Resultats de la cerca

Mercat agrícola i centre comercial cotó, blat, moresc, sal, opi Manufactures sabó, sabates, estampats i tints cotó, llana, productes farmacèutics i instruments musicals violes i tam-tams Entroncament ferroviari Considerada una de les ciutats santes de l’Indostan, és centre de pelegrinatge Ajmer fou fundada pels chāhamāna o chauhān, seu d’aquesta dinastia hindú L’any 1025 fou saquejada per Maḥmūd de Ghaznī Més tard esdevingué residència favorita dels emperadors mogols Tingué una mesquita important i rica

Aquest mapa consta de dues parts en primer lloc s’ha centrat l’atenció en el territori de l’actual estat indi, en el qual hem destacat la divisió per regions o estats federats És important distingir entre el que és l’Índia històrica i l’Índia política Històricament parlant, l’Índia inclou els territoris que avui formen els estats del Pakistan i Bangladesh En el moment de la descolonització de l’Índia 1947, després d’episodis de violència sagnant entre musulmans i hindús, la Gran Bretanya va optar per la separació de territoris en funció de la majoria religiosa El Pakistan es va fundar com a…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, està especialitzat en medicina de muntanya Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, al Karakoram Gasherbrum II, 1980, i K2, 1988, als Andes del Perú 1981 i a l’Himàlaia Manaslu, 1982 Everest, 1983, 1985 Lhotse Shar, 1984, 1987 Cho Oyu, 1992, Annapurna I, 1999 Subdirector de l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya, formà part del comitè organitzador del Congrés Mundial de Medicina de Muntanya i Fisiologia d’Altitud Barcelona, 2002

S’inicià a les muntanyes d’Atxarte i el 1977 assolí el cim del Noshaq 7492 m, a l’Hindu Kush A mitjan anys vuitanta del segle XX, entrà en contacte amb l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i participà en expedicions al Lhotse Shar 8400 m els anys 1984, 1987 i 1990, i al Makalu 8463 m el 1991 Fent cordada amb Carles Vallès, completà escalades d’envergadura, com les primeres ascensions estatals al Lhotse Shar 1990 i al pilar oest del Makalu 1991, on perdé la vida durant el descens

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya i del Foment Excursionista de Barcelona Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME, ha estat instructor d’esquí i d’alpinisme de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i de l’Escola Espanyola d’Alta Muntanya EEAM Ha dirigit expedicions al Kurdistan 1973, Kenya 1974, als Andes del Perú 1976, Saraghrar Hindu Kush, 1975 i 1977, i ha format part d’expedicions al Dhaulagiri Himàlaia, 1979, a l’Ama Dablam Himàlaia, 1981, a l’Ahaggar 1983 i a Grenlàndia 1985

Fou membre del Club Excursionista Pirenaic, del Centre Excursionista de Catalunya i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Feu nombroses escalades als Pirineus, entre les quals cal esmentar la primera hivernal als seracs del Petit Vinhamala, la segona hivernal al corredor de Gaube del Vinhamala i la primera estatal a l’esperó dels Esparrets al Mont Perdut Participà en expedicions a l’Alpamayo, als Andes del Perú 1972 a l’Atles 1973 al Saraghar, a l’Hindu Kush 1975, 1977, i en el primer intent català de l’Everest 1982

Aquesta fórmula matrimonial és freqüent a la meitat septentrional de l’Índia, on s’integra als plantejaments generals de l’estructura de castes Així, dins la ideologia hindú clàssica, la dona és entesa com un do que s’atorga a un ésser superior, juntament amb múltiples regals que són donats al nuvi i a la família receptora No obstant això, ni tan sols a l’Índia és una pràctica constant, ja que implica una asimetria matrimonial i econòmica que la desestabilitza Per això s’alterna amb períodes d’endogàmia i isogàmia —que tampoc no resulten, però, gaire estables—

Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i membre actiu del Grup d’Alta Muntanya i Escalada, fou professor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya des del 1967 Participà en expedicions als Andes de Bolívia 1969, l’Hindu Kush Afganistan, 1973, l’Himàlaia 1976, 1980, l’Ahaggar 1984, l’Atles 1987, Indonèsia 1990, on aconseguí la primera ascensió estatal a la Piràmide de Carstensz i el Ruwenzori 1993 És coautor del llibre Arreu de les muntanyes De Montserrat al Makalu 1983, autor d’ El plaer de l’escalada 2003 i collaborador de la revista Vèrtex

S’inicià en el Club Excursionista de Gràcia i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE els anys setanta Presidí la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya 1973-76 Realitzà ascensions als Pirineus i els Alps i expedicions a l’Atles 1968, l’Iran 1971, l’Àfrica oriental 1976, l’Hindu Kush 1977 i Grenlàndia 1978 Assolí el Gasherbrum II 1980, juntament amb Pere Aymerich, per primer cop a l’Estat Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1968 Morí quan intentava ascendir al Manaslu

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1975 Durant els anys setanta realitzà escalades de dificultat, com la primera ascensió hivernal per la via Toni-Gallifa de la cara sud de la Maladeta 1977, juntament amb Enric Ribot i Ricard Vila, amb qui el mateix any repetí la via CADE a la Paret d’Aragó a Mont-rebei Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, als Andes del Perú, on amb Jordi Pons escalà la paret oest del Yerupaja sud 1978 L’any 1982 fou integrant de la primera expedició catalana a l’Everest