Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Jevgenij Aleksandrovic Mravinskij
Música
Director d’orquestra rus.
Estudià piano i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal fins el 1931 Entre el 1921 i el 1930 exercí com a pianista a l’Escola de Ballet de la mateixa ciutat El 1931 fou nomenat segon director d’orquestra del Teatre Kirov, i l’any següent, primer director El 1938 guanyà una oposició per a la plaça de director musical de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, amb la qual desenvolupà la seva carrera durant gairebé cinquanta anys i que convertí en una de les millors orquestres del món, aplaudida arreu al llarg de nombroses gires de concerts i d’enregistraments fonogràfics…
Stanislaw Skrowaczewski
Música
Compositor i director d’orquestra polonès.
Es formà a la seva ciutat natal, a Cracòvia i a París, on estudià amb N Boulanger i A Honegger Ferit a les mans durant la guerra, hagué de renunciar a una prometedora carrera de pianista i es concentrà en la composició i la direcció Dirigí successivament les orquestres filharmòniques de Breslau 1946-49, Katowice 1949-54 i Cracòvia 1954-56, i el 1956 guanyà el Concurs Internacional de direcció de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, gràcies al qual assumí la direcció de l’Orquestra Nacional de Varsòvia fins el 1959 G Szell el convidà a dirigir l’Orquestra de Cleveland, i això fou…
Luc Ferrari
Música
Compositor francès.
Deixeble d’A Honegger, O Messiaen i A Cortot a l’Escola Normal de Música de París 1946-54, les seves primeres obres foren escrites en un llenguatge marcadament atonal, estil que després abandonà per explorar noves possibilitats expressives Fou membre fundador del Groupe de Recherches Musicales 1958 i professor de composició a Colònia i a Montreal durant els anys seixanta Realitzà films, espectacles teatrals i també programes de ràdio Com a compositor, el seu objectiu fou sempre qüestionar la natura de l’art La seva música, reflex d’una particular visió del món, revela un sentit…
Héctor Alberto Tosar Errecart
Música
Compositor, director i pianista uruguaià.
Estudià piano amb G Kolischer, harmonia amb J Tomás Mújica i composició i instrumentació amb L Baldi L’any 1946, gràcies a una beca de la Fundació Guggenheim, anà als Estats Units, concretament a Tanglewood i Vermont Entre els seus mestres tingué A Copland composició i S Koussevitzky direcció d’orquestra Més tard, amb una beca del govern francès, estudià composició amb D Milhaud i J Rivier al Conservatori de París També fou alumne de l’Escola Normal de Música de la capital francesa, on cursà composició amb A Honegger i direcció d’orquestra amb P Fournet i E Bigot En tornar al seu país, fou…
Salabert
Música
Família d’editors de música francesos.
Édouard Salabert Londres 1838 - París 1903 fundà l’empresa a París el 1878 El seu fill Francis París 1884 - regió de Shannon, Irlanda 1946 prengué el relleu al capdavant del negoci patern el 1901 Durant els primers temps edità abundant música lleugera -com ara cançons de M Chevalier i M Dietrich-, música per al cinema, jazz i operetes Aquest material proporcionà grans beneficis a l’empresa, que progressivament començà a diversificar la seva oferta amb música clàssica i contemporània i material didàctic Així, per exemple, es publicaren obres de G Auric, A Honegger, F Mompou i D…
Pierre Fournier

Pierre Fournier
© Fototeca.cat
Música
Violoncel·lista francès.
Inicià els estudis de piano amb la seva mare, però hagué d’abandonar aquest instrument a causa d’un atac de poliomielitis i començà a estudiar violoncel Fou alumne del Conservatori de Música de París i deixeble de Gerard Hekking i Paul Bazelaire Substituí Pau Casals en el trio que formava amb Jacques Thibaud i Alfred Cortot Posteriorment actuà amb Henryk Szeryng i Wilhelm Kempff Del 1937 al 1939 fou professor de l’Escola Normal de Música de París, i del 1941 al 1949, del Conservatori de Música de la mateixa ciutat L’any 1948 feu la seva primera gira pels Estats Units El seu…
,
Jacques François Antoine Ibert
Música
Compositor francès.
Vida Rebé la primera formació musical dels seus pares Començà els estudis d’art dramàtic i a vint anys ingressà al Conservatori de París, on estudià amb E Pessard harmonia, A Gédalge contrapunt i fuga i P Vidal composició Després de participar en la Primera Guerra Mundial, el 1919 guanyà el Premi de Roma amb la seva cantata Le poète et la fée Durant la seva estada a la Villa Medici compongué les seves primeres obres importants La ballade de la geôle de Reading 1920, Escales 1922 -ambdues per a orquestra- i Histoires 1922, per a piano De tornada a França, aconseguí renom amb les obres…
Societat Internacional per a la Música Contemporània
Música
Entitat creada el 1922 a Salzburg.
Els seus fundadors -entre els quals hi havia A Webern, B Bartók, A Honegger, P Hindemith, D Milhaud i Z Kodály- tenien com a objectiu promoure la música contemporània, fos quin fos el país de procedència Per tal dho organitzaren una sèrie de festivals, el primer dels quals tingué lloc el 1923 Al principi es limitaren a la música de cambra, però el 1926, ja incloïen diversos gèneres Al llarg dels anys, molts països crearen les seves pròpies seccions, entre les quals hi havia la catalana i l’espanyola, que els representaven en el festival anual El 1936, l’edició se celebrà a…
Karel Husa
Música
Compositor nord-americà d’origen txec.
Estudià al Conservatori de Praga amb Jaroslav Rídký composició i Václav Talich direcció Del 1946 al 1951 estudià becat a París amb Nadia Boulanger i Arthur Honegger L’obra que li donà fama a Europa fou el Quartet de corda núm 1 1948 Visqué a París fins el 1954 i allà escriví, entre altres peces, Portrait , per a orquestra de cambra, i la Simfonia núm 1 , totes dues del 1953 Després dirigí l’orquestra de la Universitat de Cornell, d’on fou professor del 1954 al 1992 Exercí també de director de l’Orquestra de Cambra Cayuga de l’Ithaca College Nova York del 1977 al 1984 El 1969 rebé el Premi…
Iannis Xenakis

Iannis Xenaquis
© Friends of Xenakis Association
Música
Compositor grec naturalitzat francès.
Rebé una formació musical variada i irregular Participà en la resistència contra els nazis 1941-44 Acabada la guerra, i un any després d’haver conclòs els estudis d’arquitectura a l’Institut Politècnic d’Atenes 1946, hagué de fugir de Grècia a causa de la seva adscripció a l’ELAS Establert a París, treballà a les ordres de Le Corbusier fins el 1959, i dissenyà diverses sales de concerts i auditoris, només un dels quals, el Diatope , s’arribà a construir 1977 A París refermà també la seva formació estudiant amb Honegger, Milhaud i Messiaen Els anys 1955-66 collaborà estretament en les…