Resultats de la cerca

Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi i un simbolisme i un llenguatge característics Participà en el primer Saló dels Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Fou l’ànima de les revistas “Xut” 1922-36 i “El Once” 1945-65, que dirigí des del 1954 Creà l’efímer “El Senyor Canons” 1925 i 1930 Collaborà, entre altres publicacions, a “L’Esquella de la Torratxa” des del 1915, “Papitu” des del 1916, “El Be Negre”, del qual fou director artístic 1931-33, “D’Ací i d’Allà”, “La Veu de Catalunya” des del 1933…

Llicenciat en filosofia i lletres història, feu estudis a l’Escola Massana de la qual és professor i a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona Es donà a conèixer com a humorista gràfic a El Papus i Por favor , i ha collaborat en altres revistes i diaris S’ha dedicat també al disseny gràfic i ha fet diversos cartells Com a illustrador de llibres infantils i juvenils, els seus dibuixos, d’un grafisme sintètic, actualitzen la tradició catalana d’illustració d’Apa o Opisso Entre les seves obres destaquen Les onades 1987, Pim, pam, pum poma 1989, Simón el dragón 1991…

Començà collaborant en publicacions com Mata Ratos , En Patufet , Oriflama i La Prensa Dirigí la revista El Papus i treballà a Barrabás , en què es feia humor del món de l’esport El 1982 fou un dels creadors d’ El Jueves , revista que dirigí posteriorment Substituí el caricaturista Cesc en el diari Avui Ha rebut el premi Ivà al millor dibuixant humorístic 1996

Començà la seva trajectòria professional amb collaboracions a revistes satíriques argentines El 1962 es traslladà a París, on collaborà al Nouvel Observateur a partir del 1968 De la seva obra dramàtica cal esmentar la Journée d’une Reveuse 1968, L’homosexuel ou la difficulté de s’exprimer 1974 i La nuit de Madame Lucienne 1985 Escriví també novelles i narracions on és constant la presència d’un humor absurd i corrosiu

Llicenciat en història, s’inicià com a periodista a la premsa local de Badalona i posteriorment treballà als diaris  Avui  1987-90 i El Observador El 1995 entrà a Ràdio Barcelona , on treballà com a guionista del programa humorístic El terrat , dirigit per Andreu Buenafuente , amb el qual continuà collaborant posteriorment en diversos programes de Televisió de Catalunya , a partir de l’any 1995 Columnista del diari La Vanguardia , és un dels principals impulsors i collaboradors del diari Ara , publicat des del novembre del 2010 En 1997-2000 s’emeté Malalts de tele , el primer programa dirigit…

Es llicencià en Belles Arts per la Universitat de Barcelona Ha collaborat com a ninotaire amb acudits en diversos diaris El Punt , Regió7 , Mundo Deportivo , La Vanguardia Ha publicat reculls d’acudits i de dibuixos Sense Kap ni peus 1997, La Patumàquia Llibre de ninots de Patum 2001, El Maragallato 2006, Manar Manar 2009, Som i Serem Postals de la Catalunya independenta 2013, Pujol i fa sol 2014, Any de Consulta  2014, Kap 15 anys Gegants  2015, Kap Dibuixos i altres provocacions 2017, Kaput  2018, Cavalls Salvatges  2021, Shum El dibuixant de les mans trencades  2024, premi Serra d'Or…

Treballant com a ascensorista en un night club , tingué l’oportunitat de substituir un humorista que es posà malalt, i d’aquesta manera inicià la seva carrera en el món de l’espectacle Juntament amb un amic formà el tàndem còmic The Two Beat, que arribà a fer-se molt famós a la televisió del seu país d’aquesta època prové el nom que encara fa servir com a actor, Beat Takeshi Més endavant començà a treballar en el cinema, sota les ordres d’altres directors, en pellícules com Merry Christmas, Mr Lawrence 1983, de NOshima Johnny Mnemonic 1995, de RLongo Tokyo Eyes 1998 o Batoru…

Vida Humorista gràfic, historietista i guionista, s’inicià en l’animació amb dos curts en 8 mm Fajina i Los mercenarios 1971 Professionalment començà a treballar als Estudios Buch-Sanjuán, on conegué Jordi Amorós, i després entrà com a tècnic de truca als estudis de publicitat de Ricard de Baños, el fill del pioner Amb J Amorós fundaren el 1974 els estudis Equip Dibuixos Animats, que des d’aleshores ha realitzat una gran quantitat d’espots per al cinema i la TV, sèries, caretes, crèdits i videoclips El primer llarg que sortí de la firma fou Historias de amor y masacre 1975-78, estrenat el…

Debutà com a guionista per a E Martínez Lázaro — Amo tu cama rica 1991 i Los peores años de nuestra vida 1994—, però és més conegut per les collaboracions amb el seu germà Fernando — Two Much 1996,  La niña de tus ojos 1998 i El olvido que seremos 2020—, Á de la Iglesia — Perdita Durango 1997— o T Gatlif — Vengo 2000— Com a actor ha interpretat Suspiros de España 1995 i Adiós con el corazón 2000, de JL García Sánchez, i Airbag 1997, de J Bajo Ulloa, entre d’altres Com a director cal destacar  La buena vida 1996, Obra maestra 2000, Soldados de Salamina 2003, adaptació de la novella de Javier…

Fill d’emigrants andalusos, el 1953 es professionalitzà com a dibuixant Començà a publicar a la premsa argentina i, posteriorment, a la resta de l’Amèrica Llatina, a l’Estat espanyol i en altres països, com França, Portugal i Itàlia És conegut sobretot per la sèrie Mafalda , de la qual publicà tires còmiques del 1964 al 1973, en les quals, a través de la ingenuïtat d’uns infants arquetips d’adults, sotmet la societat a una crítica mordaç Dibuixant minuciós i d’una gran inventiva, publicà, a més, nombrosos reculls d’acudits gràfics Mundo Quino , 1963 Bien, gracias, y usted ,1976 Gente en su…