Resultats de la cerca
Es mostren 243 resultats
Lliga del Bé Públic
Història
Nom sota el qual s’agruparen els grans feudataris revoltats contra Lluís XI de França.
Propugnaven la disminució dels imposts i llur intervenció en la direcció de la política, les finances, l’exèrcit i l’administració Com a cap elegiren Carles, duc de Berry, germà de Lluís XI La gran noblesa entrà en la coalició, però aquesta no trobà suport en la mitjana noblesa ni en la petita, en el clericat ni en l’alta burgesia, i el poble els fou hostil El duc de Borbó, Joan II, obrí les hostilitats març del 1465 A Montlhéry 16 de juliol, s’enfrontaren, en una batalla indecisa, les forces del rei i les del comte de Charolais futur Carles el Temerari, i aquest no pogué entrar…
Sanç VI de Navarra
Història
Rei de Navarra (1150-94), és el primer que adoptà aquesta denominació en comptes de rei de Pamplona.
Fill i successor de Garcia VI i de Margarida Lluità contra castellans i aragonesos i s’alià amb uns i altres per tal de no ésser absorbit per cap d’ells Els conflictes s’iniciaren arran del tractat de Tudellén 1151, en el qual Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella acordaren de repartir-se el regne navarrès Gestionà el matrimoni de la seva germana Blanca amb l’infant castellà Sanç el futur Sanç III i signà la pau amb Castella Sòria, 1153 Les hostilitats foren represes durant el regnat de Sanç III de Castella Malgrat la treva de deu anys signada amb Alfons VIII de Castella…
Agustí Bernaus i Serra
Cristianisme
Bisbe missioner caputxí.
Encoratjat pel caputxí Melcior de Tivissa, el 1882 s’embarcà cap a Amèrica, junt amb Fidel de Montclar i altres joves S'uní als caputxins catalans d’Ibarra Equador Ordenat el 1889, fou successivament custodi provincial de Colòmbia 1902-06, amb residència a Túquerres, i superior del convent de Cartago 1906-13, a Costa Rica, on se significà heroicament quan la ciutat es veié assolada pel terratrèmol de l’any 1910 assistí els damnificats i reconstruí l’església i el convent El 1913, Pius X el nomenà vicari apostòlic de Guam Illes Filipines, i el setembre del mateix any fou consagrat bisbe al…
crim de guerra
Dret internacional
Acte contra les lleis, els acords o els costums de guerra.
Aquesta figura delictuosa és recollida en tots els codis militars i, fins i tot, en determinats codis penals comuns La plasmació en codis de compliment internacional, però, no començà fins a la segona meitat del segle XIX Els acords de la convenció de Ginebra 1864 recollien codis de conducta sobre ferits i malalts en campanya El 1899 i el 1907 s’hi afegiren les convencions de la Haia sobre la prohibició de determinats mètodes bèllics i armes La convenció de Ginebra del 1949 ratificada per tots els estats membres de les Nacions Unides i els quatre protocols addicionals del 1977, recollien la…
treva
Dret internacional
Cessació temporal d’hostilitats entre enemics que estan en guerra, per conveni dels caps d’estat o llurs delegats.
Són de caràcter general i sovint de llarga durada
forces militars de l’ONU

Cascos blaus de l’ONU desplegats a Croàcia a la fi de la guerra dels balcans
© Fototeca.cat-Corel
Militar
Forces militars creades d’acord amb l’article 43 de la Carta de l’Atlàntic.
Són conegudes amb el nom de cascs blaus pel color del casc que empren Constitueixen un cos a part de les forces militars de cada estat i de les dels blocs NATO, Pacte de Varsòvia, etc Pertanyen a exèrcits de països no compromesos i que no hagin estat mai colonitzadors l’Índia, el Brasil, Tunísia, Irlanda, Suècia, el Canadà, etc La necessitat d’executar els acords presos en l’Assemblea General o Consell de Seguretat fa que la intervenció militar de l’ONU hagi adoptat diverses formes supervisió de treves, operacions de policia, etc Els primers observadors militars foren enviats el 1949 a…
Ramon I dels Baus
Història
Magnat occità, cap de la família provençal dels Baus.
Casat amb Estefania, germana de Dolça de Provença, la muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, visqué en bones relacions amb el seu cunyat -l’acompanyà en l’expedició a Mallorca 1114- i aquest li donà la senyoria de Berra Nomenat, però, Berenguer Ramon 1131 comte de Provença, Ramon I dels Baus s’uní, el 1142, al partit del comte de Tolosa Alfons Jordà i dels comtes de Focalquer per reclamar una part de l’herència provençal Per tal de donar a la seva causa una aparença de legitimitat, el 1145 aconseguí de l’emperador Conrad III la concessió de certs privilegis senyorials i la confirmació…
Castell de Cabdella (la Torre de Cabdella)
Art romànic
L’any 1178 Ramon de Cabdella i la seva muller Anglesa donaren a la comanda templera de Montsor “ illas nostras estivas integriter quas habemus in termino Capdele et in Filida ” com també el “ castrum Podii Capdele cum villa et hominibus et cum omnibus suis terminis ” Aquesta primera notícia fa suposar que el castell es devia trobar en el lloc conegut antigament com a Puig de Cabdella, l’actual Espui Una carta reial del desembre del 1259 ens permet conèixer que Bernat de Cabdella havia fet costat al vescomte de Cardona i al comte Àlvar d’Urgell en la rebellió i les hostilitats…
Dalmau de Mur i de Cervelló
Història
Cristianisme
Política
Prelat, promotor de les arts i polític.
Germà d’Acard Fou rector de Valls i canonge de Girona almenys des del 1399 Durant l’interregne es decantà per la candidatura de Jaume d’Urgell Nomenat bisbe de Girona 1415-19, decidí la construcció de la volta única de la catedral, després d’escoltar el parer de dotze tècnics i de decidir-se contra el parer de la majoria encarregà l’obra a Guillem Bofill El 1418 anà a Roma com a ambaixador d’Alfons el Magnànim Promogut arquebisbe de Tarragona 1419-31, desplegà una gran activitat, tant en l’aspecte religiós com en el polític inaugurà l’altar major de la catedral i convocà un concili provincial…
Castellfabib
Castellfabib
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella i Aragó (La Cruz de los Tres Reinos).
El terme, molt accidentat, és travessat de NW a SE pel riu Ebrón, afluent del Túria, el qual en forma el límit oriental L’àrea no conreada ocupa unes 4 500 ha 50% del total L’agricultura és a les zones pròximes a les valls dels rius al regadiu hom conrea arbres fruiters pomeres, hortalisses i cereals al secà predominen els cereals La ramaderia és important, i també hi ha apicultura La vila 92 h 2006, 927 m alt és a la dreta del riu Ebrón a l’oest, damunt un turó, s’alcen les restes de l’antic castell islàmic refet en part pels carlins el 1835, fou enderrocat de nou per les forces…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina