Resultats de la cerca
Es mostren 1630 resultats
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…
quarta trebel·liànica
Dret civil català
Facultat de què gaudeix l’hereu gravat de fideïcomís de poder percebre una quarta part dels béns relictes pel fideïcomitent, que resten per tant exclosos del gravamen fideïcomissari.
Sols pot detreure-la l’hereu fiduciari que adquireixi en primer lloc l’herència fideïcomesa i practiqui el degut inventari de l’herència, i sempre que el testador no li hagi prohibit la seva detracció La quarta trebelliànica sols es dóna en els fideïcomisos ordenats en testament, i no quan es tracta d’un fideïcomís establert en heretament a favor dels contraents o heretament mutual
benefici d’inventari
Dret civil
Facultat concedida a l’hereu de no respondre de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb els seus béns, sinó únicament amb els béns de l’herència.
Aquest benefici és d’una importància cabdal en els sistemes successoris de base romana, en els quals l’acceptació pura i simple de l’herència comporta que l’hereu hagi de respondre amb els béns propis si l’actiu de l’herència no supera el passiu Per tal d’evitar aquest inconvenient, i també perquè les herències restin vacants davant aquest risc, els ordenaments jurídics moderns que s’inspiren en l’ordenament jurídic romà, entre ells el català, han conservat el benefici d’inventari La declaració de voler acceptar l’herència a benefici d’inventari es pot fer davant de notari o per…
falcídia
Dret català
Quarta part de l’actiu hereditari líquid a què com a mínim té dret l’hereu gravat amb llegats, encara que aquests arribessin a superar-ne les tres quartes parts.
Aquesta institució fou establerta en dret romà per tal d’evitar que l’hereu rebutgés l’herència en el cas que els llegats n'absorbissin la major part del valor i en resultés una successió intestada, i restà incorporada al dret català Figura en les compilacions vigents de dret català i balear Mallorca i Menorca És compatible amb la quarta llegítima
dret de casa
Dret català
Costum vigent a les zones rurals catalanes que fa que els fills puguin, en cas de necessitat, tornar a la casa pairal i obtenir de l’hereu —llur germà— taula i aixopluc.
Aquest anomenat “dret” no té sanció legal, però és una convicció arrelada per tal com hom no considera trencada la continuïtat familiar per la mort del cap de la casa És considerat extingit respecte al fill que reclama de l’hereu el pagament de la llegítima
curador de l’herència jacent
Dret
Persona designada pel jutge, a instància de l’hereu cridat pel causant quan aquest no ha nomenat marmessor amb facultat per administrar, amb la finalitat de representar i administrar l’herència quan aquesta és sense titular.
La manca d’acceptació provoca que l’herència sigui vacant o jacent, segons la terminologia heretada del dret romà, perquè segons el sistema successori català és necessària l’acceptació per tal que el cridat es convertixi en hereu
tsarévitx | tsarevna
cohereu | cohereva
Hereu ensems amb un altre o amb altres.