Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
Marià Grandia i Fígols
Lingüística i sociolingüística
Eclesiàstic i filòleg.
Conegut pel nom de Marià Grandia i Fígols, en realitat es deia Marià Grandia i Soler Fou catedràtic de l’Institut de Còrdova Participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana És autor d’una Gramàtica etimològica catalana 1901, de Fonètica semítico-catalana 1903, de Gramàtica preceptiva catalana 1905 i de Formació de la paraula catalana 1906 Tot i la seva gran erudició publicà una quinzena de gramàtiques, entre d'altres, una d'hebrea, les seves propostes en qüestions normatives foren considerades extravagants, cosa que el distancià del nucli dels lingüistes que constituïren el…
Vicent Galcerà i Alapont
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Deixeble precoç de Ravanals i d’ Hipòlit Rovira El 1750 anà a Madrid, i després treballà per al capítol de la catedral de Toledo Féu els gravats Espectacle de la natura, La monarquia hebrea, Escola del cavall , una collecció de làmines per a la Real Fábrica de los Cinco Gremios El 1762 esdevingué individu de mèrit de l’Academia de San Fernando De nou a València, gravà una Puríssima — còpia de Joanes — , i una altra per al llibre de les Ordenanzas de la Real Maestranza de Caballerías , i els retrats del comte d’Aranda 1768 i de Joan Baptista Cervera, bisbe de Canàries D’excellent…
Bubastis
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Egipte faraònic, uns 87 km al NE del Caire.
La forma grega Bubastis i l’hebrea Pibeseth deriven del nom egipci Pr-B3st ‘Temple de Bastet’ Correspon a l’actual Tell Basta Capital del nomós XVIII del Baix Egipte i ciutat molt antiga, no tingué cap paper rellevant fins a la dinastia XXII, quan fou la seu dels sobirans libis Recuperà en part la seva importància amb la dinastia XXX, però per poc temps Especialment famós era el festival que hi era celebrat cada any en honor de la deessa Bastet Les excavacions de Naville per compte de l’Egypt Exploration Fund, han lliurat un bon nombre de materials actualment al Caire i a…
Calila i Dimna
Títol de la versió àrab d’una col·lecció d’apòlegs d’origen indi, alguns dels quals coincideixen amb diverses faules del Panchatantra
.
La collecció fou traduïda al s VI del sànscrit al pahlavi , i Ibn al-Muqaffa’ en féu aquesta versió àrab al s VIII, la qual serví de base a les nombroses traduccions posteriors, com la persa, la siríaca, la grega, l’hebrea i la castellana El text hebreu fou traslladat al llatí al s XIII per Giovanni da Capua, i d’aquesta versió en sorgiren d’altres de redactades en diverses llengües europees D’intenció moralitzant i didàctica, la majoria dels apòlegs són protagonitzats per animals que representen situacions humanes Tingué un ressò extraordinari en tota la literatura fabulística…
Antoni Serra i Oliveres
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf.
Estudià filosofia i grec a la Universitat de Barcelona Treballà a les impremtes Verdaguer i Torner El 1837, anà a París, on treballà en uns magatzems i perfeccionà l’ofici El 1839 s’establí a Barcelona, on fou regent de la impremta Brusi, fins el 1846 en què marxà a Madrid Emprengué un gran viatge per mar per motius de salut, i residí a l’Argentina, a Buenos Aires Hi reprengué la seva activitat en l’àmbit tipogràfic de l’edició i fou fundador de “La Ilustración Argentina” Posteriorment, s’establí a Xile, a Valparaíso, on fou nomenat director del “Diario Republicano” El 1859 tornà a Barcelona…
Baḥya ben Yosef ibn Paquda
Filosofia
Judaisme
Filòsof hebreu.
Sembla que visqué a la cort dels Banū Hūd de Saragossa, on exercí el càrrec de jutge de la comunitat hebrea Escriví, en àrab, un tractat eticomoral, Kitāb al-hidaya ilā farā'id al-qulūb ‘Llibre de la guia sobre els deures dels cors’, dividit en deu seccions o capítols, el qual constitueix un exponent important del corrent neoplatònic de l’època Aquesta obra assolí ràpidament una gran fama i fou aviat traduïda a l’hebreu per Yehudà ibn Tibbon 1160, ultra una altra versió de Yosef Quimhí La traducció fou més coneguda amb el títol abreujat de Hobot ha-lěbabot ‘Els deures dels cors’…
Vicent Nadal i Sanxo
Historiografia catalana
Eclesiàstic.
Prengué l’hàbit dominicà el 1604 i fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València S’interessà, igualment, per les llengües llatina, grega, hebrea i àrab, i també per la teologia Escriví diversos volums en llatí sobre la història de l’orde de Sant Domènec i un tractat sobre geografia Tratado de geographía , conservat actualment a la Biblioteca Universitària de València, núm 1523 del catàleg de Gutiérrez del Caño, que també restà manuscrit Tampoc no arribaren a les premses dos treballs seus en castellà Historia del Real Convento de Predicadores de la ciudad de…
Abraham Zvi Idelsohn
Música
Musicòleg i compositor lituà d’origen jueu.
Fou educat com a cantor en la música tradicional jueva a Filzburg Posteriorment estudià a Berlín i a Leipzig Visqué una temporada a Jerusalem 1906-21, on es dedicà plenament a la recerca de la música hebraica El 1910 fundà el primer Institut de Música Hebrea i el 1914 publicà el primer dels deu volums de Theasaurus of Hebrew-Oriental Melodies , obra completada el 1932 El 1922 es traslladà als EUA, on ensenyà a la Universitat de Cincinnati 1922-30 i, des del 1924, al Hebrew Union College , de la mateixa ciutat La seva investigació destaca pel descobriment de les comunitats jueves…
llibre de les Cròniques
Llibre de l’Antic Testament, conegut també per llibre dels Paralipòmens.
Anomenat dibrē ha-yāmim ‘Història dels temps’ per la versió hebrea, παραλειπόμενα als Setanta i Paralipomena a la Vulgata en el sentit de “coses omeses en els llibres anteriors”, el nom de Cròniques prové de sant Jeroni Ofereix una visió de conjunt de gairebé tota la història d’Israel, des d’Adam fins a l’edicte de Cir 338 aC, reprodueix escrits anteriors, especialment de Samuel i dels Reis, i hi afegeix tradicions orals El nucli original, escrit probablement vers el s III aC, fou enriquit més tard amb algunes seccions, i la versió alexandrina dividí l’obra en dos llibres De…
Robert Yisrael Aumann
![](/sites/default/files/media/FOTO/Robert_Yisrael_Aumann.jpg)
Robert Yisrael Aumann
© Sasson Tiram
Economia
Matemàtic i economista israelià.
El 1938 la seva família emigrà als EUA El 1955 es doctorà en matemàtiques al Massachusetts Institute of Technology, i l’any següent emigrà a Israel, on es nacionalitzà Ha estat catedràtic de la Universitat Hebrea de Jerusalem de 1968 a 2000, i actualment n'és professor emèrit Ha estat professor visitant de diverses universitats nord-americanes Stanford, Princeton, Yale, i Berkeley, entre d’altres L’any 2005 li fou atorgat el premi Nobel d’economia, que compartí amb Thomas Schelling, per la seva aportació a la teoria dels jocs, en les quals formalitzà matemàticament situacions de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina