l’actualitat És especialment important en el període de postguerra Els artistes més destacats són F Galofre Oller, Dionís Baixeras, Joan Llimona, Ignasi Mallol, Manolo Hugué, Joaquim Sunyer, Enric Casanovas, Pere Pruna, Josep M Mallol Suazo, Josep Amat, Josep Busquets, Jaume Mercadé, Antoni Tàpies, Ramon Rogent, Josep M de Sucre, Apelles Fenosa, Jordi Mercadé,…

S’inicià en classe optimist al Club Nàutic d’Arenys de Mar Quedà en sisena posició al Campionat d’Europa de classe optimist 1989 i primer en la Copa d’Espanya d’optimist 1990 Posteriorment començà a competir en classe 420 i europa Fou campió de Catalunya i de la Copa d’Espanya en classe 420, juntament amb Albert Vallès 1993, i campió d’Espanya 1994 en la mateixa classe Es proclamà campió de Catalunya per equips en classe europa 1994, 1995 juntament amb Francesc Basacoma, Maria Martínez i Xavier Soler, i el 1997 aconseguí el mateix títol amb Francesc Basacoma, Xavier Soler i Àlex Roig Obtingué…