Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
Bartolomé Ramos de Pareja
Música
Compositor andalús.
Professor de música a Salamanca, passà més tard a Bolonya, on publicà la seva obra teòrica Musica practica 1482, on atacava el sistema de Guido d’Arezzo i que despertà polèmiques durant més de cinquanta anys Més tard passà a Roma, on preparà un altre tractat, Musica theoretica, que s’ha perdut
Joshua Angrist

Joshua Angrist
© National Bureau of Economic Research
Economia
Economista nord-americà.
Llicenciat en economia per l’Oberlin College d’Ohio 1982 i doctor en economia 1989 per la Universitat de Princeton Ha estat professor a les universitats de Harvard fins el 1991 i Jerusalem 1991-96 i, des del 1998, és professor d’economia al Massachusetts Institute of Technology MIT de Boston, on imparteix econometria i economia laboral És membre del National Bureau of Economic Research, l’IZA - Institute of Labor Economics, l’American Academy of Arts and Sciences, l’American Economics Association, l’American Statistical Association i l’Ecometric Society Ha estat editor de les revistes…
Antoni Amiguet
Metge.
Exercí a Barcelona, on fou professor de l’Estudi General de Medicina Inicià l’ensenyament lliure de la cirurgia 1490 en competència amb l’estudi oficial Escriví, conjuntament amb el cirurgià Joan Valls, i edità un comentari al tractat sobre les ferides de Guiu de Chaulhac Lectura sobre lo tractat segon del R Mestre Guido lo qual tracta de apostemas en general 1501
Antonio Rodríguez Baciero
Música
Pianista i musicòleg espanyol.
Estudià al Conservatori de Madrid fins l’any 1954 Posteriorment ho feu a l’Acadèmia Chigiana de Siena amb Guido Agosti i a Viena amb Paul Badura Skoda, Alfred Brendel i Jörg Demus, entre d’altres S’ha especialitzat en la música espanyola per a teclat, i especialment en l’obra d’Antonio de Cabezón, de qui ha editat diverses partitures i n’ha realitzat nombrosos enregistraments amb diferents instruments de teclat
Il Guercino
Pintura
Nom amb què és conegut Giovanni Francesco Barbieri, pintor italià.
Deixeble de L Carracci i influït pels pintors venecians, utilitzà els forts contrasts lumínics Cridat a Roma 1621 per Alexandre Ludovisi —Gregori XV—, assolí un dels moments més interessants de la seva carrera L’Aurora Roma, Casino Ludovisi El seu estil es decantà a poc a poc vers un cert classicisme mancat d’interès La influència acadèmica restà en ell fins a la mort, malgrat una etapa de contacte amb la manera de Guido Reni
Eduardo Ogando
Música
Compositor argentí.
Estudià piano amb Rafael González, composició amb Gilardo Girardi i direcció d’orquestra amb Mariano Drago a l’Escola Superior de Belles Arts de la Universitat Nacional de La Plata El 1954 s’establí a Roma, on fou alumne de Goffredo Petrassi i Guido Turchi Entre les seves obres destaquen les Variaciones , per a orquestra 1953, Concierto , per a violí i orquestra, Oda , per a baríton, sobre un text d’E Rostand, i Concertino , per a piano i orquestra
escola siciliana
Literatura
Moviment poètic en vulgar que es desenvolupà durant el segle XIII a la cort de Frederic II i dels seus fills.
El nom li fou donat per Dant De vulgari eloquentia i es justifica tant per l’origen de molts dels seus poetes com pel llenguatge, bàsicament sicilià, bé que ennoblit per la influència de les cultures provençal i llatina Són notables Odo della Colonne, Guido delle Colonne, Pietro delle Vigna, Giacomino Pugliese, Iacopo d’Aquino, etc Llur poesia, si bé no manca de motius personals, s’inspira en la lírica provençal, tant en la forma com en el contingut temàtica de l’amor cortès
Pasqual III
Història
Nom adoptat per l’antipapa Guido da Crema (1164-68).
Partidari de l’emperador Frederic I Barba-roja, a la mort d’Adrià IV 1159 cooperà a l’elecció de l’antipapa Víctor IV , després de la mort del qual el representant imperial Reinald de Dassel el féu elegir papa Canonitzà Carlemany a Aquisgrà 1166 i coronà a Roma l’emperadriu Beatriu 1167
ars dictandi
Història
Títol genèric dels tractats de retòrica epistolar utilitzats a les cancelleries i notaries medievals, especialment del segle XI al XV.
Contenien regles i exemples formularis i concernien la salutació salutatio , el preàmbul arenga i l’elocució elocutio o cos del document, amb preceptes sobre gramàtica, construcció, figures retòriques, sentències i el cursus o cadència La tradició oral remuntava a Cassiodor i tenia arrels ciceronianes D’ençà que Alberto di Mora, després papa Gregori VIII, ho posà per escrit, influí en totes les cancelleries Entre els més divulgats hi ha els de Guido Faba, Lorenzo d’Aquileia, Conradus de Mure, Ludolfus de Hildesheim i Pietro della Vigna, influent encara en la cancelleria…
Cristóbal Escobar
Música
Teòric castellà.
Molt probablement estudià a la Universitat de Salamanca Fou l’autor del tractat Introducción muy breve de canto llano Salamanca, ~1490-91, la seva única obra coneguda Es tracta d’un dels primers tractats de cant pla difosos mitjançant la impremta L’obra, molt elemental, és de marcat caràcter didàctic i només ocupa vuit pàgines S’hi exposen, molt breument, els principals elements de la teoria i la pràctica del cant gregorià Escobar es basà per a la seva redacció en els criteris d’autoritats com Guido d’Arezzo
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina